Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "eternitat" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI malenconia postpart, tristesa de la maternitat, tristesa postpart, depressió postpart o psicosi puerperal?
- es (depressió postpart) depresión posparto, n f
- es (depressió postpart) depresión puerperal, n f
- es (malenconia postpart) disforia posparto, n f
- es (malenconia postpart) melancolía del tercer día, n f
- es (malenconia postpart) melancolía puerperal, n f
- es (malenconia postpart) tristeza posparto, n f
- es (malenconia postpart) tristeza puerperal, n f
- es (psicosi puerperal) psicosis puerperal, n f
- fr (depressió postpart) dépression du post-partum, n f
- fr (malenconia postpart) syndrome du troisième jour, n m
- fr (psicosi puerperal) psychose puerpérale, n f
- en (depressió postpart) postnatal depression, n
- en (depressió postpart) postpartum depression, n
- en (malenconia postpart) baby blues, n
- en (malenconia postpart) maternity blues, n
- en (malenconia postpart) postpartum blues, n
- en (malenconia postpart) postpartum dysphoria, n
- en (psicosi puerperal) puerperal psychosis, n
<Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental>
Definició
- La malenconia postpart, o la tristesa de la maternitat, o la tristesa postpart, és un estat de tristesa transitori, que sol aparèixer cap al tercer dia després del part i que desapareix de manera natural al cap d'uns set dies. Pot presentar símptomes diversos, com ara plors, irritabilitat, cefalees i falta de memòria.
. Els equivalents castellans són disforia posparto, melancolía del tercer día, melancolía puerperal, tristeza posparto i tristeza puerperal; el francès, syndrome du troisième jour, i els anglesos, baby blues, maternity blues, postpartum blues i postpartum dysphoria.
- La depressió postpart és un trastorn persistent de l'estat d'ànim, que apareix unes setmanes després del part i que desapareix progressivament al cap d'un temps, de vegades mesos, d'una manera espontània o amb el suport dels familiars; en alguns casos, però, és necessària assistència psiquiàtrica. És probable que la causa sigui hormonal, ja que en el postpart es produeix la disminució més gran de concentracions d'estrògens i progesterona que una dona experimenta al llarg de la seva vida.
. Els equivalents castellans són depresión posparto i depresión puerperal; el francès, dépression du post-partum, i els anglesos, postnatal depression i postpartum depression.
- La psicosi puerperal és una malaltia mental més greu, que apareix després del part i que requereix tractament psiquiàtric. Es caracteritza per al·lucinacions i per l'alteració del sentit de la realitat i de la personalitat.
. L'equivalent castellà és psicosis puerperal; el francès, psychose puerpérale, i l'anglès, puerperal psychosis.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de malenconia postpart, depressió postpart i psicosi puerperal al Cercaterm, i també el document de criteri original, Són el mateix la malenconia postpart, la depressió postpart i la psicosi puerperal?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/es/node/2294).
<Lleure > Turisme > Serveis turístics. Allotjament turístic>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca àrea de pernoctació, n f
- es área de pernocta, n f
- es área de pernoctación, n f
- fr aire de services camping-car, n f
- fr aire de services pour autocaravanes, n m
- en overnitht area, n
- en overnitht stay, n
<Lleure > Turisme > Serveis turístics. Allotjament turístic>
Definició
<Malalties i síndromes>, <Neurologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca agnòsia primària d'extensitat, n f
<Malalties i síndromes>, <Neurologia>
Definició
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca alteració de paternitat, n f
- es alteración de la paternidad
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Aquesta conducta se sanciona amb la pena de presó d'entre sis mesos i dos anys. L'abandonament d'un fill o filla o «exposició d'un fill o filla», que era una conducta determinada pels codis penals anteriors, no sembla fàcilment subsumible en el delicte d'alteració de paternitat, tal com està redactat actualment, però sí en l'article 229, el qual tipifica l'abandó de menors o incapacitats, amb la possibilitat d'apreciar els corresponents concursos de delictes si es genera dany o perill per al fill o filla abandonat. També és delicte la substitució d'un infant per un altre (art. 220.3) i es castiga amb la pena de presó d'entre un any i cinc anys.
Aquest delicte admet la comissió imprudent (per imprudència greu) per part dels responsables de la identificació i la custòdia dels nens en establiments sanitaris o sociosanitaris (art. 220.5), cas en el qual la pena és de presó de sis mesos a dos anys. Quan es tracta de conductes doloses, s'estableix la possibilitat de sancionar els ascendents, per naturalesa o adopció, amb la pena d'inhabilitació especial per a l'exercici del dret de potestat del pare i de la mare que tinguessin sobre el fill o filla o el descendent ocultat, lliurat o sostret i, si s'escau, sobre la resta de fills o descendents, per un període d'entre quatre i deu anys. Aquestes conductes es completen amb el delicte d'usurpació de l'estat civil d'altri, establert per l'article 401, entre les falsedats, castigat amb la pena de presó d'entre sis mesos i tres anys.
A fi de prevenir conductes de tràfic de menors, en el CP del 1995 hi ha fixades dues conductes: en primer lloc, la de les persones que lliuren un fill o filla, un descendent o qualsevol menor, encara que no hi hagi relació de filiació o parentiu, a una altra persona, eludint els procediments legals de la guarda, acolliment 37 o adopció, amb la finalitat d'establir una relació anàloga a la de filiació i mitjançant una compensació econòmica (art. 221.1); en segon lloc, la conducta de rebre la persona lliurada, conducta que inclou l'actuació de qui actua com a «intermediari» (art. 221.1). En aquests casos, s'apliquen les penes de presó d'entre un i cinc anys i inhabilitació especial per a l'exercici del dret de potestat del pare i de la mare per un període de quatre a deu anys. Amb l'objecte d'evitar llacunes de tipicitat, es disposa que la conducta també s'ha de sancionar en el cas que el lliurament es dugui a terme a l'estranger (art. 221.2 in fine). Si les conductes de lliurament i recepció de persones amb aquests fins es fa mitjançant llars d'infants, escoles o altres locals o establiments on es recullin infants, s'ha d'imposar a les persones culpables la pena d'inhabilitació especial per a l'exercici de les referides activitats per un període d'entre dos i sis anys, i es pot acordar la clausura temporal (fins a cinc anys) o definitiva dels establiments (art. 221.3).
En els delictes referits a l'alteració de la paternitat, estat o condició dels menors es fixa també (art. 222) una pena específica per a educadors, facultatius, autoritats o funcionaris públics que els cometin en l'exercici de llur professió o càrrec: a més de les penes d'inhabilitació o presó, la d'inhabilitació especial per a l'ocupació o càrrec públic, professió o ofici, de dos a sis anys. Per a definir qui es considera facultatiu a aquests efectes, s'especifica que aquest concepte comprèn «metges, llevadores, personal d'infermeria i qualsevol altra persona que desenvolupi una activitat sanitària o sociosanitària».
<Dret>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca alteritat, n f
- es alteridad
- fr alterité
- it alterità
<Dret>
Definició
<Ciències socials > Antropologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'antropologia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1993. 153 p. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-05-1
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca alteritat, n f
- es alteridad
- es otredad
- en otherness
<Antropologia>
Definició
Nota
- Concepte manllevat de la filosofia contemporània per l'antropologia dialecticocrítica en el desenvolupament d'una reflexió sobre la conceptualització dels altres.
<Sociologia i ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
- ca alteritat, n f
- es alteridad, n f
- en otherness, n
<Cultura i identitat > Identitat i relacions interculturals>
Definició
Nota
- 1. L'alteritat és un concepte filosòfic encunyat pel filòsof francès d'origen lituà Emmanuel Levinas però de llarga tradició històrica, ja que un dels objectius de la filosofia ha estat sempre saber què vol dir ser "jo" per oposició a la resta.
- 2. Vegeu també identitat.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca article definit, n m
- ca article determinat, n m
- es artículo definido
- es artículo determinado
- fr article défini
- en definite article
<Lingüística>
Definició
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca article definit, n m
- ca article determinat, n m sin. compl.
- es artículo definido
- es artículo determinado
- fr article défini
- en definite article
<Lingüística>
Definició
Nota
- Les formes de l'article definit són el, la, l', els i les. [V. definitud]
<Psicologia > Psicologia social>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca assetjament per maternitat, n m
- es acoso maternal
- es mobbing maternal
<Psicologia > Psicologia social>
