Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "fams" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ailant, n m
- ca vernís del Japó, n m sin. compl.
- ca arbre de carretera, n m alt. sin.
- ca arbre del cel, n m alt. sin.
- ca arbre garavater, n m alt. sin.
- ca arbre pudent, n m alt. sin.
- ca canya de la pudor, n f alt. sin.
- ca cornissa, n f alt. sin.
- ca espantagitanos, n m alt. sin.
- ca fals vernís, n m alt. sin.
- ca hivernenc, n m alt. sin.
- ca mal arbre, n m alt. sin.
- ca sambuc, n m alt. sin.
- ca ailantus, n m var. ling.
- ca irlando, n m var. ling.
- ca malarbre, n m var. ling.
- nc Ailanthus altissima (Mill.) Swingle
- nc Ailanthus glandulosa Desf. var. ling.
<Botànica > simarubàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca ailant, n m
- ca vernís del Japó, n m sin. compl.
- ca arbre de carretera, n m alt. sin.
- ca arbre del cel, n m alt. sin.
- ca arbre garavater, n m alt. sin.
- ca arbre pudent, n m alt. sin.
- ca canya de la pudor, n f alt. sin.
- ca cornissa, n f alt. sin.
- ca espantagitanos, n m alt. sin.
- ca fals vernís, n m alt. sin.
- ca hivernenc, n m alt. sin.
- ca mal arbre, n m alt. sin.
- ca sambuc, n m alt. sin.
- ca ailantus, n m var. ling.
- ca irlando, n m var. ling.
- ca malarbre, n m var. ling.
- nc Ailanthus altissima (Mill.) Swingle
- nc Ailanthus glandulosa Desf. var. ling.
<Botànica > simarubàcies>
<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca airejador de fems líquids, n m
- ca airejador de purins, n m sin. compl.
- es aireador de estiércol semilíquido
- es aireador de purín
- fr aérateur de lisier
- it aeratore di liquame
- en slurry aerator
<Maquinària i equip agropecuari>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aladern, n m
- ca aladern de fulla mitjana, n m alt. sin.
- ca aladern fals, n m alt. sin.
- ca aladern mitjà, n m alt. sin.
- ca alzina borda, n f alt. sin.
- ca coscó mascle, n m alt. sin.
- ca fals aladern, n m alt. sin.
- ca lladern mitjà, n m alt. sin.
- ca alabern mitjà, n m var. ling.
- nc Phillyrea latifolia L. subsp. media (L.) P. Fourn.
- nc Phillyrea media L. sin. compl.
<Botànica > oleàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aladern, n m
- ca aladern de fulla mitjana, n m alt. sin.
- ca aladern fals, n m alt. sin.
- ca aladern mitjà, n m alt. sin.
- ca alzina borda, n f alt. sin.
- ca coscó mascle, n m alt. sin.
- ca fals aladern, n m alt. sin.
- ca lladern mitjà, n m alt. sin.
- ca alabern mitjà, n m var. ling.
- nc Phillyrea latifolia L. subsp. media (L.) P. Fourn.
- nc Phillyrea media L. sin. compl.
<Botànica > oleàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aladern de fulla ampla, n m
- ca aladern, n m alt. sin.
- ca aladern fals, n m alt. sin.
- ca aladern mitjà, n m alt. sin.
- ca coscó mascle, n m alt. sin.
- ca fals aladern, n m alt. sin.
- ca olivera borda, n f alt. sin.
- ca alavern, n m var. ling.
- ca alavern de fulla ampla, n m var. ling.
- ca aliderro, n m var. ling.
- nc Phillyrea latifolia L.
<Botànica > oleàcies>
Nota
- Aliderro és un nom alguerès provinent del sard aliderru.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aladern de fulla ampla, n m
- ca aladern, n m alt. sin.
- ca aladern fals, n m alt. sin.
- ca aladern mitjà, n m alt. sin.
- ca coscó mascle, n m alt. sin.
- ca fals aladern, n m alt. sin.
- ca olivera borda, n f alt. sin.
- ca alavern, n m var. ling.
- ca alavern de fulla ampla, n m var. ling.
- ca aliderro, n m var. ling.
- nc Phillyrea latifolia L.
<Botànica > oleàcies>
Nota
- Aliderro és un nom alguerès provinent del sard aliderru.
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca aladern de fulla ampla, n m
- ca aladern fals, n m sin. compl.
- es labiérnago, n m
- fr filaria à feuilles larges, n m
- en mock-privet, n
- nc Phillyrea latifolia
<Enginyeria forestal>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alfals, n m
- ca herba alfals, n f sin. compl.
- ca melga, n f sin. compl.
- ca userda, n f sin. compl.
- ca alfals ver, n m alt. sin.
- ca herba, n f alt. sin.
- ca herba alfals vera, n f alt. sin.
- ca herba d'alfals, n f alt. sin.
- ca herba mèdica, n f alt. sin.
- ca herba vera, n f alt. sin.
- ca melgó, n m alt. sin.
- ca melguera, n f alt. sin.
- ca melses, n f pl alt. sin.
- ca alfal, n m var. ling.
- ca alfalç, n m var. ling.
- ca alfalfa, n f var. ling.
- ca alfalfe, n m var. ling.
- ca alfàlfeç, n m var. ling.
- ca alfalfí, n m var. ling.
- ca alfalz, n m var. ling.
- ca alfàs, n m var. ling.
- ca alfaus, n m var. ling.
- ca alpals, n m var. ling.
- ca anfalfa, n f var. ling.
- ca anfals, n m var. ling.
- ca anfaus, n m var. ling.
- ca aufals, n m var. ling.
- ca aufaus, n m var. ling.
- ca auserda, n f var. ling.
- ca eufals, n m var. ling.
- ca eufaus, n m var. ling.
- ca fals, n m var. ling.
- ca herba alfàs, n f var. ling.
- ca herba anfalf, n f var. ling.
- ca herba anfalfa, n f var. ling.
- ca herba anfalfes, n f var. ling.
- ca herba anfals, n f var. ling.
- ca herba de alfals, n f var. ling.
- ca herba fals, n f var. ling.
- ca luserda, n f var. ling.
- ca luzerda, n f var. ling.
- ca malgó, n m var. ling.
- ca melca, n f var. ling.
- ca mèliga, n f var. ling.
- ca ofalç, n m var. ling.
- ca ofals, n m var. ling.
- ca oserda, n f var. ling.
- ca sanfaus, n m var. ling.
- ca sanfuén, n m var. ling.
- ca ufals, n m var. ling.
- ca ufaus, n m var. ling.
- ca usarda, n f var. ling.
- nc Medicago sativa L. subsp. sativa
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alfals, n m
- ca herba alfals, n f sin. compl.
- ca melga, n f sin. compl.
- ca userda, n f sin. compl.
- ca alfals ver, n m alt. sin.
- ca herba, n f alt. sin.
- ca herba alfals vera, n f alt. sin.
- ca herba d'alfals, n f alt. sin.
- ca herba mèdica, n f alt. sin.
- ca herba vera, n f alt. sin.
- ca melgó, n m alt. sin.
- ca melguera, n f alt. sin.
- ca melses, n f pl alt. sin.
- ca alfal, n m var. ling.
- ca alfalç, n m var. ling.
- ca alfalfa, n f var. ling.
- ca alfalfe, n m var. ling.
- ca alfàlfeç, n m var. ling.
- ca alfalfí, n m var. ling.
- ca alfalz, n m var. ling.
- ca alfàs, n m var. ling.
- ca alfaus, n m var. ling.
- ca alpals, n m var. ling.
- ca anfalfa, n f var. ling.
- ca anfals, n m var. ling.
- ca anfaus, n m var. ling.
- ca aufals, n m var. ling.
- ca aufaus, n m var. ling.
- ca auserda, n f var. ling.
- ca eufals, n m var. ling.
- ca eufaus, n m var. ling.
- ca fals, n m var. ling.
- ca herba alfàs, n f var. ling.
- ca herba anfalf, n f var. ling.
- ca herba anfalfa, n f var. ling.
- ca herba anfalfes, n f var. ling.
- ca herba anfals, n f var. ling.
- ca herba de alfals, n f var. ling.
- ca herba fals, n f var. ling.
- ca luserda, n f var. ling.
- ca luzerda, n f var. ling.
- ca malgó, n m var. ling.
- ca melca, n f var. ling.
- ca mèliga, n f var. ling.
- ca ofalç, n m var. ling.
- ca ofals, n m var. ling.
- ca oserda, n f var. ling.
- ca sanfaus, n m var. ling.
- ca sanfuén, n m var. ling.
- ca ufals, n m var. ling.
- ca ufaus, n m var. ling.
- ca usarda, n f var. ling.
- nc Medicago sativa L. subsp. sativa
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
