Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "farall" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  albellatge, n m
  • ca  alba, n f alt. sin.
  • ca  albellatge gros, n m alt. sin.
  • ca  alga blanca, n f alt. sin.
  • ca  fenal, n m alt. sin.
  • ca  fenal alt, n m alt. sin.
  • ca  fenal de bou, n m alt. sin.
  • ca  fenals, n m pl alt. sin.
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de bou, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de cua de cavall, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de cuca, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de cuques, n m alt. sin.
  • ca  fenassa, n f alt. sin.
  • ca  fenassos, n m pl alt. sin.
  • ca  llistó, n m alt. sin.
  • ca  llistons, n m pl alt. sin.
  • ca  pelosa, n f alt. sin.
  • ca  albelage, n m var. ling.
  • ca  albelatge, n m var. ling.
  • ca  almelage, n m var. ling.
  • ca  almelatge, n m var. ling.
  • ca  almel·lage, n m var. ling.
  • ca  almel·latge, n m var. ling.
  • ca  almetlage, n m var. ling.
  • ca  ametlatge, n m var. ling.
  • ca  ammetlatge, n m var. ling.
  • ca  asbelatge, n m var. ling.
  • ca  atbellatge, n m var. ling.
  • ca  auvellatge, n m var. ling.
  • ca  balatge, n m var. ling.
  • ca  belage, n m var. ling.
  • ca  belatge, n m var. ling.
  • ca  bellatge, n m var. ling.
  • ca  beratge, n m var. ling.
  • ca  elbelatge, n m var. ling.
  • ca  esbalatge, n m var. ling.
  • ca  fanals, n m pl var. ling.
  • ca  fenàs de monte, n m var. ling.
  • ca  melage, n m var. ling.
  • ca  mel·latge, n m var. ling.
  • ca  metlatge, n m var. ling.
  • ca  obatge, n m var. ling.
  • ca  obellatge, n m var. ling.
  • ca  ovellatge, n m var. ling.
  • nc  Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliv.
  • nc  Andropogon hirtus L. sin. compl.
  • nc  Cymbopogon hirtus (L.) Thomson sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions fenal i llistó per a Hyparrhenia hirta, però indica que aquests noms s'empren amb preferència per a Brachypodium phoenicoides i B. retusum, respectivament. Pel que fa a la denominació pelosa, fa notar que s'empra preferentment per a Polypogon monspeliensis.
albellatge albellatge

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  albellatge, n m
  • ca  alba, n f alt. sin.
  • ca  albellatge gros, n m alt. sin.
  • ca  alga blanca, n f alt. sin.
  • ca  fenal, n m alt. sin.
  • ca  fenal alt, n m alt. sin.
  • ca  fenal de bou, n m alt. sin.
  • ca  fenals, n m pl alt. sin.
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de bou, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de cua de cavall, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de cuca, n m alt. sin.
  • ca  fenàs de cuques, n m alt. sin.
  • ca  fenassa, n f alt. sin.
  • ca  fenassos, n m pl alt. sin.
  • ca  llistó, n m alt. sin.
  • ca  llistons, n m pl alt. sin.
  • ca  pelosa, n f alt. sin.
  • ca  albelage, n m var. ling.
  • ca  albelatge, n m var. ling.
  • ca  almelage, n m var. ling.
  • ca  almelatge, n m var. ling.
  • ca  almel·lage, n m var. ling.
  • ca  almel·latge, n m var. ling.
  • ca  almetlage, n m var. ling.
  • ca  ametlatge, n m var. ling.
  • ca  ammetlatge, n m var. ling.
  • ca  asbelatge, n m var. ling.
  • ca  atbellatge, n m var. ling.
  • ca  auvellatge, n m var. ling.
  • ca  balatge, n m var. ling.
  • ca  belage, n m var. ling.
  • ca  belatge, n m var. ling.
  • ca  bellatge, n m var. ling.
  • ca  beratge, n m var. ling.
  • ca  elbelatge, n m var. ling.
  • ca  esbalatge, n m var. ling.
  • ca  fanals, n m pl var. ling.
  • ca  fenàs de monte, n m var. ling.
  • ca  melage, n m var. ling.
  • ca  mel·latge, n m var. ling.
  • ca  metlatge, n m var. ling.
  • ca  obatge, n m var. ling.
  • ca  obellatge, n m var. ling.
  • ca  ovellatge, n m var. ling.
  • nc  Hyparrhenia hirta (L.) Stapf in Oliv.
  • nc  Andropogon hirtus L. sin. compl.
  • nc  Cymbopogon hirtus (L.) Thomson sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions fenal i llistó per a Hyparrhenia hirta, però indica que aquests noms s'empren amb preferència per a Brachypodium phoenicoides i B. retusum, respectivament. Pel que fa a la denominació pelosa, fa notar que s'empra preferentment per a Polypogon monspeliensis.
amazona de Kawall amazona de Kawall

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  amazona de Kawall, n f
  • es  amazona de Kawall
  • fr  amazone de Kawall
  • en  white-faced amazon
  • de  Kawallamazone
  • nc  Amazona kawalli

<35.03 Ocells > Psitaciformes > Psitàcids>

amazona de Kawall amazona de Kawall

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  amazona de Kawall, n f
  • es  amazona de Kawall
  • fr  amazone de Kawall
  • en  white-faced amazon
  • de  Kawallamazone
  • nc  Amazona kawalli

<35.03 Ocells > Psitaciformes > Psitàcids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anisets, n m pl
  • ca  fenoll, n m alt. sin.
  • ca  fenoll de bancal, n m alt. sin.
  • ca  fenoller, n m alt. sin.
  • ca  fenollera, n f alt. sin.
  • ca  fonoll, n m alt. sin.
  • ca  llavoretes, n f pl alt. sin.
  • ca  fanoll, n m var. ling.
  • ca  follol, n m var. ling.
  • ca  ponollera, n f var. ling.
  • nc  Foeniculum vulgare Mill. subsp. piperitum (Ucria) Cout.
  • nc  Foeniculum piperitum (Ucria) Sweet sin. compl.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

anisets anisets

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anisets, n m pl
  • ca  fenoll, n m alt. sin.
  • ca  fenoll de bancal, n m alt. sin.
  • ca  fenoller, n m alt. sin.
  • ca  fenollera, n f alt. sin.
  • ca  fonoll, n m alt. sin.
  • ca  llavoretes, n f pl alt. sin.
  • ca  fanoll, n m var. ling.
  • ca  follol, n m var. ling.
  • ca  ponollera, n f var. ling.
  • nc  Foeniculum vulgare Mill. subsp. piperitum (Ucria) Cout.
  • nc  Foeniculum piperitum (Ucria) Sweet sin. compl.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

<Física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca   n m
  • es   n m
  • fr   n m
  • en   n
  • sbl  

<Física > Física de partícules>

Definició

Nota

antipataris antipataris

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  antipataris, n m pl
  • ca  corall negre, n m
  • es  antipatarios
  • es  coral negro
  • nc  Antipathes espiralis

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Definició
Ordre de zoantaris format per pòlips petits que viuen en colònies.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arç, n m
  • ca  baia de goji (fruit), n f sin. compl.
  • ca  arç de tanques, n m alt. sin.
  • ca  arç negre, n m alt. sin.
  • ca  arcer, n m alt. sin.
  • ca  arçot de tanques, n m alt. sin.
  • ca  arn blanc, n m alt. sin.
  • ca  arnall, n m alt. sin.
  • ca  arns, n m pl alt. sin.
  • ca  cambronera, n f alt. sin.
  • ca  espinal, n m alt. sin.
  • ca  ullastre, n m alt. sin.
  • ca  ullastre d'ase, n m alt. sin.
  • ca  oastre d'ase, n m var. ling.
  • nc  Lycium barbarum L.
  • nc  Lycium halimifolium Mill. var. ling.
  • nc  Lycium vulgare Dunal var. ling.

<Botànica > solanàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arç, n m
  • ca  baia de goji (fruit), n f sin. compl.
  • ca  arç de tanques, n m alt. sin.
  • ca  arç negre, n m alt. sin.
  • ca  arcer, n m alt. sin.
  • ca  arçot de tanques, n m alt. sin.
  • ca  arn blanc, n m alt. sin.
  • ca  arnall, n m alt. sin.
  • ca  arns, n m pl alt. sin.
  • ca  cambronera, n f alt. sin.
  • ca  espinal, n m alt. sin.
  • ca  ullastre, n m alt. sin.
  • ca  ullastre d'ase, n m alt. sin.
  • ca  oastre d'ase, n m var. ling.
  • nc  Lycium barbarum L.
  • nc  Lycium halimifolium Mill. var. ling.
  • nc  Lycium vulgare Dunal var. ling.

<Botànica > solanàcies>