Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "fems" dins totes les àrees temàtiques

estratègia de conservació de ferms estratègia de conservació de ferms

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  estratègia de conservació de ferms, n f
  • es  estrategia de conservación de firmes
  • en  pavement maintenance strategy

<Enginyeria civil > Enginyeria del transport>

Definició
Conjunt de directrius que serveixen per a determinar les obres o les operacions a efectuar en els ^ferms^ d'una xarxa viària a fi d'assolir-ne la preservació patrimonial i de permetre que puguin ser usats amb funcionalitat i amb seguretat.

Les estratègies de conservació de ferms més ben definides s'elaboren, s'avaluen i es milloren dins el marc d'un ^sistema de gestió de ferms^, del qual formen part alhora com a instrument. En general, estan condicionades per nombrosos factors, com ara els tipus de seccions estructurals dels ferms i el seu estat, els mitjans materials, humans i tècnics disponibles i, sobretot, les disponibilitats pressupostàries i les possiblititats contractuals. Algunes estratègies de conservació de ferms miren de minimitzar el cost de conservació evitant que l'^índex d'estat^ del ferm baixi d'un mínim considerat admissible.

D'altres busquen el millor rendiment a unes disponibilitats pressupostàries prefixades o suposades.
estrilda caranegra septentrional estrilda caranegra septentrional

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  estrilda caranegra septentrional, n f
  • es  estrilda carinegra norteña
  • fr  astrild des fées
  • en  black-cheeked waxbill
  • de  Feenastrild
  • nc  Brunhilda charmosyna

<36.119 Ocells > Passeriformes > Estríldids>

estrilda caranegra septentrional estrilda caranegra septentrional

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  estrilda caranegra septentrional, n f
  • es  estrilda carinegra norteña
  • fr  astrild des fées
  • en  black-cheeked waxbill
  • de  Feenastrild
  • nc  Brunhilda charmosyna

<36.119 Ocells > Passeriformes > Estríldids>

explosió de fums explosió de fums

<Protecció civil > Bombers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bombers [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/216>

  • ca  explosió de fums, n f
  • es  explosión de humos
  • fr  explosion de fumée
  • en  backdraft

<Bombers > Teoria del foc>

Definició
Explosió produïda per una combustió de gasos amb fum incandescent.

Nota

  • Les explosions de fums ocorren habitualment en incendis en locals tancats i ventilació insuficient, on la deficiència d'oxigen produeix la concentració de grans quantitats de monòxid de carboni i d'hidrogen per reacció del carboni amb el vapor d'aigua. L'increment de concentració amplia considerablement els marges d'inflamabilitat, i l'aportació sobtada d'oxigen en aquest context pot revifar violentament la combustió somorta i desencadenar l'explosió dels gasos.
extracció de fums extracció de fums

<Protecció civil > Bombers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bombers [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/216>

  • ca  extracció de fums, n f
  • es  extracción de humos
  • fr  désenfumage
  • en  smoke clearance
  • en  smoke ejection

<Bombers > Serveis > Actuació>

Definició
Elminiació del fum acumulat en un lloc tancat a conseqüència d'un incendi.
facta, non verba facta, non verba

<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>

  • la  facta, non verba, loc llat
  • ca  fets i no paraules, loc
  • es  hechos y no palabras, loc

<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>

Definició
Significat literal: Fets, no paraules.

Nota

  • Locució d'àmbit general.
    Exemple: Per tant, conseller, entendrà que li torni a dir, doncs, allò de facta, non verba, amb tota la bona consideració que li podem tenir, facta, non verba, fets i no paraules, i comenci ja al més aviat possible, si us plau.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  falguera, n f
  • ca  falguerola viscosa, n f alt. sin.
  • nc  Dryopteris thyrrena Fraser-Jenk. et Reichst. in Fem. Gaz.

<Botànica > polipodiàcies>

falguera falguera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  falguera, n f
  • ca  falguerola viscosa, n f alt. sin.
  • nc  Dryopteris thyrrena Fraser-Jenk. et Reichst. in Fem. Gaz.

<Botànica > polipodiàcies>

febre dels fonedors febre dels fonedors

<Malalties i síndromes>, <Toxicologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  febre dels fonedors, n f
  • ca  malaltia del zinc, n f sin. compl.
  • ca  malaltia dels fums metàl·lics, n f sin. compl.

<Malalties i síndromes>, <Toxicologia>

Definició
Accessos febrils, observats en els fonedors de llautó, atribuïts als fums del zinc.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic bàsic de cinema: Català-castellà-francès-anglès. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2009. (LB; 5)
ISBN 978-84-8384-099-3
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/184/184158_LexicCinema.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  FEKS, n f
  • es  FEKS, n f
  • fr  FEKS, n f
  • en  FEKS, n f

<Cinema>

Nota

  • Sigla de Fabrika EKStsentritxeskovo skyrts, 'fàbrica de l'actor excèntric', moviment cinematogràfic soviètic d'avantguarda.