Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "espionatge" dins totes les àrees temàtiques

espionatge espionatge

<Protecció civil > Policia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  espionatge, n m
  • es  espionaje
  • en  spial

<Policia > Funcions i tècnica > Policia judicial>

Definició
Delicte de traïció que consisteix a obtenir, falsejar, inutilitzar o revelar a una potència estrangera qualsevol informació referent a la capacitat defensiva i ofensiva d'un estat.
espionatge espionatge

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  espionatge, n m
  • es  espionaje, n m

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  espionatge, n m
  • es  espionaje
  • fr  espionnage
  • en  espionage
  • en  spying

<Dret>

Definició
Activitat secreta adreçada a obtenir informació de caràcter personal o confidencial d'individus, organitzacions o estats, sense el permís del titular de la informació, per a treure'n benefici polític, econòmic o militar.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  espionatge, n m
  • es  espionaje, n m

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  espionatge, n m
  • es  espionaje

<Dret penal>

Definició
Delicte de traïció que consisteix a obtenir, falsejar, inutilitzar o revelar a una potència estrangera qualsevol informació referent a la capacitat defensiva i ofensiva d'un estat.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • Aquestes conductes secretes d'obtenció i transmissió d'informació, en determinats casos, poden constituir infracció penal, per bé que l'ordenament espanyol no fixa cap delicte amb aquest nomen iuris específic, tret del delicte d'espionatge militar (art. 52 Codi penal militar [CPM]).
    Algunes conductes d'espionatge industrial poden tenir cabuda en els articles 197 al 201 del Codi penal (CP), que estan dedicats al descobriment i a la revelació de secrets, i en els articles 278 al 280, dedicats a la protecció del secret d'empresa.
    Quan l'espionatge afecta secrets oficials pot constituir un delicte d'infidelitat en la custòdia de documents o de violació de secrets (art. 413 al 418 CP), sempre que la part autora sigui una autoritat o funcionària pública.
    Pel que fa a l'espionatge relatiu a qüestions de defensa, el Codi tipifica diverses conductes en el títol XXIII. Els articles 583.3 i 584 determinen, dins els delictes de traïció, les conductes dels ciutadans espanyols que subministrin certa informació a la part enemiga o a potències estrangeres, i l'article 586 amplia aquests delictes als estrangers, per bé que amb una pena atenuada. Entre els delictes relatius a la defensa nacional, el Codi dedica els articles 598 al 603 al descobriment i a la revelació de secrets i informacions relatives a la defensa nacional.
    Finalment, entre els delictes que comprometen la pau o la independència de l'Estat, s'estableixen conductes com ara mantenir relacions amb potències estrangeres amb la finalitat de perjudicar l'autoritat estatal o de comprometre'n els interessos vitals (art. 592.1) i mantenir correspondència amb l'estranger amb la finalitat de comprometre la pau, la seguretat o la independència de l'Estat (art. 596.1r) o de servir l'enemic (art. 596.3). Per la seva banda, el CPM estableix el delicte d'espionatge militar, comès per una persona estrangera (art. 52) o ciutadana espanyola (art. 50) en temps de guerra, o per militars en temps de pau (art. 50), i els delictes de revelació de secrets o informacions relatives a la seguretat i defensa nacionals (art. 53 i s.) comesos per militars.