Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "farigola" dins totes les àrees temàtiques

frígola de Sant Joan frígola de Sant Joan

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  frígola de Sant Joan, n f
  • ca  frígola vera, n f sin. compl.
  • es  tomillo cabezudo, n m
  • nc  Thymbra capitata
  • nc  Thymus capitatus

<Enginyeria forestal>

gàrgola gàrgola

<Utillatge de cuina>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  gàrgola, n f

<Utillatge de cuina>

Definició
Càntir amb tres galets per a beure a raig.
gàrgola gàrgola

<Arts > Arts plàstiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  gàrgola, n f
  • es  gárgola
  • en  gargoyle

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Escultura>, <Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició
Escopidor en forma d'ésser grotesc o fabulós.
gelat de coco amb coulis de maduixa gelat de coco amb coulis de maduixa

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  gelat de coco amb coulis de maduixa
  • es  helado de coco con coulis de fresa
  • fr  glace à la noix de coco et coulis à la fraise
  • it  gelato al cocco con coulis di fragola
  • en  coconut ice cream with strawberry coulis
  • de  Kokoseis mit Erdbeer-Coulis

<Plats a la carta. Gelats i sorbets>

herba de la feridura herba de la feridura

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de la feridura, n f
  • ca  herba de Sant Antoni, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Anton, n f alt. sin.
  • ca  mata de Sant Antoni, n f alt. sin.
  • ca  ortiga blanca, n f alt. sin.
  • ca  pa de pessic de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  sideritis hirsuta, n f alt. sin.
  • ca  te, n m alt. sin.
  • ca  te de la Mariola, n m alt. sin.
  • ca  te de roc, n m alt. sin.
  • ca  rabet de gat, n m var. ling.
  • ca  rabet de gat fi, n m var. ling.
  • ca  rabet de gat ver, n m var. ling.
  • ca  rabo de gat, n m var. ling.
  • nc  Sideritis hirsuta L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

herba de la feridura herba de la feridura

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de la feridura, n f
  • ca  herba de Sant Antoni, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Anton, n f alt. sin.
  • ca  mata de Sant Antoni, n f alt. sin.
  • ca  ortiga blanca, n f alt. sin.
  • ca  pa de pessic de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  sideritis hirsuta, n f alt. sin.
  • ca  te, n m alt. sin.
  • ca  te de la Mariola, n m alt. sin.
  • ca  te de roc, n m alt. sin.
  • ca  rabet de gat, n m var. ling.
  • ca  rabet de gat fi, n m var. ling.
  • ca  rabet de gat ver, n m var. ling.
  • ca  rabo de gat, n m var. ling.
  • nc  Sideritis hirsuta L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

herba gelada herba gelada

<Botànica>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  herba gelada, n f
  • ca  herba de plata, n f sin. compl.
  • es  barilla
  • es  barilla moradera
  • es  hierba de la plata
  • fr  cristalline
  • fr  ficoïde cristalline
  • fr  ficoïde glaciale
  • fr  glaciale
  • fr  herbe à la glace
  • en  fig marigold
  • en  ice plant
  • en  sea fig
  • en  sea marigold
  • nc  Cryophytum crystallinum
  • nc  Gasoul crystallinum
  • nc  Mesembryanthemum crystallinum

<Botànica>

lletera de la serra de Mariola lletera de la serra de Mariola

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lletera de la serra de Mariola, n f
  • ca  lletera terrera, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa de Mariola, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa verrucosa, n f alt. sin.
  • nc  Euphorbia flavicoma DC. subsp. flavicoma
  • nc  Euphorbia polygalifolia subsp. mariolensis (Rouy) Mateo et Figuerola sin. compl.
  • nc  Euphorbia diffusa Dufour var. ling.
  • nc  Euphorbia flavicoma DC. subsp. mariolensis (Rouy) O. Bolòs et Vigo var. ling.
  • nc  Euphorbia mariolensis Rouy var. ling.
  • nc  Euphorbia verrucosa auct. subsp. mariolensis (Rouy) Vives var. ling.

<Botànica > euforbiàcies>

lletera de la serra de Mariola lletera de la serra de Mariola

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lletera de la serra de Mariola, n f
  • ca  lletera terrera, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa de Mariola, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa verrucosa, n f alt. sin.
  • nc  Euphorbia flavicoma DC. subsp. flavicoma
  • nc  Euphorbia polygalifolia subsp. mariolensis (Rouy) Mateo et Figuerola sin. compl.
  • nc  Euphorbia diffusa Dufour var. ling.
  • nc  Euphorbia flavicoma DC. subsp. mariolensis (Rouy) O. Bolòs et Vigo var. ling.
  • nc  Euphorbia mariolensis Rouy var. ling.
  • nc  Euphorbia verrucosa auct. subsp. mariolensis (Rouy) Vives var. ling.

<Botànica > euforbiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  llit niu, n m
  • es  cama cariola
  • es  cama nido
  • fr  lit gigogne
  • en  truckle bed
  • en  trundle bed

<Indústria > Indústria de la fusta > Mobles>