Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "exempci" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Estat / estat: Amb majúscula o amb minúscula?
- ca A1. Estats concrets: Estat francès (EXEMPLE), n m
- ca A2. Referències genèriques determinades: l'Estat (EXEMPLE), n m
- ca B. Estats i referències indeterminats: cap d'estat (EXEMPLE), n m, f
- ca B. Estats i referències indeterminats: un estat (EXEMPLE), n m
<Ciències socials > Relacions internacionals>
Definició
Els criteris que determinen la tria de la grafia Estat o la grafia estat són els següents:
(A) Grafia Estat:
A1. Estats concrets
D'una manera general, s'escriuen amb majúscula les referències a un estat concret, tant si són referències que corresponen a la designació completa (seria el cas de Estat italià) com si estan escurçades al nucli (és a dir, Estat entenent Estat italià).
. Ex.: els departaments de l'Estat francès, els pressupostos de l'Estat
A2. Determinades referències genèriques
Especialment en contextos d'especialitat, s'escriuen amb majúscula les referències genèriques a aquesta formació social i històrica o al seu aparell administratiu si no se n'especifica cap característica concreta, se'n fa un ús singular i s'hi aplica un article definit.
. Ex.: la immunitat de l'Estat, el terrorisme patrocinat per l'Estat
(B) Grafia estat:
S'escriuen amb minúscula les referències a grups d'estats o estats indeterminats, que són pròpies de referències genèriques en què s'especifica alguna característica, s'utilitza el plural, no hi ha article o bé hi ha article indefinit.
. Ex.: l'estat acreditant [especificació de característica]; els estats [ús plural]; la cap d'estat, raons d'estat [absència d'article]; un estat [article indefinit]; un estat membre [especificació de característica i article indefinit]
Un estat és una forma d'organització política caracteritzada per l'existència d'un territori delimitat, una població definida i una autoritat sobirana que té poder sobre el territori i sobre la població.
Nota
- 1. En contextos especialitzats hi ha una forta tendència a escriure aquest terme sempre amb majúscula, tant en català com en les altres llengües, tot i que en català es consideren preferibles els criteris exposats.
-
2. A diferència del català, en castellà i en francès les principals obres lexicogràfiques i terminològiques estableixen l'ús habitual de la majúscula en contextos especialitzats (Estado, État), i en anglès, tot i no haver-hi aquesta norma establerta, també és majoritari l'ús de la majúscula (State).
. Ex.: El Diccionario de la lengua española prescriu Estado en les referències a un país sobirà, la forma d'organització política o el conjunt de poders i òrgans de govern d'un país sobirà; els principals diccionaris francesos escriuen els exemples anàlegs en majúscules. - 3. Podeu consultar el document de criteri original, Estat o estat?: sobre l'ús de la majúscula i la minúscula, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/estat-o-estat-lus-la-majuscula-i-la-minuscula>).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Fórmules químiques
- ca àcid clorhídric (EXEMPLE), n m
- es ácido clorhídrico (EXEMPLE), n m
- fr acide chlorydrique (EXEMPLE), n m
- en chlorydric acid (EXEMPLE), n
- for HCl (EXEMPLE)
<Criteris metodològics > Dades terminològiques > Equivalents>
Definició
En una fitxa terminològica, doncs, sembla que cal donar-hi un tractament de denominació. Alhora, com que símbol ja té un significat determinat en química (un símbol s'associa a un element químic i no a una substància), es proposa atribuir-li un nom de llengua específic: fórmula (amb el codi for).
Ex.: àcid clorhídric n m; es ácido clorhídrico; fr acide chlorydrique; en chlorydric acid; for HCl | GESTIÓ AMBIENTAL Solució aquosa de clorur d'hidrogen gas, fumant a l'aire, incolora o groguenca, de caràcter àcid fort i molt corrosiva.
Tot i això, el tractament habitual en els productes terminològics i lexicogràfics consisteix a recollir les fórmules químiques en el camp de la definició o en un camp de text complementari (nota, observació, etc.).
. Creiem que aquest tractament no és satisfactori pels motius següents:
(1) En el camp definició: La fórmula química no és un tret característic més de la substància que contribueixi, juntament amb els altres trets, a singularitzar-la, sinó que la identifica amb una precisió absoluta.
(2) En un camp de text complementari: La fórmula química no es pot entendre com una informació complementària, i doncs prescindible, sinó que és essencial per a la identificació de la substància.
Nota
- 1. Hi ha diversos tipus de fórmules químiques (empíriques, moleculars, desenvolupades i estructurals), segons el grau de precisió i els paràmetres tinguts en compte. Per tant, una mateixa substància pot rebre fórmules diverses i, fins tot, una fórmula amb un nivell baix de precisió podria ser comuna a diverses substàncies. És una situació similar a la sinonímia habitual en les denominacions, que fa que un mateix terme pugui tenir diverses denominacions o bé que termes diferents comparteixin una mateixa denominació.
- 2. En àmbits diferents de la química, com ara les matemàtiques o la física, també són habituals les fórmules. En aquests casos, però, les fórmules són un mitjà per a obtenir el referent a partir d'altres magnituds o quantitats conegudes, com demostra el fet que sovint s'hi ha d'especificar quin és el valor de les variables tingudes en compte. Per a casos així, es proposa recollir la fórmula a l'interior d'una nota, com a informació complementària a la definició.
- 3. Podeu consultar el document de criteri original, Fórmules químiques, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/formules-quimiques.pdf).
<Química>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Fórmules químiques
- ca àcid clorhídric (EXEMPLE), n m
- es ácido clorhídrico (EXEMPLE), n m
- fr acide chlorydrique (EXEMPLE), n m
- en chlorydric acid (EXEMPLE), n
- for HCl (EXEMPLE)
<Química>
Definició
En una fitxa terminològica, doncs, sembla que cal donar-hi un tractament de denominació. Alhora, com que símbol ja té un significat determinat en química (un símbol s'associa a un element químic i no a una substància), es proposa atribuir-li un nom de llengua específic: fórmula (amb el codi for).
Ex.: àcid clorhídric n m; es ácido clorhídrico; fr acide chlorydrique; en chlorydric acid; for HCl | GESTIÓ AMBIENTAL Solució aquosa de clorur d'hidrogen gas, fumant a l'aire, incolora o groguenca, de caràcter àcid fort i molt corrosiva.
Tot i això, el tractament habitual en els productes terminològics i lexicogràfics consisteix a recollir les fórmules químiques en el camp de la definició o en un camp de text complementari (nota, observació, etc.).
. Creiem que aquest tractament no és satisfactori pels motius següents:
(1) En el camp definició: La fórmula química no és un tret característic més de la substància que contribueixi, juntament amb els altres trets, a singularitzar-la, sinó que la identifica amb una precisió absoluta.
(2) En un camp de text complementari: La fórmula química no es pot entendre com una informació complementària, i doncs prescindible, sinó que és essencial per a la identificació de la substància.
Nota
- 1. Hi ha diversos tipus de fórmules químiques (empíriques, moleculars, desenvolupades i estructurals), segons el grau de precisió i els paràmetres tinguts en compte. Per tant, una mateixa substància pot rebre fórmules diverses i, fins tot, una fórmula amb un nivell baix de precisió podria ser comuna a diverses substàncies. És una situació similar a la sinonímia habitual en les denominacions, que fa que un mateix terme pugui tenir diverses denominacions o bé que termes diferents comparteixin una mateixa denominació.
- 2. En àmbits diferents de la química, com ara les matemàtiques o la física, també són habituals les fórmules. En aquests casos, però, les fórmules són un mitjà per a obtenir el referent a partir d'altres magnituds o quantitats conegudes, com demostra el fet que sovint s'hi ha d'especificar quin és el valor de les variables tingudes en compte. Per a casos així, es proposa recollir la fórmula a l'interior d'una nota, com a informació complementària a la definició.
- 3. Podeu consultar el document de criteri original, Fórmules químiques, en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/formules-quimiques.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Forma prefixada anglesa e-: Traducció
- en e- ([NOM] electrònic)
- en e-banking (banca electrònica) (EXEMPLE), n
- en e-book (llibre electrònic) (EXEMPLE), n
- en e-cash (diner electrònic) (EXEMPLE), n
- en e-commerce (comerç electrònic) (EXEMPLE), n
- en e-democracy (democràcia electrònica) (EXEMPLE), n
- en e-government (administració electrònica) (EXEMPLE), n
- en e-health (salut electrònica) (EXEMPLE), n
- en e-mail (adreça electrònica) (EXEMPLE), n
- en e-marketing (màrqueting electrònic) (EXEMPLE), n
<Criteris lingüístics > Formació per composició>
Definició
De fet, el prefix anglès e- ja és una reducció de l'adjectiu electronic, que s'utilitza per a formar termes relacionats amb la comunicació i la transferència de coneixement a través de la xarxa Internet.
Ex.: e-commerce, e-marketing, e-banking, e-book, e-mail, e-cash, e-government, e-democracy, e-health
En català, la conversió de electrònic -a en prefix no es considera adequada, de manera que per traduir paraules angleses amb el prefix e- es recorre a l'adjectiu electrònic -a, construït en posposició al nom tal com és habitual. D'aquesta manera es generen formes descriptives, entenedores i ajustades a la sintaxi del català.
Ex.: comerç electrònic, màrqueting electrònic, banca electrònica, llibre electrònic, salut electrònica i també, com a formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT, adreça electrònica, diner electrònic, administració electrònica i democràcia electrònica.
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Forma prefixada anglesa m-: Traducció
- en m- ([NOM] mòbil)
- en m-administration (administració mòbil) (EXEMPLE), n
- en m-business (negocis mòbils) (EXEMPLE), n pl
- en m-commerce (comerç mòbil) (EXEMPLE), n
- en m-government (govern mòbil) (EXEMPLE), n
- en m-learning (aprenentatge mòbil) (EXEMPLE), n
<Criteris lingüístics > Formació per composició>
Definició
De fet, el prefix anglès m- ja és una reducció de l'adjectiu mobile, que s'utilitza per a formar termes relacionats amb transaccions, gestions o intercanvis d'informació fets amb dispositius mòbils.
Ex.: m-commerce, m-business, m-administration, m-learning, m-government
En català, la conversió de mòbil en prefix no es considera adequada, de manera que per traduir paraules angleses amb el prefix m- es recorre a l'adjectiu mòbil, construït en posposició al nom tal com és habitual. D'aquesta manera es generen formes descriptives, entenedores i ajustades a la sintaxi del català.
Ex.: comerç mòbil, negocis mòbils, administració mòbil, aprenentatge mòbil i govern mòbil
Nota
- Podeu consultar el document de criteri original, Com es pot dir m-commerce en català?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/198/).
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Forma sufixada -gen -gena o -gènic -gènica?
- ca -gen -gena: acidogen (EXEMPLE), n m
- ca -gen -gena: al·lergogen (EXEMPLE), n m
- ca -gen -gena: cancerigen -ígena (EXEMPLE), adj
- ca -gen -gena: endogen -ògena (EXEMPLE), adj
- ca -gen -gena: exogen -ògena (EXEMPLE), adj
- ca -gen -gena: gasogen (EXEMPLE), n m
- ca -gen -gena: glucogen (EXEMPLE), n m
- ca -gen -gena: necrogen -ògena (EXEMPLE), adj
- ca -gen -gena: oncogen -ògena (EXEMPLE), adj
- ca -gen -gena: organogen -ògena (EXEMPLE), adj
- ca -gen -gena: patogen -ògena (EXEMPLE), adj
- ca -gen -gena: piretogen (EXEMPLE), n m
- ca -gen -gena: terrigen -ígena (EXEMPLE), adj
- ca -gènic -gènica: fisiogènic -a (EXEMPLE), adj
- ca -gènic -gènica: hidatogènic -a (EXEMPLE), adj
- ca -gènic -gènica: iogènic -a (EXEMPLE), adj
- ca -gènic -gènica: neurogènic -a (EXEMPLE), adj
- ca -gènic -gènica: oncogènic -a (EXEMPLE), adj
- ca -gènic -gènica: patogènic -a (EXEMPLE), adj
- ca -gènic -gènica: pirogènic -a (EXEMPLE), adj
<Ciències de la salut>
Definició
- -gen, -gena (forma sufixada del grec -genés [<génos, 'naixement', 'origen']): S'utilitza per a crear noms i adjectius en què s'indica que generen o produeixen l'element a què fa referència la base.
Ex.: acidogen, al·lergogen, cancerigen, gasogen, glucogen, oncogen, patogen, piretogen.
- -gènic, -gènica (forma sufixada del grec genikós ['nascut', 'generat']): S'utilitza per a crear adjectius en què s'indica que són generats o produïts per l'element a què fa referència la base.
Ex.: iogènic -a, fisiogènic -a, hidatogènic -a, neurogènic -a, oncogènic -a (que no és el mateix, doncs, que oncogen -a), patogènic -a (que no és el mateix que patogen -a), pirogènic -a.
. A més, els mots acabats en -gènic, -gènica també poden ser adjectius relacionats amb un nom acabat en -gènia (del grec geneá, 'naixement', 'generació', amb el significat d'estudi de l'element a què fa referència la base).
Tot i això, hi ha casos excepcionals que no s'ajusten a aquesta distinció. Es tracta de formes tradicionals ja consolidades, que no van seguir aquest patró.
Ex.: endogen, exogen, necrogen, organogen, terrigen.
Nota
-
1. A diferència del català, en anglès es distingeix entre aquestes formes sufixades segons la categoria lèxica de la paraula creada:
- -gen: S'utilitza per a crear noms, amb el doble significat 'que produeix' (allergen, en català al·lergen o al·lergogen) i 'que és produït per' (cultigen, en català planta cultivada).
- - genic / -genetic: S'utilitzen per a crear adjectius, amb el doble significat 'que produeix' (carcinogenic, en català carcinogen, 'que provoca o afavoreix l'aparició d'un càncer'; cytogenetic, en català citogen, 'que origina la formació de cèl·lules') i 'que és produït per' (iatrogenic, en català iatrogènic, 'que deriva de l'actuació del metge'; psychogenetic, en català psicogènic, 'produït per la psique'). - 2. En català també hi ha adjectius acabats en -genètic (-genètica), generalment formacions vinculades amb noms acabats en -gènesi o -genèsia (del grec génesis, 'generació'): abiogenètic, de abiogènesi; epigenètic, de epigènesi.
- 3. Podeu consultar el document de criteri original, Usos de les formes sufixades "-gen" i "-gènic", en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/114/).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Forma sufixada -gen -gena o -gènic -gènica?
- ca -gen -gena: acidogen (EXEMPLE), n m
- ca -gen -gena: al·lergogen (EXEMPLE), n m
- ca -gen -gena: cancerigen -ígena (EXEMPLE), adj
- ca -gen -gena: endogen -ògena (EXEMPLE), adj
- ca -gen -gena: exogen -ògena (EXEMPLE), adj
- ca -gen -gena: gasogen (EXEMPLE), n m
- ca -gen -gena: glucogen (EXEMPLE), n m
- ca -gen -gena: necrogen -ògena (EXEMPLE), adj
- ca -gen -gena: oncogen -ògena (EXEMPLE), adj
- ca -gen -gena: organogen -ògena (EXEMPLE), adj
- ca -gen -gena: patogen -ògena (EXEMPLE), adj
- ca -gen -gena: piretogen (EXEMPLE), n m
- ca -gen -gena: terrigen -ígena (EXEMPLE), adj
- ca -gènic -gènica: fisiogènic -a (EXEMPLE), adj
- ca -gènic -gènica: hidatogènic -a (EXEMPLE), adj
- ca -gènic -gènica: iogènic -a (EXEMPLE), adj
- ca -gènic -gènica: neurogènic -a (EXEMPLE), adj
- ca -gènic -gènica: oncogènic -a (EXEMPLE), adj
- ca -gènic -gènica: patogènic -a (EXEMPLE), adj
- ca -gènic -gènica: pirogènic -a (EXEMPLE), adj
<Criteris lingüístics > Formació per composició>
Definició
- -gen, -gena (forma sufixada del grec -genés [<génos, 'naixement', 'origen']): S'utilitza per a crear noms i adjectius en què s'indica que generen o produeixen l'element a què fa referència la base.
Ex.: acidogen, al·lergogen, cancerigen, gasogen, glucogen, oncogen, patogen, piretogen.
- -gènic, -gènica (forma sufixada del grec genikós ['nascut', 'generat']): S'utilitza per a crear adjectius en què s'indica que són generats o produïts per l'element a què fa referència la base.
Ex.: iogènic -a, fisiogènic -a, hidatogènic -a, neurogènic -a, oncogènic -a (que no és el mateix, doncs, que oncogen -a), patogènic -a (que no és el mateix que patogen -a), pirogènic -a.
. A més, els mots acabats en -gènic, -gènica també poden ser adjectius relacionats amb un nom acabat en -gènia (del grec geneá, 'naixement', 'generació', amb el significat d'estudi de l'element a què fa referència la base).
Tot i això, hi ha casos excepcionals que no s'ajusten a aquesta distinció. Es tracta de formes tradicionals ja consolidades, que no van seguir aquest patró.
Ex.: endogen, exogen, necrogen, organogen, terrigen.
Nota
-
1. A diferència del català, en anglès es distingeix entre aquestes formes sufixades segons la categoria lèxica de la paraula creada:
- -gen: S'utilitza per a crear noms, amb el doble significat 'que produeix' (allergen, en català al·lergen o al·lergogen) i 'que és produït per' (cultigen, en català planta cultivada).
- - genic / -genetic: S'utilitzen per a crear adjectius, amb el doble significat 'que produeix' (carcinogenic, en català carcinogen, 'que provoca o afavoreix l'aparició d'un càncer'; cytogenetic, en català citogen, 'que origina la formació de cèl·lules') i 'que és produït per' (iatrogenic, en català iatrogènic, 'que deriva de l'actuació del metge'; psychogenetic, en català psicogènic, 'produït per la psique'). - 2. En català també hi ha adjectius acabats en -genètic (-genètica), generalment formacions vinculades amb noms acabats en -gènesi o -genèsia (del grec génesis, 'generació'): abiogenètic, de abiogènesi; epigenètic, de epigènesi.
- 3. Podeu consultar el document de criteri original, Usos de les formes sufixades "-gen" i "-gènic", en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/114/).
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Forma sufixada -gen -gena o -gènic -gènica?
- ca -gen -gena: acidogen (EXEMPLE), n m
- ca -gen -gena: al·lergogen (EXEMPLE), n m
- ca -gen -gena: cancerigen -ígena (EXEMPLE), adj
- ca -gen -gena: endogen -ògena (EXEMPLE), adj
- ca -gen -gena: exogen -ògena (EXEMPLE), adj
- ca -gen -gena: gasogen (EXEMPLE), n m
- ca -gen -gena: glucogen (EXEMPLE), n m
- ca -gen -gena: necrogen -ògena (EXEMPLE), adj
- ca -gen -gena: oncogen -ògena (EXEMPLE), adj
- ca -gen -gena: organogen -ògena (EXEMPLE), adj
- ca -gen -gena: patogen -ògena (EXEMPLE), adj
- ca -gen -gena: piretogen (EXEMPLE), n m
- ca -gen -gena: terrigen -ígena (EXEMPLE), adj
- ca -gènic -gènica: fisiogènic -a (EXEMPLE), adj
- ca -gènic -gènica: hidatogènic -a (EXEMPLE), adj
- ca -gènic -gènica: iogènic -a (EXEMPLE), adj
- ca -gènic -gènica: neurogènic -a (EXEMPLE), adj
- ca -gènic -gènica: oncogènic -a (EXEMPLE), adj
- ca -gènic -gènica: patogènic -a (EXEMPLE), adj
- ca -gènic -gènica: pirogènic -a (EXEMPLE), adj
<Ciències de la vida>
Definició
- -gen, -gena (forma sufixada del grec -genés [<génos, 'naixement', 'origen']): S'utilitza per a crear noms i adjectius en què s'indica que generen o produeixen l'element a què fa referència la base.
Ex.: acidogen, al·lergogen, cancerigen, gasogen, glucogen, oncogen, patogen, piretogen.
- -gènic, -gènica (forma sufixada del grec genikós ['nascut', 'generat']): S'utilitza per a crear adjectius en què s'indica que són generats o produïts per l'element a què fa referència la base.
Ex.: iogènic -a, fisiogènic -a, hidatogènic -a, neurogènic -a, oncogènic -a (que no és el mateix, doncs, que oncogen -a), patogènic -a (que no és el mateix que patogen -a), pirogènic -a.
. A més, els mots acabats en -gènic, -gènica també poden ser adjectius relacionats amb un nom acabat en -gènia (del grec geneá, 'naixement', 'generació', amb el significat d'estudi de l'element a què fa referència la base).
Tot i això, hi ha casos excepcionals que no s'ajusten a aquesta distinció. Es tracta de formes tradicionals ja consolidades, que no van seguir aquest patró.
Ex.: endogen, exogen, necrogen, organogen, terrigen.
Nota
-
1. A diferència del català, en anglès es distingeix entre aquestes formes sufixades segons la categoria lèxica de la paraula creada:
- -gen: S'utilitza per a crear noms, amb el doble significat 'que produeix' (allergen, en català al·lergen o al·lergogen) i 'que és produït per' (cultigen, en català planta cultivada).
- - genic / -genetic: S'utilitzen per a crear adjectius, amb el doble significat 'que produeix' (carcinogenic, en català carcinogen, 'que provoca o afavoreix l'aparició d'un càncer'; cytogenetic, en català citogen, 'que origina la formació de cèl·lules') i 'que és produït per' (iatrogenic, en català iatrogènic, 'que deriva de l'actuació del metge'; psychogenetic, en català psicogènic, 'produït per la psique'). - 2. En català també hi ha adjectius acabats en -genètic (-genètica), generalment formacions vinculades amb noms acabats en -gènesi o -genèsia (del grec génesis, 'generació'): abiogenètic, de abiogènesi; epigenètic, de epigènesi.
- 3. Podeu consultar el document de criteri original, Usos de les formes sufixades "-gen" i "-gènic", en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/114/).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Forma sufixada anglesa -like: Traducció
- en 1 -like (de tipus, d'efecte/amb efecte, adjectiu alternatiu, +forme, +oide, pseudo+, simili+)
- en Grup 1 (de tipus): Toll-like receptor (receptor de tipus Toll) (EXEMPLE), n
- en Grup 2 (d'efecte, amb efecte): cortisone-like action (acció amb efecte cortisona) (EXEMPLE), n
- en Grup 3 (adjectiu alternatiu): atropine-like activity (activitat atropínica) (EXEMPLE), n
- en Grup 3 (adjectiu alternatiu): ring-like corneal dystrophy (distròfia corneal anular) (EXEMPLE), n
- en Grup 3 (adjectiu alternatiu): tic-like pain (dolor intermitent) (EXEMPLE), n
- en Grup 4 (+forme): crater-like hole of optic disc (forat crateriforme del disc òptic) (EXEMPLE), n
- en Grup 4 (+forme): wedge-like (cuneïforme) (EXEMPLE), adj
- en Grup 5 (+oide): anaphylaxis-like (anafilactoide) (EXEMPLE), adj
- en Grup 5 (+oide): mucus-like (mucoide) (EXEMPLE), adj
- en Grup 6 (pseudo+): allergy-like symptom (símptoma pseudoal·lèrgic) (EXEMPLE), n
- en Grup 6 (pseudo+): fungus-like organism (pseudofong) (EXEMPLE), n
- en Grup 7 (simili+): noggin-like protein (similinoguina) (EXEMPLE), n
- en Grup 7 (simili+): virus-like particle (partícula similivírica) (EXEMPLE), n
<Criteris lingüístics > Formació per composició>
Definició
Els motius que fan desaconsellables les formes catalanes traduïdes literalment són els següents:
(1) Són molt llargues.
(2) Són poc travades.
(3) Són poc naturals o no habituals en català.
Com a alternatives a la traducció literal, poden ser adequades, segons cada cas, les solucions següents:
- Fórmula "x de tipus y" (Ex.: [anglès] Toll-like receptor; [català] receptor de tipus Toll)
- Fórmules "x d'efecte y", "x amb efecte y" (Ex.: [anglès] cortisone-like action; [català] acció amb efecte cortisona)
- Adjectius alternatius (Ex. 1: [anglès] ring-like corneal dystrophy; [català] distròfia corneal anular | Ex. 2: [anglès] tic-like pain; [català] dolor intermitent | Ex. 3: [anglès] atropine-like activity; [català] activitat atropínica (amb ús del sufix -ic -ica))
- Forma sufixada -forme (Ex. 1: [anglès] wedge-like; [català] cuneïforme | Ex. 2: [anglès] crater-like hole of optic disc; [català] forat crateriforme del disc òptic)
- Sufix -oide (Ex. 1: [anglès] anaphylaxis-like; [català] anafilactoide | Ex. 2: [anglès] mucus-like; [català] mucoide)
- Prefix pseudo- (Ex. 1: [anglès] fungus-like organism; [català] pseudofong | Ex. 2: [anglès] allergy-like symptoms; [català] símptomes pseudoal·lèrgics)
- Forma prefixada simili- (Ex. 1: [anglès] virus-like particle; [català] partícula similivírica | Ex. 2: [anglès] noggin-like protein; [català] similinoguina)
Nota
-
1. El recurs a la forma prefixada simili- (del llatí similis 'semblant') ha estat adoptat recentment pel Consell Supervisor del TERMCAT per a la normalització de les formes partícula similivírica i similinoguina.
El baix ús d'aquesta forma prefixada (als diccionaris generals, només hi ha similicadència) i la seva transparència semàntica la fan especialment idònia per a la creació de neologismes especialitzats en què les altres solucions donarien lloc a formes poc satisfactòries per als especialistes. - 2. Podeu consultar el document de criteri original, Traducció del sufix anglès "-like", en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/103/).
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Formant (-)cerat(o)- o (-)querat(o)-?
- ca ceratosi (EXEMPLE), n f
- ca cicloqueratitis (EXEMPLE), n f
- ca epiqueratofàcia (EXEMPLE), n f
- ca hiperqueratosi (EXEMPLE), n f
- ca queratitis estriada (EXEMPLE), n f
- ca queratoglobus (EXEMPLE), n m
- ca queratosi (EXEMPLE), n f
<Ciències de la salut > Oftalmologia>
Definició
- Cerato (o cerat) s'acorda a la norma general en català d'incorporar els ètims grecs a través de la forma llatinitzada, amb l'evolució de la kappa grega (k) a ce (c) en català.
- Querato (o querat) és una forma incorporada a partir d'altres llengües d'especialitat, com ara l'anglès, i justificada pels criteris d'analogia formal i internacionalitat.
La tria entre una i altra variant està determinada per criteris lingüístics i per criteris d'extensió d'ús, de manera que convé tenir en compte quina forma utilitza preferentment cada àmbit del coneixement. Així, en oftalmologia i en veterinària és més habitual la forma querato, però són igualment correctes les formes amb cerato.
Ex.: cicloqueratitis, epiqueratofàcia, queratitis estriada [Oftalmologia]; hiperqueratosi, queratosi, queratoglobus [Veterinària]
Les formes cerat(o) i querat(o) fan referència a una relació amb la còrnia o amb un teixit corni.
