Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "estudiant" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca castanyoleta, n f
- ca burra, n f sin. compl.
- ca castanyola, n f sin. compl.
- ca cigala, n f sin. compl.
- ca estudiant, n m sin. compl.
- ca forcadella, n f sin. compl.
- ca moret, n m sin. compl.
- ca moret negre, n m sin. compl.
- ca soldat, n m sin. compl.
- ca somera, n f sin. compl.
- ca somera negra, n f sin. compl.
- ca tuta, n f sin. compl.
- ca tutó [petit], n m sin. compl.
- ca castañola, n f var. ling.
- ca furcadella, n f var. ling.
- ca morito, n m var. ling.
- ca muret, n m var. ling.
- ca negrita, n f var. ling.
- ca negrito, n m var. ling.
- nc Chromis chromis
- nc Chromia castanea var. ling.
- nc Chromis vulgaris var. ling.
- nc Heliases chromis var. ling.
- nc Sparus chromis var. ling.
- es castañola
- es castañuela
- es negrita
- es soldado
- fr castagneau
- fr castagnole
- fr petite castagnole
- it castagnola
- en damselfish
- en small black fish
- de Mönchsfisch
<Peixos > Pomacèntrids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca castanyoleta, n f
- ca burra, n f sin. compl.
- ca castanyola, n f sin. compl.
- ca cigala, n f sin. compl.
- ca estudiant, n m sin. compl.
- ca forcadella, n f sin. compl.
- ca moret, n m sin. compl.
- ca moret negre, n m sin. compl.
- ca soldat, n m sin. compl.
- ca somera, n f sin. compl.
- ca somera negra, n f sin. compl.
- ca tuta, n f sin. compl.
- ca tutó [petit], n m sin. compl.
- ca castañola, n f var. ling.
- ca furcadella, n f var. ling.
- ca morito, n m var. ling.
- ca muret, n m var. ling.
- ca negrita, n f var. ling.
- ca negrito, n m var. ling.
- nc Chromis chromis
- nc Chromia castanea var. ling.
- nc Chromis vulgaris var. ling.
- nc Heliases chromis var. ling.
- nc Sparus chromis var. ling.
- es castañola
- es castañuela
- es negrita
- es soldado
- fr castagneau
- fr castagnole
- fr petite castagnole
- it castagnola
- en damselfish
- en small black fish
- de Mönchsfisch
<Peixos > Pomacèntrids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca castanyoleta, n f
- ca estudiant, n m sin. compl.
- ca moret, n m sin. compl.
- ca soldat, n m sin. compl.
- ca somera, n f sin. compl.
- ca tuta, n f sin. compl.
- es castañuela, n f
- es negrita, n f
- es soldado, n m
- fr castagneau, n m
- it castagnola, n f
- en damselfish, n
- de Mönchsfisch, n m
- nc Chromis chromis
<Zoologia > Peixos>
Definició
<Ciències socials > Educació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>
- ca estudiant, n m, f
- es estudiante
- fr étudiant
- en student
<Educació > Organització i gestió educatives > Persones>
Definició
Nota
- S'observa que la denominació estudiant tendeix a desplaçar l'ús d'alumne en alguns contextos. El caràcter actiu que suggereix el sufix -ant, i el fet que un estudiant ho és per ell mateix, i no amb relació a un mestre, fa que s'associï amb propostes metodològiques actives, de manera que encaixa del tot amb la concepció actual de l'aprenentatge.
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca estudiant, n m, f
- es estudiante
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Una estudiant de dret.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca forcadella, n f
- ca abella, n f sin. compl.
- ca cabot, n m sin. compl.
- ca cabudet, n m sin. compl.
- ca cabut, n m sin. compl.
- ca dentó, n m sin. compl.
- ca estudiant, n m sin. compl.
- ca forcadella roja, n f sin. compl.
- ca llevanassa, n f sin. compl.
- ca músic vermell, n m sin. compl.
- ca peix rei, n m sin. compl.
- ca reget, n m sin. compl.
- ca somera, n f sin. compl.
- ca somera vermella, n f sin. compl.
- ca borriquete, n m var. ling.
- ca cabezudo, n m var. ling.
- ca furcadella roija, n f var. ling.
- ca raget, n m var. ling.
- ca reixet, n m var. ling.
- ca rexet, n m var. ling.
- nc Anthias anthias
- nc Anthias sacer var. ling.
- nc Labrus Anthias var. ling.
- es tres colas
- fr barbier
- fr barbier hirondelle
- fr barbier-hirodelle
- it castagnola rossa
- en swallowtail sea perch
- en swallowtail seaperch
- en vermilion fish
- de Drei Schwänze
<Peixos > Serrànids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca forcadella, n f
- ca abella, n f sin. compl.
- ca cabot, n m sin. compl.
- ca cabudet, n m sin. compl.
- ca cabut, n m sin. compl.
- ca dentó, n m sin. compl.
- ca estudiant, n m sin. compl.
- ca forcadella roja, n f sin. compl.
- ca llevanassa, n f sin. compl.
- ca músic vermell, n m sin. compl.
- ca peix rei, n m sin. compl.
- ca reget, n m sin. compl.
- ca somera, n f sin. compl.
- ca somera vermella, n f sin. compl.
- ca borriquete, n m var. ling.
- ca cabezudo, n m var. ling.
- ca furcadella roija, n f var. ling.
- ca raget, n m var. ling.
- ca reixet, n m var. ling.
- ca rexet, n m var. ling.
- nc Anthias anthias
- nc Anthias sacer var. ling.
- nc Labrus Anthias var. ling.
- es tres colas
- fr barbier
- fr barbier hirondelle
- fr barbier-hirodelle
- it castagnola rossa
- en swallowtail sea perch
- en swallowtail seaperch
- en vermilion fish
- de Drei Schwänze
<Peixos > Serrànids>