Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "exemple" dins totes les àrees temàtiques
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Formants cultes (2): Grafia dels formants d'un mot complex
- ca A. Grafia de prefix: ultraatòmic -a (EXEMPLE), adj
- ca B. Grafia de forma prefixada invariable: megaesòfag (EXEMPLE), n m
- ca C. Grafia de forma prefixada sense vocal d'enllaç: termalgèsia (EXEMPLE), n f
- ca D1. Grafia de forma prefixada amb vocal d'enllaç (adjunció a formant llatí amb consonant): acidificació (EXEMPLE), n f
- ca D2. Grafia de forma prefixada amb vocal d'enllaç (adjunció a formant amb consonant): cardiovascular (EXEMPLE), adj
- ca D3. Grafia de forma prefixada amb vocal d'enllaç (adjunció a mot lliure): termoanalgèsia (EXEMPLE), n f
- ca E1. Segon formant començat amb s+CONS (coincident amb paraula): cardioespasme (EXEMPLE), n m
- ca E2. Segon formant començat amb s+CONS (no coincident amb paraula): angiosperm -a (EXEMPLE), adj
- ca F. Segon formant començat amb r+VOC o s+VOC: asèpal -a (EXEMPLE), adj
<Criteris lingüístics > Formació per composició>
Definició
A. PREFIXOS
En general els prefixos no es modifiquen quan s'adjunten a un altre formant. (Considerem prefixos els formants procedents de prefixos llatins i grecs, com ara anti-, pre-, post- i ultra-; sovint tenen un valor preposicional.)
Ex.: posttònic, antiaeri, ultraatòmic
Excepció 1: Alguns prefixos són objecte d'assimilació consonàntica. (Ex.: in- [indefinit, il·lògic, impertinent, irracional]; sin- [sincrònic, sil·logisme, simplasma])
Excepció 2: Els prefixos a- i co- afegits a un formant amb r inicial comporten la duplicació d'aquesta r. (Ex.: arrítmia, correferència) [Vegeu el punt F.]
B. FORMES PREFIXADES INVARIABLES
Una sèrie limitada de formes prefixades són invariables. (Considerem formes prefixades els formants procedents de paraules lliures del llatí o el grec que en català s'anteposen a un altre formant per a construir un compost).
Ex.: bi- (bivalve), braqui- (braquiür), hemi- (hemiplegia), mega- (megaesòfag), multi- (multiaxial), pan- (panmielitis), paqui- (paquiderm), pluri- (pluridimensional), poli- (poliartritis), taqui- (taquicàrdia), taxi- (taxidèrmia), tele- (teleassistència), tri- (triacetat)
C. FORMES PREFIXADES SENSE VOCAL D'ENLLAÇ
Quan el segon formant és d'origen culte i comença amb vocal, és habitual que el primer formant no prengui cap vocal d'enllaç.
Ex.: proteràndria, termalgèsia, osteïtis, enuràlgia
Excepció: Els formants breus que podrien resultar incomprensibles mantenen la vocal. (Ex.: iso- [isoèdric -a], bio-, eco-, neo-)
D. FORMES PREFIXADES AMB VOCAL D'ENLLAÇ
D1. Adjuntades a formes sufixades llatines començades amb consonant
Les formes prefixades que s'adjunten a una forma sufixada que ja era forma sufixada en llatí i que comença amb consonant prenen la vocal d'enllaç i. (Considerem formes sufixades els formants procedents de paraules lliures que es posposen a un altre formant per a construir un compost.)
Ex.: herbicida, centrífug, velocípede, caducifoli, piscicultor, aqüífer, acidificació
Excepció: Amb -metria i -metre hi ha casos de formes prefixades amb final en -i i casos amb final en -o. (Ex.: planimetria, sacarímetre; craniometria, pluviòmetre.)
D2. Adjuntades a formants començats amb consonant diferent de r i s
Les formes prefixades que s'adjunten a un formant que no era forma sufixada en llatí i que comença amb consonant diferent de r o s prenen la vocal d'enllaç o.
Ex.: cardiovascular, heterosexual, escenografia, condriosoma, galactocele, pseudoscopi, psicofàrmac, neuròleg | neuròloga, biogeoquímic
D3. Adjuntades a paraules del català
Les formes prefixades que s'adjunten a un formant que és una paraula del català solen prendre la vocal d'enllaç o en tots els contextos.
Ex.: psicoanàlisi, microona, macroeconomia, psicoestètic, termoanalgèsia, neuroanatomia
E. SEGON FORMANT COMENÇAT AMB S + [CONSONANT]
E1. És un formant coincident amb una paraula del català
Quan el segon formant d'un compost (manllevat o creat en català) coincideix formalment i semànticament amb una paraula catalana, s'escriu una e (anomenada e protètica) com a lletra inicial d'aquest segon formant.
Ex.: cardioespasme (per coincidència amb espasme), bioespeleologia (per coincidència amb espeleologia); antiestàtic, biestable, contraespionatge, poliesportiu, subespècie, autoescola
Excepció 1: Si l'accent tònic del compost recau en el primer formant, no s'escriu la e protètica (Ex.: megàspora [malgrat espora])
Excepció 2: Si el caràcter complex no és evident, no s'escriu la e protètica. (Ex.: substrat [malgrat estrat])
E2. És un formant no coincident amb cap paraula del català
Quan el segon formant d'un compost no coincideix formalment i semànticament amb una paraula catalana, no s'escriu la e protètica davant del segon formant.
Ex.: angiosperm, microscopi
F. SEGON FORMANT COMENÇAT AMB R O S + [VOCAL]
Quan s'adjunta un prefix o una forma prefixada a un segon formant començat amb r o s+[vocal], generalment no hi ha ni duplicació de r o s ni cap altre canvi gràfic.
. En la pronúncia, es considera que la r és múltiple (=rr) i la s és sorda (=ss).
Ex.: asèpal, antireumàtic, multiracial, ecosistema
Excepció 1: Amb els prefixos a- i co- es duplica la r del segon formant. (Ex.: arrítimia, correferent)]
Excepció 2: Els formants grecs ràfia, ràgia, raqui(o), reo, rexi, rin(o), rinco, riz(o) i rod(o) dupliquen la r quan se'ls adjunta un primer formant acabat en vocal. (Ex.: gastrorràfia, menorràgia, cefalorraquidi, piorrea, otorrinolaringologia, ornitorrinc, micorriza, cinorròdon)
Excepció 3: En paraules antigues de llengua general, hi ha duplicació de r o s. (Ex.: birrem, trirrem, pressuposar.)
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Formants cultes (1): Norma general i tria de variants per a la creació d'un mot complex i CRITERI Formants cultes (3): Accentuació d'un mot complex.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Formació de termes amb elements cultes en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/formacio-elements-cultes.pdf). [Aquest document és la publicació d'un criteri normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT l'any 1990.] (S'han aplicat sobre aquest criteri les modificacions ortogràfiques establertes per l'IEC l'octubre del 2016.)
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Formants cultes (3): Accentuació d'un mot complex
- ca A. Accent secundari en formes prefixades: cefalometria (EXEMPLE), n f
- ca A. Accent secundari en formes prefixades: heterosexual (EXEMPLE), adj
- ca A. Accent secundari en formes prefixades: medicoquirúrgic -a (EXEMPLE), adj
- ca B1. Forma sufixada tònica grega: -crom (EXEMPLE), sfx
- ca B1. Forma sufixada tònica grega: -glot (EXEMPLE), sfx
- ca B1. Forma sufixada tònica grega: -òptria (EXEMPLE), sfx
- ca B1. Forma sufixada tònica llatina: -cultor (EXEMPLE), sfx
- ca B1. Forma sufixada tònica llatina: -forme (EXEMPLE), sfx
- ca B2. Forma sufixada àtona grega: -cron (EXEMPLE), sfx
- ca B2. Forma sufixada àtona grega: -gam (EXEMPLE), sfx
- ca B2. Forma sufixada àtona grega: -stasi (EXEMPLE), sfx
- ca B2. Forma sufixada àtona llatina: -fug (EXEMPLE), sfx
- ca B2. Forma sufixada àtona llatina: -pede (EXEMPLE), sfx
<Criteris lingüístics > Formació per composició>
Definició
A. FORMES PREFIXADES
En una paraula composta, l'accent tònic principal (o accent primari) està determinat pel segon formant (vegeu el punt B). Tot i això, les formes prefixades tenen un accent tònic propi (accent secundari), que fa que en el compost hi hagi una segona síl·laba que sobresurt en la pronúncia. A més, l'accent secundari determina la pronúncia vocàlica en els dialectes orientals, ja que la a, la e i la o d'una síl·laba amb accent secundari es mantenen, en comptes de passar a vocal neutra (la a i la e) i a u (la o).
Ex.: heterosexual (=hètero+sexuál), medicoquirúrgic (=mèdico+quirúrgic), cefalometria (cèfalo+metría) (Indiquem l'accent primari amb un accent tancat, [´], i l'accent secundari amb un accent obert, [`].)
B. FORMES SUFIXADES
. Per a establir quina és la síl·laba tònica d'una forma sufixada es recorre a la pronúncia llatina i no a la pronúncia grega.
Excepció: En determinats compostos se segueix l'accentuació original grega (filosofia, teologia, al costat de història, neurastènia).
. La forma sufixada determina quin és l'accent primari d'un compost, és a dir si es tracta d'una paraula aguda, plana o esdrúixola. Aquesta determinació pot ser per mitjà d'una forma sufixada tònica o bé per mitjà d'una forma sufixada que atreu l'accent tònic sobre la síl·laba anterior a ella.
B1. Forma sufixada tònica
La majoria de formes sufixades d'origen llatí o grec són tòniques, és a dir que, en l'interior d'un compost, atreuen l'accent cap a una de les seves pròpies síl·labes.
Ex. 1: Llatí -cida (insecticida), -cultor (agricultor), -forme (pisciforme ), -lingüe (bilingüe)
Ex. 2: Grec -agog (demagog), -àlgia (neuràlgia), -antrop (misantrop), -clasta (iconoclasta), -crom (policrom), -èctasi (branquioèctasi), -estèsia (radioestèsia), -glot (poliglot), -òptria (diòptria), -plegia (hemiplegia), -tropia (al·lotropia)
B2. Forma sufixada àtona amb desplaçament d'accent
Determinades formes sufixades són àtones, és a dir que no porten l'accent tònic en el compost; aquestes formes, però, atreuen l'accent cap a la síl·laba anterior a elles (és a dir, cap a l'última síl·laba del primer formant).
Ex. 1: Llatí -cola (agrícola), -fer (aqüífer), -fug (centrífug), -grad (plantígrad), -par (vivípar), -pede (unípede), -vor (carnívor)
Ex. 2: Grec -bar (isòbar), -bol (discòbol), -cer (quelícer), -cit (leucòcit), -crata (autòcrata), -cron (isòcron), -drom (hipòdrom), -fag (antropòfag), -fan (piròfan), -fil (anglòfil), -fit (tal·lòfit), -fob (zoòfob), -fon (telèfon), -for (semàfor), -gam (polígam), -gen (al·lucinogen), -gin (misogin), -gon (octògon), -graf (estilògraf), -latra (idòlatra), -leg (geòleg), -lisi (electròlisi), -lit (monòlit), -man (megalòman). -metre (quilòmetre), -nom (agrònom), -pode (miriàpode), -polis (necròpolis), -pter (dípter), -stasi (iconòstasi), -stat (termòstat),-stic (acròstic), -top (isòtop), -tric (holòtric)
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Formants cultes (1): Norma general i tria de variants per a la creació d'un mot complex i CRITERI Formants cultes (2): Grafia dels formants d'un mot complex.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Formació de termes amb elements cultes en l'apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/formacio-elements-cultes.pdf). [Aquest document és la publicació d'un criteri normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT l'any 1990.]
<Ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI gihad o jihad?, nom masculí o nom femení?
- ca Derivat: gihadisme (EXEMPLE), n m
- ca Derivat: gihadista (EXEMPLE), n m, f
- es jihad, n f
- es yihad, n f
- fr djihad, n m
- fr jihad, n m
- en jehad, n
- en jihad, n
<Ciències socials > Religió>
Definició
Els motius de la tria de la grafia gihad són els següents:
(1) És la forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans com a adaptació de l'àrab جهاد, literalment 'esforç', 'lluita'.
(2) S'ajusta a la grafia habitual del català per a aquest so.
Ex.: girafa, gibrell, gimnàs.
(2) És l'adaptació avalada per la majoria d'especialistes (malgrat que la grafia jihad és habitual en altres llengües).
Els motius de la tria del gènere masculí són els següents:
(1) És el gènere que té aquesta paraula en àrab.
(2) Formalment, la falta d'un morfema que es pugui interpretar com a femení contribueix a interpretar la forma com a masculina.
(3) No s'hi pot deduir un nom implícit clar que porti al gènere femení, ja que gihad tant es pot assimilar a un esforç individual com a una guerra religiosa.
El gihad té dos significats: és l'esforç de superació i de resistència individual o col·lectiu dels fidels musulmans contra el mal i és també la guerra encaminada a expandir o defensar l'islam.
Nota
- 1. En català, els derivats més usuals de gihad són gihadisme i gihadista, escrits amb g- igual que la forma de què parteixen.
- 2. Podeu consultar la fitxa completa de gihad al Cercaterm, i també el document de criteri original, El gihad o la jihad?, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2015/04/16/el-gihad-o-la-jihad/).
<Formació per sintagmació>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Locució nominal nom+nom: Segon nom singular o plural?
- ca A. Locució nom + nom en singular: camions cisterna (EXEMPLE), n m
- ca A. Locució nom + nom en singular: mobles bar (EXEMPLE), n m
- ca A. Locució nom + nom en singular: nombres índex (EXEMPLE), n m
- ca A. Locució nom + nom en singular: sofàs llit (EXEMPLE), n m
- ca B. Locució nom + nom en plural: berenars sopars (EXEMPLE), n m
- ca B. Locució nom + nom en plural: caces bombarders (EXEMPLE), n m
- ca B. Locució nom + nom en plural: conselleres delegades (EXEMPLE), n m, f
<Criteris lingüístics > Formació per sintagmació>
Definició
En canvi, en un ús en plural d'aquesta mena de locucions, la flexió en singular o en plural del segon nom pot generar dubtes, perquè, segons el cas, és preferible el singular (els vagons restaurant) o és preferible el plural (els berenars sopars).
A continuació es presenten en forma d'esquema els criteris que estableixen la flexió en singular o en plural del segon nom d'una locució nominal nom+nom quan la locució s'utilitza en un context plural.
(A) NOM + NOM EN SINGULAR
El segon nom d'una locució nominal nom+nom s'escriu en singular (encara que l'ús de la locució sigui plural) si podem dir que el significat de la locució és un tipus del significat que expressa el primer nom.
. Es diu que entre els dos noms hi ha una relació de subordinació, perquè el significat del segon nom està subordinat al primer.
. Aquesta relació de subordinació entre els dos noms d'una locució nominal nom+nom és molt més freqüent que no pas la relació de coordinació.
Ex. 1: els camions cisterna [i no *camions cisternes, perquè un camió cisterna és un tipus de camió]
Ex. 2: els mobles bar [i no *mobles bars, perquè un moble bar és un tipus de moble]
Ex. 3: els sofàs llit [i no *sofàs llits, perquè un sofà llit és un tipus de sofà, que només com a emergència fa de llit]
Ex. 4: els nombres índex [i no *nombres índexs, perquè un nombre índex és un tipus de nombre]
(B) NOM + NOM EN PLURAL
El segon nom d'una locució nominal nom+nom s'escriu en plural (quan l'ús de la locució és en plural) si podem dir que el significat de la locució és una suma dels significats dels dos noms, que pesen igual en el conjunt.
. Es diu que entre els dos noms hi ha una relació de coordinació, perquè els significats dels dos noms estan coordinats.
. Aquesta relació de coordinació entre els dos noms d'una locució nominal nom+nom és molt menys freqüent que no pas la relació de subordinació.
Ex. 1: els berenars sopars [i no *berenars sopar, perquè un berenar sopar és tant un berenar com un sopar]
Ex. 2: els caces bombarders [i no *caces bombarder, perquè un caça bombarder és tant un caça com un bombarder]
Ex. 3: les conselleres delegades [i no *conselleres delegat o *conselleres delegats, perquè un conseller delegat o una consellera delegada són tant consellers com delegats]
Nota
-
Pel que fa al cas concret nombres índex / *nombres índexs, cal tenir en compte que la vacil·lació en la flexió del segon nom es documenta en moltes llengües romàniques, fins i tot en aquelles en què aquest canvi comporta una diferència de pronúncia (en castellà números índice i números índices; en francès, nombres indice i nombres indices; en italià, numero indice i numeri indici, i en portuguès, número índice i números índices).
La consulta a diversos especialistes, però, confirma que la relació establerta entre nombre i índex és de subordinació (es tracta d'un tipus de nombres) i, per tant, que és més adequada la forma nombres índex. De fet, aquesta és la forma que consideren també més habitual en català.
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Manlleus (1): Generalitats
- ca A.1 Manlleu adoptat: edelweiss (EXEMPLE), n m
- ca A.2 Manlleu adaptat a partir de la grafia: túnel (EXEMPLE), n m
- ca A.2 Manlleu adaptat a partir de la pronúncia: futbol (EXEMPLE), n m
- ca A.2 Manlleu adaptat morfològicament: galeta (EXEMPLE), n f
- ca B.3 Manlleu de llengua general: espagueti (EXEMPLE), n m
- ca B.3 Manlleu especialitzat: warrant (EXEMPLE), n m
- ca B.4 Manlleu introduït: falàfel (EXEMPLE), n m
- ca B.4 Manlleu no introduït: kopje (EXEMPLE), n m
- ca B.5 Manlleu internacionalitzat: rock (EXEMPLE), n m
- ca B.6 Manlleu gràficament modificable: gòspel (EXEMPLE), n m
- ca B.6 Manlleu gràficament no modificable: chill-out (EXEMPLE), n f
<Criteris lingüístics > Formació per manlleu>
Definició
Com tots els procediments de creació lèxica, els manlleus enriqueixen una llengua. Ara bé, si fos el recurs únic o majoritari, la llengua perdria la seva capacitat creativa, que també és un dels elements que caracteritzen tota llengua.
A. INCORPORACIÓ DE MANLLEUS EN UNA LLENGUA
La incorporació de manlleus es pot fer seguint dues vies diferents:
(1) Adopció: S'incorpora el manlleu mantenint la forma que té en la llengua de procedència.
. Avantatges: Manté la unitat formal amb el mot original.
. Inconvenients: Introdueix excepcions a la llengua, de manera que dificulta l'accés dels usuaris a la pronúncia i la grafia del manlleu.
Ex.: blues, edelweiss
(2) Adaptació: S'incorpora el manlleu adaptant-lo a les normes fonètiques i ortogràfiques de la llengua d'arribada.
. Habitualment l'adaptació parteix de la pronúncia de la llengua original, tot i que també pot partir de la grafia de la llengua original i de l'adaptació morfològica.
. Avantatges: Evita excepcions en la llengua, de manera que facilita l'accés dels usuaris a la forma.
. Inconvenients: Trenca la unitat formal amb el mot original.
Ex. 1 (adaptació de la pronúncia original): futbol (<-- football [anglès]), macarró (<-- maccarone [italià])
Ex. 2 (adaptació de la grafia original): túnel (<-- tunnel [anglès, pronunciat tànel])
Ex. 3 (adaptació morfològica): galeta (<-- galette [francès])
B. CRITERIS D'ELECCIÓ
A l'hora d'optar per l'adopció o per l'adaptació d'un manlleu, s'han de tenir en compte diversos elements. En podem destacar els següents:
(1) Tradició de cada llengua: Hi ha llengües que tradicionalment han recorregut més a l'adopció i llengües que han recorregut més a l'adaptació.
Ex. 1 (llengües més d'adopció): italià, anglès
Ex. 2 (llengües més d'adaptació): català, castellà, francès
(2) Tradició en l'àmbit: Cada àmbit d'especialitat segueix una determinada tendència a l'hora d'incorporar manlleus.
Ex.: En música, són freqüents els manlleus no adaptats (com ara molts italianismes).
(3) Grau d'especialització: En paraules d'especialitat es tendeix a l'adopció, i en paraules de llengua general, a l'adaptació.
Ex. 1 (paraules d'especialitat): blizzard, warrant
Ex. 2 (paraules de llengua general): espagueti (<-- spaghetti [italià]), esquí (<-- ski [francès])
(4) Grau d'introducció del referent: En referents existents en el país d'arribada és més fàcil l'adaptació, i en referents només existents en la llengua original, l'adopció.
Ex. 1 (referent introduït): falàfel
Ex. 2 (referent no existent): kopje [tipus de relleu d'Àfrica i Austràlia]
(5) Grau d'internacionalitat de la forma: Com més internacional és la forma del manlleu, més difícil és aplicar-hi l'adaptació.
Ex.: rock
(6) Abast gràfic de l'adaptació: Com més ha de canviar la forma d'un manlleu, més difícil és aplicar-hi l'adaptació.
Ex.: gòspel (<-- gospel [anglès), però chill-out (<-- chill-out [anglès], per evitar *xilaut])
D'una manera general, s'ha de valorar que el creixement dels intercanvis entre cultures i del coneixement de llengües dels parlants fa que cada vegada resulti menys estranya la presència de manlleus adoptats en la forma original.
Nota
- 1. Per a completar la informació sobre els diversos procediments de creació de denominacions, podeu consultar la fitxa CRITERI Denominació (0): Creació.
- 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Manlleus (2): Ús de la cursiva; CRITERI Manlleus (3): Flexió de plural; CRITERI Manlleus (4): Grafia d'antropònims; CRITERI Manlleus (5): Els xenismes, i CRITERI Manlleus (6): Pronúncia.
- 3. Podeu consultar el document de criteri original, El carpaccio i els macarrons combinen? Per què alguns manlleus s'adapten i els altres no?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/carpaccio-i-els-macarrons-combinen-que-alguns-manlleus-sadapten-i-daltres-no).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Manlleus (2): Ús de la cursiva
- ca Manlleu adaptat: esnif (EXEMPLE), interj
- ca Manlleu no adaptat: bottoming (EXEMPLE), n m
- ca Manlleu normalitzat: alla prima (EXEMPLE), adj
- ca Manlleu normalitzat: fanzín (EXEMPLE), n m
- ca Manlleu normalitzat: wicket (EXEMPLE), n m
- ca Manlleu normalitzat: xauarma (EXEMPLE), n m
- ca Manlleu normatiu: amateur (EXEMPLE), adj
- ca Manlleu normatiu: esplín (EXEMPLE), n m
- ca Manlleu normatiu: pírcing (EXEMPLE), n m
- ca Manlleu normatiu: web (EXEMPLE), n m
<Criteris lingüístics > Formació per manlleu>
Definició
Per a determinar si un manlleu s'ha d'escriure en lletra rodona o en lletra cursiva en un text determinat, convé valorar, d'una banda, qüestions relatives al manlleu i, de l'altra, qüestions relatives al text:
(a) Amb relació al manlleu: S'han de valorar l'extensió social i la freqüència d'ús.
(b) Amb relació al text: S'han de valorar l'estil, el context comunicatiu, la finalitat i el públic al qual s'adreça.
Com a orientacions generals, però, les convencions més seguides són les següents:
(1) S'escriuen en lletra rodona els manlleus adaptats a l'ortografia catalana.
Ex.: esnif.
(2) S'escriuen en lletra cursiva els manlleus no adaptats a l'ortografia catalana.
Ex.: bottoming.
(3) S'escriuen en lletra rodona els manlleus normatius (recollits en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) i els manlleus normalitzats (recollits a la Neoloteca del TERMCAT), tant si estan adaptats a l'ortografia catalana com si no.
Ex. 1: (manlleus adaptats del diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) pírcing, esplín | (manlleus adaptats del TERMCAT) xauarma, fanzín.
Ex. 2: (manlleus no adaptats del diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) amateur, web | (manlleus no adaptats del TERMCAT) alla prima, wicket.
Nota
-
1. Per evitar pronúncies errònies dels manlleus no adaptats, el TERMCAT indica amb un codi de dues lletres quina és la llengua de procedència dels manlleus sempre que la pronúncia no coincideixi amb la que en faria un parlant català.
Ex.: vol-au-vent [fr] (=francès), best-seller [en] (=anglès), haiku [ja] (=japonès). - 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Manlleus (1): Generalitats; CRITERI Manlleus (3): Flexió de plural; CRITERI Manlleus (4): Grafia d'antropònims; CRITERI Manlleus (5): Els xenismes, i CRITERI Manlleus (6): Pronúncia.
- 3. Podeu consultar els documents de criteris originals, Manlleus i calcs lingüístics en terminologia (apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT: arxiu.termcat.cat/criteris/manlleus-calcs.pdf) i S'han d'escriure en cursiva els manlleus? (web del TERMCAT: www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/shan-descriure-cursiva-els-manlleus).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Manlleus (3): Flexió de plural
- ca babaganuix, babaganuixos (EXEMPLE), n m
- ca blini, blinis (EXEMPLE), n m
- ca burca, burques (EXEMPLE), n m
- ca kelvin, kèlvins (EXEMPLE), n m
- ca kirsch, kirschs (EXEMPLE), n m
- ca lobby, lobbys (EXEMPLE), n m
- ca manga, mangues (EXEMPLE), n m
- ca mousse, mousses (EXEMPLE), n f
- ca ninja, ninges (EXEMPLE), n m
- ca nyoqui, nyoquis (EXEMPLE), n m
- ca play-off, play-offs (EXEMPLE), n m
- ca tanka, tankes (EXEMPLE), n f
<Criteris lingüístics > Formació per manlleu>
Definició
Ex.: kirsch --> kirschs
mousse --> mousses
play-off --> play-offs
babaganuix --> babaganuixos [Per la regla de formació del plural dels masculins aguts acabats en -x]
kelvin --> kèlvins [Per les regles d'accentuació del català]
tanka --> tankes [Per la regla de formació del plural dels mots acabats amb -a àtona]
burca --> burques [Per la regla de formació del plural dels mots acabats amb -a àtona i per evitar *burces]
manga --> mangues [Per la regla de formació del plural dels mots acabats amb -a àtona i per evitar *manges]
ninja --> ninges [Per la regla de formació del plural dels mots acabats amb -a àtona i per evitar *ninjes]
Aquest principi també és vàlid en els dos casos següents:
(1) Quan la llengua de partida segueix unes normes diferents per crear la forma de plural.
Ex.: lobby --> lobbys [Malgrat que en anglès sigui lobbies]
(2) Quan en la llengua de partida la forma agafada com a singular en català ja és en realitat un plural.
Ex.: nyoqui --> nyoquis [Malgrat que en italià gnocchi és la forma de plural del singular gnocco]
blini --> blinis [Malgrat que en rus blini és la forma de plural del singular blin]
El motiu és que un manlleu integrat en una llengua ja és una paraula d'aquesta llengua, de manera que no ha de seguir les normes de formació de plural de la llengua d'on prové sinó les normes de la llengua que l'utilitza, en aquest cas el català.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Manlleus (1): Generalitats; CRITERI Manlleus (2): Ús de la cursiva; CRITERI Manlleus (4): Grafia d'antropònims; CRITERI Manlleus (5): Xenismes, i CRITERI Manlleus (6): Pronúncia.
- 2. Podeu consultar els documents de criteris originals, Quin és el plural de ninja? I de lobby? I de play-off? (web del TERMCAT: www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/quin-plural-ninja-i-lobby-i-play) i Manlleus i calcs lingüístics en terminologia (apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT: arxiu.termcat.cat/criteris/manlleus-calcs.pdf).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Manlleus (4): Grafia d'antropònims
- ca Com a base del terme: barani (EXEMPLE), n m
- ca Com a base del terme: rudy (EXEMPLE), n m
- ca Com a modificador del terme: duresa Vickers (EXEMPLE), n f
- ca Com a modificador del terme: espectre de Fraunhofer (EXEMPLE), n m
<Criteris lingüístics > Formació per manlleu>
Definició
(1) Es respecta la grafia original, sense adaptació dels caràcters a les regles habituals de la llengua pròpia (no hi ha canvis de y, k, ch, etc.).
(2) Quan el manlleu d'origen antroponímic és la base del terme, s'escriu la forma amb minúscula inicial, perquè ja no es tracta d'un nom propi sinó d'un nom comú que designa una realitat genèrica.
Ex.: En l'adaptació de termes del circ, el Consell Supervisor del TERMCAT ha normalitzat els casos següents:
- Un barani (és a dir, un mortal endavant amb mitja pirueta), la denominació del qual prové del cognom de l'acròbata italià Alfonso Barani.
- Un rudy (és a dir, un mortal endavant planxat amb una pirueta i mitja), la denominació del qual és un hipocorístic creat sobre el cognom del també acròbata nord-americà Dave Rudolph. (Un hipocorístic és una denominació que altera un nom propi per motius afectuosos o de sonoritat.)
(3) Quan el manlleu d'origen antroponímic modifica la base del terme (generalment, com a complement del nom o com a aposició), es manté la majúscula inicial, perquè manté la funció distintiva característica d'un nom propi.
Ex.: En l'adaptació de termes de gemmologia, el Consell Supervisor del TERMCAT ha normalitzat els casos següents:
- L'especte de Fraunhofer (és a dir, l'espectre d'absorció de la llum solar que conté unes ratlles fosques que permeten analitzar la composició de l'atmosfera solar), el complement del nom del qual prové del cognom del físic alemany J. von Fraunhofer.
- La duresa Vickers (és a dir, l'escala de duresa absoluta que permet mesurar, mitjançant l'observació microscòpica, la capacitat de deformació d'un sòlid al qual s'aplica una punta de diamant en forma de piràmide de base quadrada), l'aposició de la qual prové del nom de l'empresa britànica d'enginyeria Vickers Ltd on es va desenvolupar.
Nota
-
1. Es considera que el cas dels manlleus creats per analogia sobre formes d'origen antroponímic es pot assimilar al cas exposat dels manlleus procedents d'un antropònim. Per tant, és recomanable aplicar-hi els mateixos criteris de tractament.
Ex. Un randy (és a dir, un mortal endavant planxat amb dues piruetes i mitja; és una forma també normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT), la denominació del qual no es basa en cap nom propi sinó que s'ha creat per imitació de les formes del tipus rudy. - 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Manlleus (1): Generalitats;; CRITERI Manlleus (3): Ús de la cursiva; CRITERI Manlleus (4): Flexió de plural; CRITERI Manlleus (5): Xenismes, i CRITERI Manlleus (6): Pronúncia..
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Manlleus (5): Xenismes
- ca txatri (EXEMPLE), n m
- ca vèdika (EXEMPLE), n f
- ca xíkhara (EXEMPLE), n m
<Criteris lingüístics > Formació per manlleu>
Definició
En el cas dels xenismes, les opcions de tractament més recomanables per a la llengua d'arribada són l'adopció o l'adaptació, per la dificultat de trobar una designació descriptiva que identifiqui de manera inequívoca el concepte.
Entre aquests dos tractaments possibles, és indispensable recórrer a l'adaptació quan la llengua original del xenisme i la llengua d'arribada utilitzen alfabets diferents.
L'adaptació de xenismes ha de procurar respectar els equilibris següents:
(1) Adaptació al sistema fònic i gràfic del català. (El grau d'adaptació està en relació amb el nivell d'especialitat del terme, ja que com més s'acosti a la llengua general més gran convé que sigui l'adaptació.)
(2) Respecte a la transliteració segons el sistema internacional.
(3) Respecte a la pronúncia en la llengua d'origen.
(4) Respecte a l'opinió dels experts.
Ex.: En l'adaptació de termes d'arquitectura del sànscrit (que utilitza l'alfabet devanagari), el Consell Supervisor del TERMCAT ha normalitzat els casos següents:
- Un xíkhara (sikhara, en la transliteració segons el sistema internacional), que és una torre en forma de pa de sucre, amb una profusa decoració escultòrica exterior i coronada per un amalaka, que s'alça sobre el santuari d'un temple hindú, pròpia del nord de l'Índia.
- Una vèdika (vedika, en la transliteració), que és una balustrada de pedra o de fusta, decorada amb figures escultòriques, que envolta un espai sagrat, pròpia de l'Índia.
- Un txatri (chattri, en la transliteració), que és un pavelló cupulat de petites dimensions, sostingut habitualment per quatre columnes, propi de l'Índia.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Manlleus (1): Generalitats; CRITERI Manlleus (2): Ús de la cursiva; CRITERI Manlleus (3): Flexió de plural; CRITERI Manlleus (4): Grafia d'antropònims, i CRITERI Manlleus (6): Pronúncia.
- 2. Podeu consultar els documents de criteris originals, Termes de lluny: del sànscrit al català web del TERMCAT: www.termcat.cat/es/node/2576) i Manlleus i calcs lingüístics en terminologia (apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT: www.termcat.cat/ca/recursos/criteris).
<Criteris>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Manlleus (6): Pronúncia
- ca Manlleu alemany: lied (PRONÚNCIA APROX.: lit) (EXEMPLE), n m
- ca Manlleu anglès: freelance (PRONÚNCIA APROX.: frilans) (EXEMPLE), adj
- ca Manlleu anglès: plum-cake (PRONÚNCIA APROX.: plumqueic) (EXEMPLE), n m
- ca Manlleu francès: collage (PRONÚNCIA APROX.: colaix) (EXEMPLE), n m
- ca Manlleu francès: fauve (PRONÚNCIA APROX.: fop o fof) (EXEMPLE), adj
- ca Manlleu francès: fondue (PRONÚNCIA APROX.: fondí) (EXEMPLE), n f
- ca Manlleu històric: karate (EXEMPLE), n m
- ca Manlleu històric: libido (EXEMPLE), n f
- ca Manlleu històric: òpera (EXEMPLE), n f
- ca Manlleu històric: soprano (EXEMPLE), n f
<Criteris lingüístics > Formació per manlleu>
Definició
En canvi, en el cas dels manlleus no adaptats a l'ortografia catalana, en general es recomana pronunciar-los amb una fonètica acostada a l'original; però no d'una manera absolutament fidel, sinó a partir dels sons propis del sistema fonètic de la llengua pròpia. És aconsellable, doncs, tendir a l'adaptació fonètica, si bé sovint es produeixen vacil·lacions.
Ex.:FRANCÈS collage (pronunciat colaix), fauve (pronunciat fop o fof), fondue (pronunciat fondí); ANGLÈS freelance (pronunciat frilans), plum-cake (pronunciat plumqueic); ALEMANY lied (pronunciat lit)
Aquest és el tractament que el català ha fet històricament de les paraules no patrimonials agafades d'altres llengües, amb un procés lent d'introducció en el corpus propi fins a l'adaptació fonètica completa i la consegüent adaptació ortogràfica.
Ex.: majo [castellà] --> maco [català]
Sobre aquest principi d'adaptació, convé fer dues observacions:
(1) En el cas de manlleus de llengües poc conegudes pels catalanoparlants (japonès, àrab, etc.), sovint les pronúncies no responen a les llengües originals sinó a les llengües que vehiculen els manlleus (en català, amb freqüència, l'anglès o el castellà).
(2) La reducció vocàlica pròpia d'alguns dialectes del català sol trigar a aplicar-se o pot no arribar a aplicar-se en alguns manlleus, sobretot si són d'àmbit especialitzat. De fet, encara hi ha vacil·lació fins i tot en manlleus incorporats de fa segles.
Ex.: òpera, libido, soprano, karate
Nota
-
1. Per a evitar pronúncies errònies dels manlleus que no es llegeixen segons les regles del català, el TERMCAT recorre a un codi de dues lletres al costat de l'entrada, entre claudàtors, que indica quina és la llengua d'origen, com a guia per a la pronúncia.
Ex.: FRANCÈS brie [fr]; ANGLÈS plug and play [en]; ITALIÀ a cappella [it] - 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Manlleus (1): Generalitats; CRITERI Manlleus (2): Ús de la cursiva; CRITERI Manlleus (3): Flexió de plural; CRITERI Manlleus (4): Grafia d'antropònims, i CRITERI Manlleus (5): Xenismes.
-
3. Podeu consultar el document de criteri original, Manlleus: com es pronuncien?, en el web del TERMCAT
(www.termcat.cat/en/node/1560).
