Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "fangal" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca anagall linifoli, n m
- ca anagal·lis linifòlia, n f var. ling.
- nc Anagallis monelli L.
- nc Anagallis linifolia L. var. ling.
<Botànica > primulàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca anisets, n m pl
- ca fenoll, n m alt. sin.
- ca fenoll de bancal, n m alt. sin.
- ca fenoller, n m alt. sin.
- ca fenollera, n f alt. sin.
- ca fonoll, n m alt. sin.
- ca llavoretes, n f pl alt. sin.
- ca fanoll, n m var. ling.
- ca follol, n m var. ling.
- ca ponollera, n f var. ling.
- nc Foeniculum vulgare Mill. subsp. piperitum (Ucria) Cout.
- nc Foeniculum piperitum (Ucria) Sweet sin. compl.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca anisets, n m pl
- ca fenoll, n m alt. sin.
- ca fenoll de bancal, n m alt. sin.
- ca fenoller, n m alt. sin.
- ca fenollera, n f alt. sin.
- ca fonoll, n m alt. sin.
- ca llavoretes, n f pl alt. sin.
- ca fanoll, n m var. ling.
- ca follol, n m var. ling.
- ca ponollera, n f var. ling.
- nc Foeniculum vulgare Mill. subsp. piperitum (Ucria) Cout.
- nc Foeniculum piperitum (Ucria) Sweet sin. compl.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca arquibanc, n m
- ca caixabanc, n m
- ca bancal, n m sin. compl.
- es arquibanco, n m
- es cassapanca, n f
- fr archebanc, n m
- fr banc coffre, n m
- fr cassapanca, n f
- fr coffre, n m
- fr coffre à siège, n m
- en bench with drawers, n
- en cassapanca, n
- en chest-bench, n
- eu cassapanca, n
- eu txitxilu, n
- eu zizailu, n
- eu zizeilu, n
- eu züzülu, n
<Fusteria > Mobles>
<Arts > Música > Instruments musicals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels instruments musicals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/206/>
- ca atrap, n m
- es agrafe, n m
- es atrape, n m
- es grapa, n f
- fr attrape, n m
- en back check, n
- en check, n
- de Fänger, n m
<Instruments musicals > Parts d'instruments > Piano > Mecanisme del martellet>
Definició
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca bagobo
- ca giangan sin. compl.
- ca giangga sin. compl.
- ca guiangga sin. compl.
- cod bagobo
- ar باغوبو
- cy Bagobo
- cy Giangan sin. compl.
- cy Giangga sin. compl.
- cy Guiangga sin. compl.
- de Bagobo
- de Giangan sin. compl.
- de Guianga sin. compl.
- en Bagobo
- en Giangan sin. compl.
- en Guiangga sin. compl.
- es bagobo
- es giangian sin. compl.
- es guanga sin. compl.
- es jangan sin. compl.
- eu bagoboera
- eu bagobo sin. compl.
- eu giangan sin. compl.
- eu giangga sin. compl.
- eu guiangga sin. compl.
- fr bagobo
- fr giangan sin. compl.
- fr giangga sin. compl.
- fr guiangga sin. compl.
- gl bagobo
- gl bagobo sin. compl.
- gl giangan sin. compl.
- gl giangga sin. compl.
- gl guiangga sin. compl.
- gn vagovo
- gn giangan sin. compl.
- gn giangga sin. compl.
- gn guiangga sin. compl.
- it bagobo
- it giangan sin. compl.
- it giangga sin. compl.
- it guiangga sin. compl.
- pt bagobo
- pt giangan sin. compl.
- pt giangga sin. compl.
- pt guiangga sin. compl.
- zh 巴戈博语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mindanao del sud>, <Àsia > Filipines>
Definició
El nom bagobo prové dels mots bago, 'nou', i obo/obbo/uvu, 'créixer'. Aquest terme fa referència als pobles que van aparèixer a la costa del golf de Davao com a conseqüència dels matrimonis mixtos entre la població indígena i els pobles que van introduir l'hinduisme a Mindanao, durant la invasió Sri Vijayan i Majapahit.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els bagobo s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, tiruray, mansaka, mandaya, subanen i manobo.
El grup bagobo està format per diversos subgrups: els tagabawa, els clata o guiangan i els ubo.
El territori tradicional dels bagobo se situa als vessants sud i est del mont Apo i a la regió oriental de Cotabato del nord. Actualment, bona part dels bagobo viuen en grups dispersos a les muntanyes interiors més enllà de la ciutat de Davao.
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca bancal, n m
- es bancal
- en patch
<Jardineria>
Definició
Nota
- En horticultura, el terme bancal també s'utilitza per a designar cadascuna de les seccions o els quadrats en què es divideix el terreny per distribuir els conreus o el regatge.
<Arts > Arts plàstiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>
- ca bancal, n m
- ca banc, n m sin. compl.
- ca predel·la, n f sin. compl.
- es bancal
- es banco
- es predela
- en predella
<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Pintura i dibuix>, <Arts: arquitectura, escultura i pintura > Escultura>, <Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>
Definició
<Parament de taula>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca bancal, n m
- es bancal
<Parament de taula>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca bancal, n m
- es bancal, n m
- fr terrain de culture, n m
- en bed, n
- en patch, n
<Enginyeria forestal>
