Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca ens subestatal, n m
es ente subestatal, n m

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca ens supramunicipal, n m
es ente supramunicipal

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca ens supramunicipal, n m
es ente supramunicipal, n m

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

ca ens territorial, n m
es ente territorial, n m

<Dret administratiu > Organització administrativa>

Definició

Ens l'existència del qual es basa essencialment en el territori, el qual en delimita l'àmbit competencial.

Nota

Són ens territorials l'Estat, les comunitats autònomes i els ens locals.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'auditoria i comptabilitat [recurs electrònic]. Barcelona: INK Catalunya, 2000. 1 CD-ROM
ISBN 84-607-0056-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca entitat, n f
ca ens, n m sin. compl.
es ente
es entidad
fr entité
en entity

<Auditoria i comptabilitat > Institucions i societats>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca entitat local, n f
ca ens local, n m sin. compl.
es entidad local

Definició

Entitat organitzativa territorial de l'Administració pública.

Nota

Àmbit: Espanya
L'article 137 de la Constitució espanyola (CE), quan parla dels ens locals territorials estableix que «l'Estat s'organitza territorialment en municipis i províncies...». D'altra banda, l'article 141 parla dels «cabildos i consells» com a forma d'administració pròpia de les Illes. A més d'això, es permet que es puguin crear agrupacions de municipis diferents de la província (art. 141.3) de la manera que disposin els estatuts de cada comunitat autònoma. La Llei reguladora de les bases del règim local (LRBRL) reconeix com a entitats locals territorials les que estan garantides constitucionalment, que es caracteritzen per dues notes principals: d'una banda, es tracta dels ens de naturalesa corporativa per sota dels quals s'organitzen un seguit d'unitats bàsiques de convivència política, amb una estructura de govern democràtic i representatiu i dotats d'una pluralitat de finalitats institucionals. I, de l'altra, aquestes entitats gaudeixen d'una autonomia constitucionalment, la qual cosa els atorga la titularitat de facultats d'autodeterminació per tal de fixar la manera com han de complir les finalitats que l'ordenament jurídic els encomani.
L'article 3 de la LRBRL estableix que són entitats locals territorials: el municipi, la província i l'illa en els arxipèlags balear i canari. A part, també gaudeixen d'aquesta consideració les comarques o altres entitats que agrupin diversos municipis, instituïdes per les comunitats autònomes, de conformitat amb aquesta regulació i amb l'establerta per les comunitats autònomes, així com les àrees metropolitanes i les mancomunitats de municipis.
El municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial de l'Estat, tal com disposa l'article 11 de la citada llei, i té personalitat jurídica i plena capacitat per al compliment de les finalitats que té assignades. Els seus elements són el territori, la població i l'organització.
La província és una entitat local determinada per l'agrupació de municipis, amb personalitat jurídica pròpia i plena per al compliment de les tasques que té encomandes, entre les quals cal destacar la garantia dels principis de solidaritat o equilibri intermunicipals, en el marc de la política econòmica i social.
L'organització dels arxipèlags canari i balear es troba regulada com a règim especial en l'article 41 de la LRBRL.
L'article 4 de la LRBRL disposa que correspon als municipis, les províncies i les illes, com a administracions públiques de caràcter territorial que són, i dins l'esfera de llurs competències: les potestats reglamentària i d'autoorganització; la tributària i financera; les de programació o planificació; les d'expropiació, delimitació i recuperació d'ofici de llurs béns; la presumpció de legitimitat i l'executivitat de llurs actes; les potestats d'execució forçosa i sancionadora; la de revisió d'ofici de llurs actes i acords; i les prelacions i preferències i altres prerrogatives reconegudes a la hisenda pública per als crèdits d'aquesta, sense perjudici de les que corresponguin a les hisendes de l'Estat i de les comunitats autònomes; així com la inembargabilitat de llurs béns i drets en els termes determinats en les lleis.
Pel que fa a les capacitats dels ens locals, l'article 4 de la LRBRL disposa que per al compliment de llurs funcions, i en l'àmbit de les competències que els corresponen, d'acord amb la Constitució i les lleis, tenen plena capacitat jurídica per a adquirir, posseir, reivindicar, permutar, gravar i alienar tota classe de béns, signar contractes, establir i explotar obres o serveis públics, obligar-se, interposar els recursos establerts i exercir les accions fixades en les lleis.
En la realització de les tasques, l'ens territorial ha de servir amb objectivitat els interessos públics que li han estat encomanats i ha d'actuar d'acord amb els principis d'eficàcia, descentralització, desconcentració i coordinació, i està sotmès a la llei i al dret.
Les competències de les entitats locals són pròpies o bé són atribuïdes per delegació. Les competències pròpies dels municipis, les províncies, les illes i altres entitats locals territorials només poden ser determinades per llei i s'han d'exercir d'una manera autònoma i sota llur responsabilitat, atenent a la bona coordinació en la programació i l'execució amb les altres administracions públiques.
L'Estat i les comunitats autònomes -en l'exercici de llurs respectives competències- poden delegar en les entitats locals l'exercici de llurs competències. Les competències delegades s'exerceixen en els termes establerts en la disposició o en l'acord de delegació, i han d'establir tècniques de direcció i control de l'oportunitat i l'eficiència.
Les entitats locals només poden exercir competències diferents de les pròpies i de les atribuïdes per delegació quan no es posi en risc la sostenibilitat financera del conjunt de la hisenda municipal, d'acord amb els requeriments de la legislació d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera i no s'incorri en una situació d'execució simultània del mateix servei públic amb una altra administració pública. Amb aquest propòsit, són necessaris i vinculants els informes previs de l'Administració competent per raó de la matèria, en què s'indiqui la inexistència de duplicitats, i de l'Administració que tingui atribuïda la tutela financera sobre la sostenibilitat financera de les noves competències.
L'Administració local i les altres administracions públiques han d'ajustar llurs relacions recíproques als deures d'informació mútua, i també han de col·laborar i coordinar-se en els àmbits de les competències respectives; les funcions de coordinació han de ser compatibles amb l'autonomia de les entitats locals.
L'article 46 i següents de la LRBRL regulen les disposicions comunes a les entitats i estableixen que els òrgans col·legiats de les entitats locals funcionen en règim de sessions ordinàries de periodicitat preestablerta, i extraordinàries, a part, si són urgents.
Els acords se solen adoptar per majoria simple dels membres presents i es requereix el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal dels membres per a l'adopció dels acords en les matèries que regula la llei.
El personal al servei de les entitats locals ha d'estar integrat per funcionaris de carrera, contractats en règim de dret laboral, i personal eventual que ocupa llocs de confiança o assessorament especial.
La legislació d'àmbit estatal que s'ocupa de les entitats locals és la següent: LRBRL; Reial decret legislatiu 781/1986, del 18 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de les disposicions legals vigents de règim local; Reial decret 1960/1986, de l'11 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de població i demarcació territorial de les entitats locals; Reial decret 2568/1986, del 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals; Decret del 17 de juny de 1955 pel qual s'aprova el Reglament de serveis de les corporacions locals, i Reial decret 1372/1986, del 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament de béns de les entitats locals.
I en l'àmbit català: Llei 5/1987, del 4 d'abril, del règim provisional de les competències de les diputacions provincials; Llei 6/1987, del 4 d'abril, d'organització comarcal de Catalunya; Llei 7/1987, del 4 d'abril, per la qual s'estableixen i regulen actuacions públiques especials en la conurbació de Barcelona i en les compreses dins la seva zona d'influència; Llei 13/1998, del 19 de novembre, de modificació de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i Decret 179/1995, del 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals de Catalunya.
V. t.: ajuntament n m
V. t.: ajuntament n m
V. t.: província n f

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca entitat pública, n f
ca ens públic, n m sin. compl.
es entidad pública

Definició

Organització, de naturalesa juridicopública, dotada de personalitat jurídica pròpia i plena capacitat per al compliment de les finalitats que té assignades.

Nota

Àmbit: Espanya
Es tracta d'una figura subjectiva del dret públic o, el que és el mateix, d'una personificació juridicopública. Els textos legals deixen constància, d'una banda, de l'existència de múltiples personificacions juridicopúbliques, i, de l'altra, de com aquestes personificacions no responen a un tipus unitari i homogeni. S'utilitzen indistintament diferents conceptes, tots amb un significat equivalent: entitat pública, ens públic, organització pública, administració pública, entre altres.
Des del marc que ofereix el dret positiu queda afirmada, per tant, la pluralitat i la diversitat d'entitats públiques existents. No obstant això, la classificació matriu de la qual parteix tot el dret públic es concreta en la tradicional distinció entre les entitats polítiques primàries i les entitats instrumentals, o, el que és el mateix, entre les entitats territorials i les entitats no territorials, d'acord amb el criteri distintiu de l'essencialitat o accidentalitat de l'element territorial.
Pel que fa a les primeres, són entitats bàsiques, corresponents a unitats humanes de convivència, que persegueixen una pluralitat de fins i s'organitzen d'una manera representativa i democràtica (l'Administració de l'Estat; l'Administració de les comunitats autònomes i les entitats que integren l'Administració local). Al costat d'aquestes entitats, hi ha un conjunt de personificacions que han estat creades per aquestes entitats primàries i que en depenen, que s'encarreguen de la gestió descentralitzada de llurs funcions; són instruments operatius, filials de les entitats territorials, que actualment tenen una heterogeneïtat extraordinària.
El terme ens deriva del substantiu neutre llatí ENS, que significa 'el que és' o 'el que existeix'. A partir d'aquesta concepció tan àmplia, el terme, d'origen filosòfic, arriba a la terminologia jurídica per la influència de la tradició canonista i de la filosofia escolàstica. Ara bé, el terme ens com a sinònim de persona juridicopública neix a l'Europa continental durant el segle XIX.
La tècnica de la personificació de les organitzacions de caràcter públic és un instrument que es configura com el mitjà organitzatiu més adequat per a l'estructuració interna del conjunt de les administracions públiques. Gràcies a aquesta tècnica s'ha pogut construir el sistema de les entitats públiques territorials, sobre la dada d'una personalitat independent de la de l'Estat, així com estructurar tot l'aparell administratiu que formen les personificacions instrumentals.
La classificació més antiga i tradicional de les persones jurídiques és la que, amb diferents denominacions, respon a la vella distinció romanista entre universitas personarum i universitas rerum o universitas bonorum, és a dir, entre la personificació d'un conjunt de persones o d'un conjunt de béns. En el primer cas es tracta de corporacions o associacions -d'entitats de base corporativa- i, en el segon, d'institucions o de fundacions -entitat de base fundacional o institucional-. L'element personal és capital en les entitats corporatives, mentre que l'element patrimonial ho és en les institucionals.
La segona summa divisio de les personificacions públiques consisteix en la distinció entre entitats territorials i entitats no territorials. Aquesta distinció sorgeix dins la doctrina alemanya del segle XIX, com un intent de concretar la dualitat clàssica entre corporació i institució en l'aplicació a les persones juridicopúbliques. El criteri diferenciador es va trobar en l'element del territori: a diferència del que succeïa amb les altres persones jurídiques, el territori és per a l'Estat i el municipi un element fonamental, una part que constitueix l'estructura que tenen i una condició necessària de llur existència.
La darrera de les tipologies clàssiques és la que pretén diferenciar les entitats o persones públiques de les entitats o persones privades. Els criteris doctrinals per a establir la diferenciació entre les unes i les altres han estat diversos; els principals, no obstant això, són els següents: el criteri de la finalitat; el criteri de les prerrogatives; el criteri de la creació o ingerència estatal; el criteri de la forma, i, el criteri juridicoestructural. Tots els criteris distintius de les diverses categories generals d'entitats són, però, considerablement genèrics, fet que redueix molt la rellevància jurídica de la classificació. En els orígens històrics, no obstant això, la situació era radicalment diferent, atesa l'absència de normes legals sobre els diferents tipus de persones jurídiques. Així, la inclusió d'una entitat en una o altra tipologia comportava conseqüències jurídiques transcendentals.
Avui dia, en canvi, la situació és totalment oposada: d'una banda, s'ha produït el fenomen de la tipificació normativa, que representa la regulació legal exhaustiva de múltiples tipologies de persones jurídiques, i el caràcter corporatiu o institucional del tipus d'entitat corresponent representa, jurídicament, poca cosa. De l'altra, els tipus normatius de persones jurídiques han experimentat un procés de flexibilització i d'instrumentalització: es configuren com a esquemes abstractes de personificació, susceptibles d'englobar les finalitats i els interessos més variats.
Tot i el caràcter tradicional que tenen les classificacions enumerades, la doctrina jurídica els continua utilitzant, en uns casos per pura inèrcia, i, en d'altres, en canvi, perquè, encara avui, amb grans imperfeccions, aquestes categories generals estableixen una diferenciació necessària alhora que justificada. Segons alguns autors, no hi hauria inconvenient a continuar utilitzant aquesta classificació, que té el gran avantatge d'estar consagrada per l'ús, sempre que es tingui consciència de la imperfecció del criteri diferenciador original i que les notes diferenciadores entre els conjunts d'entitats a les quals s'al·ludeix són, actualment, unes altres.
Obviant per l'extensió i la varietat la normativa relativa a les entitats territorials, les entitats públiques instrumentals són habitualment objecte de regulació en les lleis de pressupostos generals de cada any. Tot i això, pel que fa a una normativa més concreta, es pot veure també la següent: la Llei del 26 de desembre de 1958, de règim jurídic de les entitats estatals autònomes (LRJEEA), de l'Estat; la Llei 4/1985, del 29 de març, de l'Estatut de l'empresa pública catalana; i, la Llei estatal 20/2006, del 5 de juny, de modificació de la Llei 5/1996, del 10 de gener, de creació de determinades entitats de dret públic (LCEDP).

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

ca EOS, n m
ca Earth Observing System, n m sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sèries i constel·lacions>

Definició

Acrònim de Earth Observing System, 'sistema d'observació de la Terra'.

Sèrie de satèl·lits, d'òrbita heliosíncrona i polar, a una altitud nominal de 705 km, gestionats per la NASA i destinats a l'observació a llarg termini del canvi climàtic.

Està formada pels satèl·lits Terra, Aqua i Aura.
- El Terra, també anomenat EOS/AM-1, va ser llançat el 18 de desembre de 1999 i travessa l'equador a les 10:30 (node descendent).
- L'Aqua, també anomenat EOS/PM-1, va ser llançat el 4 de maig de 2002 i travessa l'equador a les 13:30 (node ascendent).
- L'Aura, també anomenat EOS/Chem-1, va ser llançat el 15 de juliol de 2004 i travessa l'equador a les 13:30 (node ascendent). Cada satèl·lit té una resolució temporal de 16 dies.

L'Aqua i l'Aura formen part de la constel·lació A-Train, i el Terra, de la constel·lació del matí.

Principals sensors del Terra: ASTER, CERES, MISR, MODIS, MOPITT.
Principals sensors de l'Aqua: AIRS, AMSU-A, HSB, AMSR-E, CERES, MODIS.
Principals sensors de l'Aura: HIRDLS, MLS, OMI, TES.

Nota

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

ca EOS, n m
ca Earth Observing System, n m sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sèries i constel·lacions>

Definició

Acrònim de Earth Observing System, 'sistema d'observació de la Terra'.

Sèrie de satèl·lits, d'òrbita heliosíncrona i polar, a una altitud nominal de 705 km, gestionats per la NASA i destinats a l'observació a llarg termini del canvi climàtic.

Està formada pels satèl·lits Terra, Aqua i Aura.
- El Terra, també anomenat EOS/AM-1, va ser llançat el 18 de desembre de 1999 i travessa l'equador a les 10:30 (node descendent).
- L'Aqua, també anomenat EOS/PM-1, va ser llançat el 4 de maig de 2002 i travessa l'equador a les 13:30 (node ascendent).
- L'Aura, també anomenat EOS/Chem-1, va ser llançat el 15 de juliol de 2004 i travessa l'equador a les 13:30 (node ascendent). Cada satèl·lit té una resolució temporal de 16 dies.

L'Aqua i l'Aura formen part de la constel·lació A-Train, i el Terra, de la constel·lació del matí.

Principals sensors del Terra: ASTER, CERES, MISR, MODIS, MOPITT.
Principals sensors de l'Aqua: AIRS, AMSU-A, HSB, AMSR-E, CERES, MODIS.
Principals sensors de l'Aura: HIRDLS, MLS, OMI, TES.

Nota

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

ca EOS, n m
ca Earth Observing System, n m sin. compl.

<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sèries i constel·lacions>

Definició

Acrònim de Earth Observing System, 'sistema d'observació de la Terra'.

Sèrie de satèl·lits, d'òrbita heliosíncrona i polar, a una altitud nominal de 705 km, gestionats per la NASA i destinats a l'observació a llarg termini del canvi climàtic.

Està formada pels satèl·lits Terra, Aqua i Aura.
- El Terra, també anomenat EOS/AM-1, va ser llançat el 18 de desembre de 1999 i travessa l'equador a les 10:30 (node descendent).
- L'Aqua, també anomenat EOS/PM-1, va ser llançat el 4 de maig de 2002 i travessa l'equador a les 13:30 (node ascendent).
- L'Aura, també anomenat EOS/Chem-1, va ser llançat el 15 de juliol de 2004 i travessa l'equador a les 13:30 (node ascendent). Cada satèl·lit té una resolució temporal de 16 dies.

L'Aqua i l'Aura formen part de la constel·lació A-Train, i el Terra, de la constel·lació del matí.

Principals sensors del Terra: ASTER, CERES, MISR, MODIS, MOPITT.
Principals sensors de l'Aqua: AIRS, AMSU-A, HSB, AMSR-E, CERES, MODIS.
Principals sensors de l'Aura: HIRDLS, MLS, OMI, TES.

Nota

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "eus" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota