Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca aixadell, n m
ca aixadeta, n f sin. compl.
ca aixadó, n m sin. compl.
ca aixartell, n m sin. compl.
ca sartell, n m sin. compl.
ca xapolina, n f sin. compl.
es escarda, n f
es escardillo, n m

<Agricultura > Equip agrícola>, <Jardineria>

Definició

Aixada petita de fulla estreta, usada per a arrencar herbes entre els blats, treballar els solcs plantats d'hortalisses, etc.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca aixadella, n f
ca aixadell, n m sin. compl.
es escarda, n f
fr petite houe, n f
en mattock, n

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca amanida de ruca i peix espasa
es ensalada de rúcula y pez espada
fr salade de roquette et d'espadon
it insalata di rucola e pesce spada
en arugula and swordfish salad
de Rucolasalat mit Schwertfisch

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca atzavara, n f
ca agave, n f sin. compl.
ca donarda, n f sin. compl.
ca escarxot (fulles i arrels), n m sin. compl.
ca espigot (tija florífera), n m sin. compl.
ca penquer (tija florífera), n m sin. compl.
ca pita, n f sin. compl.
ca pitalassa, n f sin. compl.
ca pitera, n f sin. compl.
ca àloe, n m alt. sin.
ca atzavara de tanques, n f alt. sin.
ca ballarí (flor), n m alt. sin.
ca ballaric (tija florífera), n m alt. sin.
ca donardera, n f alt. sin.
ca escarxot, n m alt. sin.
ca figuerassa, n f alt. sin.
ca figuerasses de marge, n f pl alt. sin.
ca figuerasses grosses, n f pl alt. sin.
ca fil i agulla, n m/f alt. sin.
ca guitarrer (tija florífera), n m alt. sin.
ca maguei, n m alt. sin.
ca pita americana, n f alt. sin.
ca pitera borda, n f alt. sin.
ca piterassa, n f alt. sin.
ca piteres, n f pl alt. sin.
ca pitó (tija florífera), n m alt. sin.
ca platanera borda, n f alt. sin.
ca punyalera, n f alt. sin.
ca adsabara, n f var. ling.
ca agabe, n f var. ling.
ca aloe, n m var. ling.
ca arxavara, n f var. ling.
ca atsabara, n f var. ling.
ca atzavera, n f var. ling.
ca edsabara, n f var. ling.
ca espada de foc, n f var. ling.
ca fil-i-agulla, n m/f var. ling.
ca filiagulla, n m/f var. ling.
ca pitrera, n f var. ling.
nc Agave americana L.

<Botànica > agavàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca atzavara, n f
ca agave, n f sin. compl.
ca donarda, n f sin. compl.
ca escarxot (fulles i arrels), n m sin. compl.
ca espigot (tija florífera), n m sin. compl.
ca penquer (tija florífera), n m sin. compl.
ca pita, n f sin. compl.
ca pitalassa, n f sin. compl.
ca pitera, n f sin. compl.
ca àloe, n m alt. sin.
ca atzavara de tanques, n f alt. sin.
ca ballarí (flor), n m alt. sin.
ca ballaric (tija florífera), n m alt. sin.
ca donardera, n f alt. sin.
ca escarxot, n m alt. sin.
ca figuerassa, n f alt. sin.
ca figuerasses de marge, n f pl alt. sin.
ca figuerasses grosses, n f pl alt. sin.
ca fil i agulla, n m/f alt. sin.
ca guitarrer (tija florífera), n m alt. sin.
ca maguei, n m alt. sin.
ca pita americana, n f alt. sin.
ca pitera borda, n f alt. sin.
ca piterassa, n f alt. sin.
ca piteres, n f pl alt. sin.
ca pitó (tija florífera), n m alt. sin.
ca platanera borda, n f alt. sin.
ca punyalera, n f alt. sin.
ca adsabara, n f var. ling.
ca agabe, n f var. ling.
ca aloe, n m var. ling.
ca arxavara, n f var. ling.
ca atsabara, n f var. ling.
ca atzavera, n f var. ling.
ca edsabara, n f var. ling.
ca espada de foc, n f var. ling.
ca fil-i-agulla, n m/f var. ling.
ca filiagulla, n m/f var. ling.
ca pitrera, n f var. ling.
nc Agave americana L.

<Botànica > agavàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

ca autorització d'estada, n f
ca autorització de sojorn, n f
es autorización de estancia
ar ترخيص للبقاء

<Àmbits de cooperació i conflicte > Migracions>

Definició

Autorització que un estat concedeix a un estranger perquè pugui estar-se legalment en el seu territori durant un temps determinat, generalment curt.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca baga, n f
es estafa
fr coulisseau
fr staff
fr staffe
it staffa
en loop

Definició

Tira en forma d'anella de què van proveïts alguns aparells aeris perquè l'acròbata pugui agafar-s'hi a l'hora d'executar determinades figures.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de circ [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/165/>

ca baga, n f
es estafa
fr staffe
it staffa
en loop

<Circ > Especialitats circenses > Aeris>

Definició

Tira, generalment de fibra de poliamida o polièster, en forma d'anella i proveïda d'un sistema de seguretat, que es col·loca en alguns aparells aeris perquè l'acròbata aeri es pugui subjectar amb el canell, el clatell o el turmell a l'hora d'executar girs i determinades figures.

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca bastó estoc, n m
ca estoc, n m
es bastón espada, n m
es bastón-espada, n m
fr canne à épée, n f
fr canne armée, n f
fr canne fourrée, n f
fr canne-épée, n f
en cane-sword, n
en sword cane, n
en sword stick, n
en sword-cane, n
en sword-stick, n
en swordstick, n

<Defensa > Armament. Balística>

Definició

Bastó buidat que conté una fulla d'espasa amagada.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BREU, Marta. Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual, trans) [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/256/

ca besada, n f
es besada, n f
fr embrassade, n f
en kiss-in, n

<LGBT > Societat > Activisme>

Definició

Acte reivindicatiu col·lectiu que consisteix a fer-se petons amb persones del mateix sexe amb l'objectiu de visibilitzar les relacions homosexuals i la diversitat sexual en general i denunciar la discriminació.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "esvada" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició