Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "esventrar" dins totes les àrees temàtiques
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca banda espectral, n f
- ca canal espectral, n m
- ca banda, n f sin. compl.
- es banda
- es banda espectral
- es canal espectral
- en band
- en spectral band
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Teledetecció>
Definició
Nota
- Són exemples de banda espectral la llum visible o la banda tèrmica dins l'espectre electromagnètic.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca banda espectral, n f
- ca canal espectral, n m
- ca banda, n f sin. compl.
- es banda
- es banda espectral
- es canal espectral
- en band
- en spectral band
<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Teledetecció>
Definició
Nota
- Són exemples de banda espectral la llum visible o la banda tèrmica dins l'espectre electromagnètic.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca banda espectral, n f
- ca banda 1, n f sin. compl.
- ca canal, n m sin. compl.
- ca canal espectral, n m sin. compl.
- es banda espectral
- es banda sin. compl.
- es canal sin. compl.
- es canal espectral sin. compl.
- en spectral band
- en band sin. compl.
- en channel sin. compl.
- en spectral channel sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Banda de l'espectre>
Definició
La majoria de sensors són capaços de captar més d'una banda espectral (com en el cas dels sensors multibanda, ja siguin multiespectrals o hiperespectrals), tot i que també existeixen sensors monobanda, típicament òptics pancromàtics.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca banda espectral, n f
- ca banda 1, n f sin. compl.
- ca canal, n m sin. compl.
- ca canal espectral, n m sin. compl.
- es banda espectral
- es banda sin. compl.
- es canal sin. compl.
- es canal espectral sin. compl.
- en spectral band
- en band sin. compl.
- en channel sin. compl.
- en spectral channel sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Banda de l'espectre>
Definició
La majoria de sensors són capaços de captar més d'una banda espectral (com en el cas dels sensors multibanda, ja siguin multiespectrals o hiperespectrals), tot i que també existeixen sensors monobanda, típicament òptics pancromàtics.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca banda espectral, n f
- ca banda 1, n f sin. compl.
- ca canal, n m sin. compl.
- ca canal espectral, n m sin. compl.
- es banda espectral
- es banda sin. compl.
- es canal sin. compl.
- es canal espectral sin. compl.
- en spectral band
- en band sin. compl.
- en channel sin. compl.
- en spectral channel sin. compl.
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Banda de l'espectre>
Definició
La majoria de sensors són capaços de captar més d'una banda espectral (com en el cas dels sensors multibanda, ja siguin multiespectrals o hiperespectrals), tot i que també existeixen sensors monobanda, típicament òptics pancromàtics.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Química>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de química [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/212>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes conviden l'usuari a consultar-ne la fitxa pròpia dins del diccionari per complementar algun aspecte del terme definit.
- ca n f
- es n f
- en n
<Química > Química física>
Definició
Nota
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca biblioteca espectral, n f
- es biblioteca espectral
- en spectral library
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Classificació>
Definició
Atès que molts processos d'anàlisi digital d'imatges (classificacions de diferents tipus, anàlisi lineal de mescles espectrals, etc.) necessiten patrons de signatures espectrals, la disponibilitat de biblioteques espectrals permet evitar crear les signatures espectrals cada cop que hom aplica aquests processos, la qual cosa representa no només un estalvi de temps i esforç, sinó que teòricament també contribueix a homogeneïtzar-ne els resultats.
Les signatures espectrals més fàcilment disponibles són en la regió espectral de l'espectre solar i poden ser recollides al laboratori, al camp o a partir d'imatges ben corregides radiomètricament. Aquestes diferents fonts afecten no només el nivell de control de les condicions de recollida de les signatures espectrals, sinó que també tenen implicacions en la seva aplicabilitat. En efecte, si, per exemple, s'estan analitzant imatges de resolució espacial de 30 m, una signatura de fulles d'alzina obtinguda al laboratori en condicions molt controlades pot ser de menys utilitat que l'obtinguda a distància sobre un alzinar, pel fet que en la resposta espectral captada per un sensor de teledetecció també intervenen les ombres, les branques, el sotabosc, etc. Alhora, en certes cobertes del sòl, i molt en particular en les cobertes vegetals, l'època de recollida de la signatura espectral és molt important perquè sigui útil en el moment d'aplicar-la com a patró de reconeixement sobre una imatge. Altres condicions que cal tenir en compte en la recollida de les signatures espectrals són la densitat de peus i l'edat dels peus en cobertes vegetals, etc., o, en cobertes com l'aigua, la seva gran variabilitat segons els materials en suspensió, entre d'altres. També cal tenir present la dificultat d'expressar la signatura espectral en cobertes amb forta anisotropia de la reflectància (vegeu BRDF). En conseqüència, les biblioteques espectrals han de ser aplicades amb prudència i amb un coneixement profund de les característiques de cada signatura espectral emprada i de la imatge que es vol tractar.
Les biblioteques espectrals de minerals i roques són relativament abundants i estables, mentre que les de cobertes vegetals són molt més problemàtiques pels motius anteriorment exposats i per l'extraordinària diversitat d'espècies i dels seus patrons de distribució sobre el globus terrestre.
Existeixen iniciatives notables de creació de biblioteques espectrals, com per exemple la d'ASTER de la NASA, amb més de 2000 signatures espectrals de minerals, vegetació, materials de construcció, etc., o la del projecte SPECTRA del Departament de Geografia de la Universitat d'Alcalá de Henares, especialitzada en vegetació mediterrània.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca biblioteca espectral, n f
- es biblioteca espectral
- en spectral library
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Classificació>
Definició
Atès que molts processos d'anàlisi digital d'imatges (classificacions de diferents tipus, anàlisi lineal de mescles espectrals, etc.) necessiten patrons de signatures espectrals, la disponibilitat de biblioteques espectrals permet evitar crear les signatures espectrals cada cop que hom aplica aquests processos, la qual cosa representa no només un estalvi de temps i esforç, sinó que teòricament també contribueix a homogeneïtzar-ne els resultats.
Les signatures espectrals més fàcilment disponibles són en la regió espectral de l'espectre solar i poden ser recollides al laboratori, al camp o a partir d'imatges ben corregides radiomètricament. Aquestes diferents fonts afecten no només el nivell de control de les condicions de recollida de les signatures espectrals, sinó que també tenen implicacions en la seva aplicabilitat. En efecte, si, per exemple, s'estan analitzant imatges de resolució espacial de 30 m, una signatura de fulles d'alzina obtinguda al laboratori en condicions molt controlades pot ser de menys utilitat que l'obtinguda a distància sobre un alzinar, pel fet que en la resposta espectral captada per un sensor de teledetecció també intervenen les ombres, les branques, el sotabosc, etc. Alhora, en certes cobertes del sòl, i molt en particular en les cobertes vegetals, l'època de recollida de la signatura espectral és molt important perquè sigui útil en el moment d'aplicar-la com a patró de reconeixement sobre una imatge. Altres condicions que cal tenir en compte en la recollida de les signatures espectrals són la densitat de peus i l'edat dels peus en cobertes vegetals, etc., o, en cobertes com l'aigua, la seva gran variabilitat segons els materials en suspensió, entre d'altres. També cal tenir present la dificultat d'expressar la signatura espectral en cobertes amb forta anisotropia de la reflectància (vegeu BRDF). En conseqüència, les biblioteques espectrals han de ser aplicades amb prudència i amb un coneixement profund de les característiques de cada signatura espectral emprada i de la imatge que es vol tractar.
Les biblioteques espectrals de minerals i roques són relativament abundants i estables, mentre que les de cobertes vegetals són molt més problemàtiques pels motius anteriorment exposats i per l'extraordinària diversitat d'espècies i dels seus patrons de distribució sobre el globus terrestre.
Existeixen iniciatives notables de creació de biblioteques espectrals, com per exemple la d'ASTER de la NASA, amb més de 2000 signatures espectrals de minerals, vegetació, materials de construcció, etc., o la del projecte SPECTRA del Departament de Geografia de la Universitat d'Alcalá de Henares, especialitzada en vegetació mediterrània.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca biblioteca espectral, n f
- es biblioteca espectral
- en spectral library
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Classificació>
Definició
Atès que molts processos d'anàlisi digital d'imatges (classificacions de diferents tipus, anàlisi lineal de mescles espectrals, etc.) necessiten patrons de signatures espectrals, la disponibilitat de biblioteques espectrals permet evitar crear les signatures espectrals cada cop que hom aplica aquests processos, la qual cosa representa no només un estalvi de temps i esforç, sinó que teòricament també contribueix a homogeneïtzar-ne els resultats.
Les signatures espectrals més fàcilment disponibles són en la regió espectral de l'espectre solar i poden ser recollides al laboratori, al camp o a partir d'imatges ben corregides radiomètricament. Aquestes diferents fonts afecten no només el nivell de control de les condicions de recollida de les signatures espectrals, sinó que també tenen implicacions en la seva aplicabilitat. En efecte, si, per exemple, s'estan analitzant imatges de resolució espacial de 30 m, una signatura de fulles d'alzina obtinguda al laboratori en condicions molt controlades pot ser de menys utilitat que l'obtinguda a distància sobre un alzinar, pel fet que en la resposta espectral captada per un sensor de teledetecció també intervenen les ombres, les branques, el sotabosc, etc. Alhora, en certes cobertes del sòl, i molt en particular en les cobertes vegetals, l'època de recollida de la signatura espectral és molt important perquè sigui útil en el moment d'aplicar-la com a patró de reconeixement sobre una imatge. Altres condicions que cal tenir en compte en la recollida de les signatures espectrals són la densitat de peus i l'edat dels peus en cobertes vegetals, etc., o, en cobertes com l'aigua, la seva gran variabilitat segons els materials en suspensió, entre d'altres. També cal tenir present la dificultat d'expressar la signatura espectral en cobertes amb forta anisotropia de la reflectància (vegeu BRDF). En conseqüència, les biblioteques espectrals han de ser aplicades amb prudència i amb un coneixement profund de les característiques de cada signatura espectral emprada i de la imatge que es vol tractar.
Les biblioteques espectrals de minerals i roques són relativament abundants i estables, mentre que les de cobertes vegetals són molt més problemàtiques pels motius anteriorment exposats i per l'extraordinària diversitat d'espècies i dels seus patrons de distribució sobre el globus terrestre.
Existeixen iniciatives notables de creació de biblioteques espectrals, com per exemple la d'ASTER de la NASA, amb més de 2000 signatures espectrals de minerals, vegetació, materials de construcció, etc., o la del projecte SPECTRA del Departament de Geografia de la Universitat d'Alcalá de Henares, especialitzada en vegetació mediterrània.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Llengua > Terminologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-ISO 1087-1:2009 Treball terminològic: Vocabulari. Part 1, Teoria i aplicació, i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 1087-1:2000).
Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 191 Terminologia, la Secretaria del qual és a càrrec d'AETER. El TERMCAT, que és membre d'aquest comitè, n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR <http://www.aenor.es>
per a la traducció al català de les normes UNE. El Consell Supervisor del TERMCAT ha ratificat la nomenclatura adoptada.
La darrera indicació temàtica del terme correspon al subapartat de la norma publicada en què es recull.
El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma.
- ca característica essencial, n f
- es característica esencial
- fr caractère essentiel
- en essential characteristic
- cod 3.02.06
<Treball terminològic > Conceptes>
