Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "farina" dins totes les àrees temàtiques
<Alimentació. Gastronomia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI sucre de llustre, sucre llustre o sucre glace?
- es azúcar de lustre, n m/f
- es azúcar glas, n m/f
- es azúcar glasé, n m/f
- es azúcar glaseada, n f
- es azúcar glaseado, n m
- es azúcar impalpable, n m/f
- es azúcar lustre, n m/f
- fr sucre à glacer, n m
- fr sucre farine, n m
- fr sucre glace, n m
- fr sucre impalpable, n m
- it zucchero a velo, n m
- it zucchero velo, n m
- en confectioner's sugar, n
- en icing sugar, n
- en powdered sugar, n
<Alimentació. Gastronomia > Productes de pastisseria>
Definició
Els motius de la tria de sucre de llustre i sucre llustre són els següents:
(1) Sucre de llustre és la forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, amb el significat genèric 'sucre en pols'.
(2) Segons els especialistes, sucre glace i sucre de llustre denominen exactament el mateix concepte.
(3) Sucre de llustre i sucre llustre són les formes més utilitzades en l'àmbit professional de la pastisseria.
(4) Tenint en compte els punts anteriors, es considera innecessari incorporar el manlleu del francès sucre glace o les diverses adaptacions gràfiques que se n'han fet (com ara *sucre glacé, *sucre glas, *sucre glaça o *sucre glaç:)
El sucre de llustre, o el sinònim complementari sucre llustre, és un sucre en pols format per cristalls d'un diàmetre inferior a 0,15 mm que s'obté de la molta de sucre comú; aquest sucre s'utilitza sobretot per a empolvorar dolços i per a elaborar glaces i determinades masses.
Nota
-
Podeu consultar la fitxa completa de sucre de llustre al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Sucre glace o sucre llustre?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT
(www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/150/).
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agulles, n f pl
- ca borró, n m alt. sin.
- ca candelers, n m pl alt. sin.
- ca forquetes, n f pl alt. sin.
- ca forquilles, n f pl alt. sin.
- ca forquilletes, n f pl alt. sin.
- ca fulla sana, n f alt. sin.
- ca gerani, n m alt. sin.
- ca peu de fagina, n m alt. sin.
- ca rellotges, n m pl alt. sin.
- ca suassana, n f alt. sin.
- ca suassana blana, n f alt. sin.
- nc Geranium molle L. subsp. molle
<Botànica > geraniàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agulles, n f pl
- ca borró, n m alt. sin.
- ca candelers, n m pl alt. sin.
- ca forquetes, n f pl alt. sin.
- ca forquilles, n f pl alt. sin.
- ca forquilletes, n f pl alt. sin.
- ca fulla sana, n f alt. sin.
- ca gerani, n m alt. sin.
- ca peu de fagina, n m alt. sin.
- ca rellotges, n m pl alt. sin.
- ca suassana, n f alt. sin.
- ca suassana blana, n f alt. sin.
- nc Geranium molle L. subsp. molle
<Botànica > geraniàcies>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca araona
- ca carina sin. compl.
- ca cavina sin. compl.
- cod araona
- ar الأراونية
- cy Araona
- cy Carina sin. compl.
- cy Cavina sin. compl.
- de Araona
- de Carina sin. compl.
- de Cavina sin. compl.
- en Araona
- en Carina sin. compl.
- en Cavina sin. compl.
- es araona
- es carina sin. compl.
- es cavina sin. compl.
- eu araonera
- eu carina sin. compl.
- eu cavina sin. compl.
- fr araona
- fr carina sin. compl.
- fr cavina sin. compl.
- gn araóna
- gn carina sin. compl.
- gn cavina sin. compl.
- it araona
- it carina sin. compl.
- it cavina sin. compl.
- ja アラオナ語
- ja カリナ語 sin. compl.
- ja カビネニャ語 sin. compl.
- nl Araona
- nl Carina sin. compl.
- nl Cavina sin. compl.
- pt araona
- pt carina sin. compl.
- pt cavina sin. compl.
- ru Араона
- ru Карина sin. compl.
- ru Кавина sin. compl.
- zh 阿拉奥语
- zh 卡利纳 sin. compl.
- zh 卡维纳 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Tacana>, <Amèrica > Bolívia>
Definició
La llengua araona es manté molt viva en la comunitat. El percentatge de monolingües en la llengua pròpia és més alt que en altres comunitats indígenes de Bolívia. Tanmateix, el coneixement del castellà creix, especialment entre els homes. Només hi ha una escola a la comunitat. El professor és araona i l'ensenyament es fa principalment en la llengua pròpia. Hi ha alguns materials didàctics.
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca arna del gra, n f
- es piral de la harina
<Agricultura > Fitopatologia>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca boix, n m
- es porrón común, n m
- fr fuligule milouin, n m
- en common pochard, n
- nc Aythya ferina
<Enginyeria forestal>
<Indústria > Indústria de la pell>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca brenyada, n f
- ca píquel de segó, n m
- es breñada
- es píquel de salvado
- fr confit de farine
- it piclaggio alla crusca
- en meal pickle
<Indústria > Indústria de la pell>
Definició
Nota
- Aquesta operació està actualment en desús.
<Ciències socials > Antropologia > Festes populars>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística i Cultura Popular del Departament de Cultura, Patrimoni i Educació del Consell Insular de Menorca, procedeix de l'obra següent:
MENORCA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA I CULTURA POPULAR. Terminologia de les festes de Menorca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/166>
Es tracta d'un producte basat en un treball precedent d'Anna Tudurí sobre les festes patronals de Maó.
D'acord amb l'àmbit a què pertany, aquest producte utilitza algunes formes lingüístiques pròpies del català de Menorca.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Política Lingüística i Cultura Popular o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca caixer fadrí | caixera fadrina, n m, f
- ca caixer sobreposat | caixera sobreposada, n m, f
<Festes de Menorca > Estructura > Càrrecs>
Definició
Nota
- És l'encarregat de dur la bandera de les festes.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari de botànica: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2004. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-09-8
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca carena, n f
- ca carina, n f
- es carina, n f
- es quilla, n f
- fr carène, n f
- en carina, n
- en keel, n
<Botànica>
<Botànica > Anatomia vegetal>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca carina, n f
- ca carena, n f sin. compl.
- ca quilla, n f sin. compl.
- es carena
- es carina
- es quilla
<Botànica > Anatomia vegetal>
