Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "estàtua" dins totes les àrees temàtiques
<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca capçal recol·lector de blat de moro, n m
- es cabezal recogedor de maíz
- fr dispositif à maïs pour moissoneuse-batteuse
- fr dispositif cueilleur de maïs
- it testata da mais
- it testata raccoglitrice per granoturco
- en corn attachment
- en maize attachment [GB]
- en maize picker attachment
- de Maispflückvorsatz
<Maquinària i equip agropecuari>
Definició
<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca capçal recol·lector de panotxes, n m
- es cabezal recogedor de mazorcas
- fr bec cueilleur pour moissonneuse-batteuse
- it testata raccoglipannocchie di mais
- en combine-harvester picker head
- de Maispflückvorsatz für Mähdrescher
<Maquinària i equip agropecuari>
Definició
<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.
- ca Comissió de l'Estatut dels Diputats, n f
- ca CED, n f sigla
- oc Comission der Estatut des Deputats, n f
- oc CED, n f sigla
- es Comisión del Estatuto de los Diputados, n f
- es CED, n f sigla
- fr Commission du statut des députés, n f
- en Committee on the Statute for the Members of Parliament, n
<Activitat parlamentària > Organització i funcionament>
Definició
Nota
- La Comissió de l'Estatut dels Diputats dictamina especialment sobre la situació de compatibilitat o d'elegibilitat en el cas de candidats a senador en representació de la Generalitat, i sobre la idoneïtat de candidats a determinats càrrecs. També emet l'informe, entre altres, sobre l'aplicació del Codi de conducta dels membres del Parlament de Catalunya, que es publica en el Portal de la Transparència del Parlament.
<Documentació jurídica>, <Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca Encara estatuïm, n f
- es Constitución de 1251
<Documentació jurídica>, <Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
Traducció catalana del 1704: «Encara statuim ab Consell dels sobredits, que leys Romanas, o Gotigas, drets, e decretals en causas seculars no sien rebudas, admesas, iudicadas, ne allegadas, ne algu legisla gos en la Cort secular advocar, sino en causa proprie, axi que en la dita causa no sien allegadas leys, o drets sobredits, mas sien fetas en toda causa secular allegations, segons los usatges de Barcelona, e segons las approvadas costumas de aquell loc, ahont la causa sera agitada, e en deffalliment de aquells, sie proceit, segons seny natural, los Jutjes encara en las causas seculars non admetan legislas Advocats, axi com dessus es dit». (Constitutions y altres drets de Cathalunya (CYADC) volum III, llibre I, títol VIII, capítol I; la primera versió en català va ser la compilació del 1495, vol. I, ll. I, tít. XXVI, cap. II; la versió llatina a Corts dels antics Regnes d'Aragó i de València i Principat de Catalunya, publicades per la Reial Acadèmia de la Història, I-1, p. 138).
Es tracta d'una disposició legal promulgada originàriament a les Corts reunides a Barcelona sota el regnat de Jaume I (1251) que, posteriorment, va passar a formar part del cos normatiu de les tres compilacions del dret general de Catalunya que es portaren a terme durant l'edat moderna, encara que, en les dues últimes (compilacions del 1588-1589 i del 1704), es va incloure en el volum III, atès que anteriorment havia estat derogada per unes altres projeccions de la legislació de Corts, que imposaven l'observança del dret romà a Catalunya.
En el contingut de la constitució del 1251 destaquen un seguit de fenòmens jurídics d'especial rellevància en la configuració del dret català:
En primer lloc, la prohibició d'invocar en les causes seculars el dret visigòtic, que deixa de ser, a partir d'aquell moment, un element formatiu del dret català. Inicialment la prohibició no és total. Jaume de Montjuich (segle XIV), en la seva Glossa als Usatges de Barcelona, en el comentari que fa del capítol 81 «Iudicia Curiae», afirma que «hauria d'acudir-se a les lleis gòtiques., però creo que això està ja abrogat. Doncs, en efecte, no utilitzem les lleis gòtiques sinó en pocs casos». Posteriorment, Mieres i Oliva concreten aquestes situacions excepcionals, de pervivència de les lleis gòtiques i amb posterioritat a la disposició de Jaume I del 1251, i les redueixen a sis casos: referent a la quota de la legítima, comprovació de lletres, successió, prescripció, testament sacramental i comisos. Al segle XV, Jaume Marquilles, en comentar aquest mateix usatge en la seva obra Comentaria in Usaticos Barchinone, estableix que «ja no s'acudeix a les lleis gòtiques doncs estan completament derogades». No obstant això, es continuaven aplicant en circumstàncies molt puntuals, i es devia al fet que el contingut d'algunes lleis gòtiques havia estat recollit pel dret consuetudinari, i se n'observava el contingut no perquè formava part de les lleis gòtiques, sinó perquè les seves disposicions s'havien transformat en costums. D'aquesta manera, la tradició jurídica visigoda va passar a informar, posteriorment, dels petits codis del dret municipal català. Posteriorment, disposicions del nou dret, del dret romà justinià, oferirien una nova regulació d'algunes d'aquestes situacions jurídiques particulars.
En segon lloc, es rebutja directament l'al·legació, també en els tribunals seculars, dels drets romanojustinià i canònic medieval, i es prohibeix la intervenció en la pràctica forense dels legistes, tret que actuïn en defensa d'una causa pròpia, cas en què tampoc no podran al·legar els drets esmentats anteriorment. No s'entén bé aquesta prohibició adoptada per Jaume I amb el consell dels assistents a les Corts, sobretot tenint en compte que aquest monarca s'havia mostrat favorable a la recepció del dret comú i que en la seva actuació de govern desenvolupava principis jurídics del dret romà. Tal vegada per a cedir a pressions nobiliàries, ja que el nou dret lesionava els interessos econòmics dels poderosos i es va veure obligat a Catalunya a adoptar una actitud més aviat nacionalista, de ratificació del dret propi del país, bé fos oficial, bé fos consuetudinari. Aquesta reacció nacionalista, teòricament de gran repercussió, ja que es prenia en una reunió de Corts, tenia els antecedents en una Pragmàtica (1243) del mateix monarca, promulgada a Xàtiva, que establia: «No sia admes en alguna cort lo advocat qui allegara algunes leys, pusque les consuetuts e usatges complesquen e abunden» (1a compilació del 1495, edició Font Rius, p. 746, sobre l'incunable del 1495; reimpresa en la 3a CYADC vol. II, ll. II, tít. III, cap. I). D'aquesta manera, i mitjançant aquestes dues disposicions, Jaume I permetia únicament l'al·legació dels Usatges de Barcelona, que ara s'oficialitzen, i de les col·leccions de dret municipal. Amb motivacions poc clares, sortia en defensa del dret tradicional de la terra catalana i es mostrava poc inclinat a l'acceptació del dret romà i del canònic.
I en tercer lloc, l'establiment d'un ordre nou de prelació de fonts, en el qual es determina que, en les causes seculars, es facin les al·legacions segons els Usatges de Barcelona i segons els costums reconeguts en aquell lloc en què es tramitarà la causa i que, en llur defecte, es procedeixi segons el sentit natural (seny natural). No s'estableix quin dret s'haurà d'aplicar de manera prioritària, si els Usatges o els Costums. No obstant això, per raó de la matèria -ambdós ordenaments jurídics regulaven problemes diferents-, no es plantejaria en la pràctica de la vida judicial quin havia de tenir una validesa principal. A manca dels Usatges i dels Costums, cal recórrer al sentit natural, l'abast del qual fixen els juristes catalans de les acaballes de l'època medieval en assimilar-lo a les lleis romanes, que seran les aplicables en la pràctica, però no pel fet de ser romanes, ja que havien estat oficialment prohibides, sinó pel fet de ser les més justes i equitatives o les que el costum ha acabat imposant.
Des d'un punt de vista pràctic, la constitució del 1251 va estar mancada d'efectes positius, cosa que va possibilitar la recepció del dret romà a Catalunya per mitjà de la via indirecta del seny natural. A més, va ser reconegut a títol consuetudinari en les diferents col·leccions de dret municipal. En canvi, sí que van adquirir una validesa definitiva altres aspectes de l'esmentada constitució, com ara la derogació, d'una banda, de les lleis godes, i l'oficialització, d'una altra, dels Usatges de Barcelona, el cos legislatiu del qual es mantindria sempre a l'avantguarda dels diferents elements normatius que formen el dret català. - V. t.: constitució de cort n f
<Farmacologia>, <Material mèdic i ortopèdic>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca escàtula, n f
<Farmacologia>, <Material mèdic i ortopèdic>
Definició
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca espàtula, n f
- es espátula
<Construcció>
Definició
<Utillatge de cuina>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca espàtula, n f
- es espátula
- fr spatule
- en palette-knife
<Utillatge de cuina>
Definició
<Imatge personal > Perruqueria. Estètica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ESTÉVEZ, Miquel Àngel; RUBIRALTA, Joan. Vocabulari de perruqueria i bellesa. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1988. 75 p.
ISBN 84-393-0865-5
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca espàtula, n f
- es espátula
- fr spatule
- en spatula
<Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria>
Definició
<Esport > Esports nàutics > Esquí nàutic>, <Esport > Esports d'hivern > Esquí>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca espàtula, n f
- ca pala, n f sin. compl.
- es espátula
- fr spatule
- en scraper
<Esport > Esports nàutics > Esquí nàutic>, <Esport > Esports d'hivern > Esquí>
Definició
<Esport > Esports d'hivern > Surf de neu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca espàtula, n f
- es nose
- fr nez
- fr nose
- fr spatule
- en nose
<Esport > Esports d'hivern > Surf de neu>
