Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "fallença" dins totes les àrees temàtiques

barralleva de mà esquerra barralleva de mà esquerra

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  barralleva de mà esquerra, n f
  • ca  barralleva d'esquerra, n f sin. compl.
  • es  falleba de izquierda
  • fr  espagnolette à gauche
  • en  left-handed espagnolette

<Fusteria > Materials > Ferramenta > Ferramenta per a tancar>

Definició
Barralleva que es col·loca en un batent que, en obrir, gira cap a la dreta, en balconeres, finestres, persianes de llibret i porticons d'un sol batent.
barralleva de mà esquerra barralleva de mà esquerra

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  barralleva de mà esquerra, n f
  • ca  barralleva d'esquerra, n f sin. compl.
  • es  falleba de izquierda, n f
  • fr  crémone côté gauche, n f
  • fr  espagnolette, n f
  • eu  ezkerreranzko leiho-barra, n

<Fusteria > Materials > Ferro>

barralleva mestra barralleva mestra

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  barralleva mestra, n f
  • es  falleba
  • fr  espagnolette
  • en  espagnolette

<Fusteria > Materials > Ferramenta > Ferramenta per a tancar>

Definició
Barralleva que es col·loca en balconeres, finestres, persianes de llibret i porticons de dos batents, la qual va fixada en el muntant de tancar del batent que, en obrir, gira cap a la dreta.
barralleva mestra barralleva mestra

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  barralleva mestra, n f
  • es  falleba, n f
  • fr  crémone, n f
  • fr  espagnolette, n f
  • eu  leiho barra, n

<Fusteria > Materials > Ferro>

capellà capellà

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  capellà, n m
  • ca  capellà fosc, n m sin. compl.
  • ca  faneca, n f sin. compl.
  • ca  mòllera, n f sin. compl.
  • ca  mòllera fosca, n f sin. compl.
  • nc  Trisopterus luscus
  • nc  Gadus luscus var. ling.
  • es  faneca
  • es  palenca
  • fr  tacaud
  • fr  tacaud commun
  • en  bib
  • en  pouting

<Peixos > Gàdids>

capellà capellà

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  capellà, n m
  • ca  capellà fosc, n m sin. compl.
  • ca  faneca, n f sin. compl.
  • ca  mòllera, n f sin. compl.
  • ca  mòllera fosca, n f sin. compl.
  • nc  Trisopterus luscus
  • nc  Gadus luscus var. ling.
  • es  faneca
  • es  palenca
  • fr  tacaud
  • fr  tacaud commun
  • en  bib
  • en  pouting

<Peixos > Gàdids>

cresta fàl·lica cresta fàl·lica

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Urologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  cresta fàl·lica, n f
  • ca  cresta uretral masculina, n f sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Urologia>

duna d'esquena de balena duna d'esquena de balena

<Ciències de la Terra > Geologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  duna d'esquena de balena, n f
  • es  duna de dorso de ballena
  • fr  dune en dos de baleine
  • fr  megadune longitudinale
  • en  whaleback dune

<Ciències de la Terra > Geologia>

Definició
Duna de grans dimensions, de perfil llis convex i de forma allargada, que no presenta cap cara d'esllavissada, probablement formada per la degradació d'una barcana durant un període de vent feble.
escinc de les dunes escinc de les dunes

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  escinc de les dunes, n m
  • en  coastal ctenotus
  • en  West-coast laterite ctenotus
  • nc  Ctenotus fallens

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

falena d'hivern falena d'hivern

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  falena d'hivern, n f
  • es  falena defoliante
  • fr  chéimatobie
  • fr  phalène hiémale
  • en  winter moth

<Agricultura > Fitopatologia>

Definició
Lepidòpter geomètrid, Operophtera (Cheimatobia) brunata.