Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "falaguer" dins totes les àrees temàtiques

congre

<Zoologia > Peixos>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca congre, n m
ca congre blanc, n m sin. compl.
ca congre comú, n m sin. compl.
ca congre d'alguer, n m sin. compl.
ca congre de fang, n m sin. compl.
ca congre de forat, n m sin. compl.
ca congre de roquer, n m sin. compl.
ca congre negre, n m sin. compl.
ca congret, n m sin. compl.
ca congret [petit], n m sin. compl.
ca congrinyol [petit], n m sin. compl.
ca fideu [aleví], n m sin. compl.
ca fideu [juvenil], n m sin. compl.
ca flàmula, n f sin. compl.
ca flàmula [petit], n f sin. compl.
ca serp de mar, n f sin. compl.
ca congre blanch, n m var. ling.
ca flàmora, n f var. ling.
ca flamula [petit], n f var. ling.
nc Conger conger
nc Conger niger var. ling.
nc Conger vulgaris var. ling.
nc Leptocephalus morrisii [forma larvària] var. ling.
nc Muraena Conger var. ling.
es congrio
es congrio común
es congrio europeo
es congrio negro
es negrilla
es safio
fr congre
fr congre commun
fr congre d'Europe
it gronche
en conger
en conger eel
en European conger
de Meeraal

<Peixos > Còngrids>

congre

<Ciències de la vida>

ca congre, n m
ca congre blanc, n m sin. compl.
ca congre comú, n m sin. compl.
ca congre d'alguer, n m sin. compl.
ca congre de fang, n m sin. compl.
ca congre de forat, n m sin. compl.
ca congre de roquer, n m sin. compl.
ca congre negre, n m sin. compl.
ca congret, n m sin. compl.
ca congret [petit], n m sin. compl.
ca congrinyol [petit], n m sin. compl.
ca fideu [aleví], n m sin. compl.
ca fideu [juvenil], n m sin. compl.
ca flàmula, n f sin. compl.
ca flàmula [petit], n f sin. compl.
ca serp de mar, n f sin. compl.
ca congre blanch, n m var. ling.
ca flàmora, n f var. ling.
ca flamula [petit], n f var. ling.
nc Conger conger
nc Conger niger var. ling.
nc Conger vulgaris var. ling.
nc Leptocephalus morrisii [forma larvària] var. ling.
nc Muraena Conger var. ling.
es congrio
es congrio común
es congrio europeo
es congrio negro
es negrilla
es safio
fr congre
fr congre commun
fr congre d'Europe
it gronche
en conger
en conger eel
en European conger
de Meeraal

<Peixos > Còngrids>

Costums de Balaguer

<Documentació jurídica>, <Història del dret>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca Costums de Balaguer, n m pl
ca Consuetudines et privilegia hac ordinaciones [la], n f pl sin. compl.
es Costumbres de Balaguer

<Documentació jurídica>, <Història del dret>

Definició

Recopilació del dret propi de la ciutat de Balaguer.

Nota

Àmbit: Catalunya
Els Costums de Balaguer -Consuetudines et privilegia hac ordinaciones- foren redactats per un autor anònim, potser un paer de la ciutat, per a fixar quin era el dret propi de la ciutat després de llargs conflictes amb la senyoria.
El castell i el terme de Balaguer foren conquerits als sarraïns a la primeria del segle XII, el 1106, pels exèrcits d'Ermengol VI d'Urgell, i incorporats als seus dominis. Ben aviat la nova ciutat de Balaguer s'erigí en capital del comtat (en cedir l'antiga, Urgell -avui la Seu d'Urgell-, com a seu episcopal).
El 1174, els comtes d'Urgell, Ermengol VII i la seva esposa, Dolça, atorgaren una carta de poblament i franqueses als pobladors de la ciutat (inspirada en la de Lleida del 1150 i la d'Agramunt del 1163, concedida aquesta pels mateixos comtes). El nou document establia un estatut civil pel qual s'havien de regir els habitants de Balaguer, i fixava els trets bàsics amb què s'havien de desenvolupar llurs relacions polítiques, judicials i tributàries amb el comte d'Urgell.
A la mort sense descendència masculina del comte Ermengol VIII (1209), s'inicià un període de crisis polítiques que desembocaren en la cessió del Comtat a la Corona el 1211. Pere I el Catòlic en prengué possessió i confirmà la Carta del 1174, a més d'autoritzar l'establiment de mercat i fires i de concedir determinades exempcions.
Jaume I reposa Aurembiaix, la filla del comte mort, en la possessió del comtat, malgrat l'oposició del vescomte de Cabrera a reconèixer-la com a tal. El rei hagué d'intervenir sovint en els afers del comtat: entre altres, el 1232 confirmà als seus habitants els usos, els costums i les llibertats de què havien gaudit. Morta la comtessa Aurembiaix (1231), el 1236 Jaume I cedí en feu el comtat al vescomte de Cabrera (amb retenció de Balaguer fins al 1242, any en què la hi lliurà).
Al llarg del segle XIII la nova família comtal atorgà diversos privilegis als seus vassalls de Balaguer sobre qüestions d'ordre civil, penal i processal, sobre seguretat en el trànsit civil i mercantil de béns, sobre protecció i salvaguarda dels vassalls i de llurs béns, etc. Però és en el govern del comte Ermengol X, entre el 1284 i el 1314, quan segurament la ciutat assolí el desenvolupament social i polític més gran. En aquell període s'atorgaren nombrosos privilegis destinats a afavorir el desenvolupament econòmic de la ciutat (sobre ordenació de mercats i fires, abastiment de vi, regadiu, exempcions, etc.).
Malgrat tot, hi va haver diversos conflictes que enfrontaren el comte amb la Universitat de Balaguer, molt sovint arran dels abusos del mateix comte i del seu batlle i altres oficials comtals. Una reacció poc afortunada del comte fou l'abolició del règim de paeria instaurat abans d'accedir al govern del Comtat, i també ho fou l'establiment d'imposicions i questes molt elevades. Finalment, Ermengol X sotmeté els conflictes a una comissió mixta de religiosos i juristes, que dictaminaren favorablement sobre el restabliment de la paeria. Així, el 25 de juliol de 1311, per un privilegi, el comte confirmà els antics estatuts que regulaven aquell organisme (malgrat algunes modificacions). El 1314 morí el comte Ermengol, i el comtat d'Urgell tornà a la Corona.En una data incerta -però que hom situa entre els anys 1311 i 1354- es redactà un capitulat de «consuetudines et privilegia hac ordinaciones» de la ciutat, localitzat a l'Arxiu Municipal de Balaguer. El document conté un total de seixanta-cinc disposicions o capítols, agrupats en diferents rúbriques, amb un preàmbul que refereix la necessitat pràctica de reunir en un cos escrit els diferents elements del dret propi de Balaguer dispersos fins aleshores. Tal com Font assenyala, en la redacció s'hi observen tres grans parts: una que conté en extracte o resumidament (a l'estil de les Consuetudines ilerdenses) diversos privilegis concedits a la ciutat pels comtes d'Urgell i els comtes de Barcelona, sense cap referència cronològica però indicant-ne els atorgants (d'entre el 1118 i el 1259, aproximadament); una altra que recull un breu estatut del Govern local, la paeria, sota la rúbrica «De constitutionibus seu statutus Paciarie Balagarii»; i, finalment, una recensió més extensa de preceptes, sobretot processals, sense rúbrica general però sí amb rúbriques particulars.
La primera part, amb catorze capítols recull la Carta de poblament del 1118 i altres privilegis: sobre el règim de regadius i explotació d'aigües; sobre l'exempció dels mals usos d'eixorquia, intestia i cugucia; de protecció personal i assegurament d'una correcta administració de justícia; de prohibició d'ordalies (judicis de ferro, d'aigua calenta i freda, etc.); d'establiment de mercat i fires; de protecció del trànsit de persones i béns; d'exempcions de lleuda, peatge, portatge i altres, i confirmacions successives i generals dels privilegis, immunitats, llibertats, costums, bons usatges i altres donacions de què gaudeixen.
La segona part del document inclou l'estatut orgànic de la paeria, el qual, segons s'afirma, havia estat discutit i establert per una assemblea de paers i consellers municipals. Es tracta de vuit capítols (des del 15 fins al 22) que es refereixen al sistema d'elecció i al nombre dels representants municipals; a la facultat d'establir aportacions econòmiques als veïns per necessitats comunitàries; a la funció arbitral dels paers en conflictes entre ciutadans; a l'establiment del Consell General; a la potestat municipal de dictar bans, cots i ordinacions, i d'imposar multes per a assegurar-ne el compliment; etc.
I la tercera part, comprèn des del capítol 23 fins al 65. Fins al 42 hom s'ocupa de qüestions processals amb un cert ordre sistemàtic (procediment judicial, formalitats, proves i presumpcions, sentències i costes judicials); des del capítol 43 fins al 61 es tracta de preceptes sobre el règim d'obligacions (penyora, reclamació de deutes, etc.), dret de família i successions (donacions matrimonials, minoria d'edat, llegítima, etc.), i dret penal. Sempre es tracten qüestions molt concretes dins la matèria a què es refereixen.
Sobre la influència de les Consuetudines ilerdenses, els Costums de Balaguer concorden en bona part amb els de Lleida, i es poden considerar una nova generació del text lleidatà dins la mateixa família jurídica, que s'expandeix també cap a les comarques tarragonines. Les concordances s'observen en la redacció dels respectius preàmbuls, i en la mateixa estructura dels documents. És segur que la persona que va redactar el document coneixia el codi de Lleida i el tenia present; fins i tot Font considera molt probable que l'autor fos un paer de la ciutat (com el cònsol Botet ho fou del de Lleida).
('Costums, privilegis i ordinacions')

dauradella

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca dauradella, n f
ca herba daurada, n f sin. compl.
ca cèterac, n m/f alt. sin.
ca corbelleta, n f alt. sin.
ca dauradeta, n f alt. sin.
ca falguera, n f alt. sin.
ca falguerina, n f alt. sin.
ca falzia de mur, n f alt. sin.
ca herba dauradella, n f alt. sin.
ca herba dauradeta, n f alt. sin.
ca herba de la febre, n f alt. sin.
ca herba de la plata, n f alt. sin.
ca herba de la sang, n f alt. sin.
ca herba de les set sagnies, n f alt. sin.
ca herba de paret, n f alt. sin.
ca herba de sang, n f alt. sin.
ca herba la plata, n f alt. sin.
ca herba melsera, n f alt. sin.
ca herba pigotera, n f alt. sin.
ca herba pigotosa, n f alt. sin.
ca herba platereta, n f alt. sin.
ca herba rovellada, n f alt. sin.
ca herba sanguinària, n f alt. sin.
ca herbeta daurada, n f alt. sin.
ca herbeta de la sang, n f alt. sin.
ca melsera, n f alt. sin.
ca morella, n f alt. sin.
ca paredades, n f pl alt. sin.
ca peixets, n m pl alt. sin.
ca pigotosa, n f alt. sin.
ca platereta, n f alt. sin.
ca sardineta, n f alt. sin.
ca serpeta, n f alt. sin.
ca auladella, n f var. ling.
ca auradella, n f var. ling.
ca aurellina, n f var. ling.
ca ceterac, n m/f var. ling.
ca dorada, n f var. ling.
ca doradella, n f var. ling.
ca doradilla, n f var. ling.
ca doraella, n f var. ling.
ca endauradella, n f var. ling.
ca falsija de mur, n f var. ling.
ca herba auradella, n f var. ling.
ca herba dorà, n f var. ling.
ca herba dorada, n f var. ling.
ca herba doradilla, n f var. ling.
ca herba doraeta, n f var. ling.
ca herbeta dorà, n f var. ling.
ca herbeta dorada, n f var. ling.
ca herbeta doraeta, n f var. ling.
ca melfera, n f var. ling.
ca neuradella, n f var. ling.
ca nurella, n f var. ling.
ca oradilla, n f var. ling.
ca oredella, n f var. ling.
ca oredilla, n f var. ling.
ca orellina, n f var. ling.
ca patetes de Nostre Senyor, n f pl var. ling.
ca uradella, n f var. ling.
ca uradilla, n f var. ling.
ca uredella, n f var. ling.
nc Ceterach officinarum DC. in Lam. et DC.
nc Asplenium ceterach L. sin. compl.

<Botànica > polipodiàcies>

dauradella

<Botànica>

ca dauradella, n f
ca herba daurada, n f sin. compl.
ca cèterac, n m/f alt. sin.
ca corbelleta, n f alt. sin.
ca dauradeta, n f alt. sin.
ca falguera, n f alt. sin.
ca falguerina, n f alt. sin.
ca falzia de mur, n f alt. sin.
ca herba dauradella, n f alt. sin.
ca herba dauradeta, n f alt. sin.
ca herba de la febre, n f alt. sin.
ca herba de la plata, n f alt. sin.
ca herba de la sang, n f alt. sin.
ca herba de les set sagnies, n f alt. sin.
ca herba de paret, n f alt. sin.
ca herba de sang, n f alt. sin.
ca herba la plata, n f alt. sin.
ca herba melsera, n f alt. sin.
ca herba pigotera, n f alt. sin.
ca herba pigotosa, n f alt. sin.
ca herba platereta, n f alt. sin.
ca herba rovellada, n f alt. sin.
ca herba sanguinària, n f alt. sin.
ca herbeta daurada, n f alt. sin.
ca herbeta de la sang, n f alt. sin.
ca melsera, n f alt. sin.
ca morella, n f alt. sin.
ca paredades, n f pl alt. sin.
ca peixets, n m pl alt. sin.
ca pigotosa, n f alt. sin.
ca platereta, n f alt. sin.
ca sardineta, n f alt. sin.
ca serpeta, n f alt. sin.
ca auladella, n f var. ling.
ca auradella, n f var. ling.
ca aurellina, n f var. ling.
ca ceterac, n m/f var. ling.
ca dorada, n f var. ling.
ca doradella, n f var. ling.
ca doradilla, n f var. ling.
ca doraella, n f var. ling.
ca endauradella, n f var. ling.
ca falsija de mur, n f var. ling.
ca herba auradella, n f var. ling.
ca herba dorà, n f var. ling.
ca herba dorada, n f var. ling.
ca herba doradilla, n f var. ling.
ca herba doraeta, n f var. ling.
ca herbeta dorà, n f var. ling.
ca herbeta dorada, n f var. ling.
ca herbeta doraeta, n f var. ling.
ca melfera, n f var. ling.
ca neuradella, n f var. ling.
ca nurella, n f var. ling.
ca oradilla, n f var. ling.
ca oredella, n f var. ling.
ca oredilla, n f var. ling.
ca orellina, n f var. ling.
ca patetes de Nostre Senyor, n f pl var. ling.
ca uradella, n f var. ling.
ca uradilla, n f var. ling.
ca uredella, n f var. ling.
nc Ceterach officinarum DC. in Lam. et DC.
nc Asplenium ceterach L. sin. compl.

<Botànica > polipodiàcies>

driòpteris

<Ciències de la vida>

ca driòpteris, n m
ca driòpteris austríac, n m alt. sin.
ca falguera, n f alt. sin.
ca falguera austríaca, n f alt. sin.
ca falguera mosquera, n f alt. sin.
ca falgueroles, n f pl alt. sin.
ca falguerulles, n f pl alt. sin.
ca foguera mosquera, n f var. ling.
ca fogueroles, n f pl var. ling.
ca foguerulles, n f pl var. ling.
nc Dryopteris carthusiana (Vill.) H.P. Fuchs subsp. dilatata (Hoffm.) O. Bolòs, Vigo, Masalles et Ninot
nc Dryopteris dilatata (Hoffm.) A. Gray sin. compl.

<Botànica > polipodiàcies>

driòpteris

<Botànica>

ca driòpteris, n m
ca driòpteris austríac, n m alt. sin.
ca falguera, n f alt. sin.
ca falguera austríaca, n f alt. sin.
ca falguera mosquera, n f alt. sin.
ca falgueroles, n f pl alt. sin.
ca falguerulles, n f pl alt. sin.
ca foguera mosquera, n f var. ling.
ca fogueroles, n f pl var. ling.
ca foguerulles, n f pl var. ling.
nc Dryopteris carthusiana (Vill.) H.P. Fuchs subsp. dilatata (Hoffm.) O. Bolòs, Vigo, Masalles et Ninot
nc Dryopteris dilatata (Hoffm.) A. Gray sin. compl.

<Botànica > polipodiàcies>

esbessar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca esbessar, v tr
es arrancar las ramas, v tr
es desgajar, v tr
fr arracher, v tr
fr élaguer, v tr
en lop (to), v tr

espodassar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

ca espodassar, v tr
es cachipodar, v tr
es escamujar, n m
es perchonar, v tr
fr élaguer imparfaitement, v tr
en give a light pruning (to), v tr
en trim (to), v tr

estipa de Lagasca

<Ciències de la vida>

ca estipa de Lagasca, n f
ca pelaguer, n m alt. sin.
ca sanadella blana, n f alt. sin.
nc Stipa lagascae Roem. et Schult.

<Botànica > gramínies / poàcies>