Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "finor" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI mínor o menció? 0 CRITERI mínor o menció?

<Ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI mínor o menció?
  • es  (menció) mención, n f
  • es  (mínor) minor, n m
  • fr  (mínor) mineure, n f
  • en  (mínor) academic minor, n
  • en  (mínor) minor, n

<Ciències socials > Pedagogia. Ensenyament>

Definició
Tant mínor (nom masculí) com menció (nom femení) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

- Un mínor (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT i ja utilitzada en diverses universitats catalanes) és una formació dels estudis de grau que és complementària perquè pertany a una àrea de coneixement diferent de l'àrea principal d'aquests estudis.
. Es tracta d'una adaptació a l'ortografia catalana d'un manlleu de l'anglès procedent del llatí minor, -oris. La presència de l'accent porta a una pronúncia propera a la pronúncia llatina en comptes de la pronúncia anglesa (que modifica el valor de la primera vocal).
. L'equivalent castellà és minor; el francès, mineure, i els anglesos, academic minor i minor.
Ex.: Un estudiant de grau d'història amb un mínor en anglès professional.

- Una menció (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT i ja utilitzada en els títols oficials dels estudis de grau) és una formació dels estudis de grau especialitzada en una àrea de coneixement que és pròpia d'aquests estudis.
. L'equivalent castellà és mención.
Ex.: Un estudiant del grau d'història amb una menció en història contemporània.

Nota

àrid fi àrid fi

<Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme per la Secretaria del Consell Supervisor del TERMCAT.

  • ca  àrid fi, n m
  • es  árido fino
  • fr  agrégat fin
  • fr  agrégat menu
  • fr  granulat fin
  • en  fine aggregate

<Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció>

Definició
Fracció granulomètrica d'un àrid corresponent al grup de les fraccions més petites.

Nota

  • Els límits granulomètrics dels àrids fins varien segons l'aplicació a la qual es destinen. Segons la norma UNE-EN 13043:2003 i l'Ordre circular 5/2001 del Ministeri de Foment, en les mescles bituminoses l'àrid fi és la fracció que passa pel garbell de malles de 2 mm de la norma UNE-EN 933-2:1996 i que és retinguda pel garbell de malles de 0,063 mm de la mateixa norma. Segons l'Ordre circular 5/2001 del Ministeri de Foment, en el formigó l'àrid fi és la fracció que passa pel garbell de malles de 4 mm de la norma UNE-EN 933-2:1996 i que és retinguda pel garbell de malles de 0,063 mm de la mateixa norma.
àrtam menut àrtam menut

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  àrtam menut, n m
  • es  artamo chico
  • fr  petit langrayen
  • en  little woodswallow
  • de  Zwergschwalbenstar
  • nc  Artamus minor

<36.042 Ocells > Passeriformes > Artàmids>

àrtam menut àrtam menut

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  àrtam menut, n m
  • es  artamo chico
  • fr  petit langrayen
  • en  little woodswallow
  • de  Zwergschwalbenstar
  • nc  Artamus minor

<36.042 Ocells > Passeriformes > Artàmids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acabar, v tr
  • es  acabar, v tr
  • fr  finir, v tr
  • en  finish, to, v tr
  • de  fertigbearbeiten, v tr

<Enginyeria>

accident lleu accident lleu

<Treball > Negociació col·lectiva>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>

  • ca  accident lleu, n m
  • es  accidente leve
  • fr  accident léger
  • en  minor accident

<Negociació col·lectiva > Organització del treball i condicions > Seguretat i salut laboral>

Definició
Accident de treball que provoca lesions corporals poc importants a un treballador, a conseqüència de les quals el treballador es pot traslladar pel seu compte a un centre assistencial o no necessita assistència sanitària.

Nota

  • Un accident lleu pot provocar, per exemple, una contusió, un esquinçament o la penetració d'un cos estrany a la còrnia.
acer fi acer fi

<Indústria bàsica i productes metàl·lics>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  acer fi, n m
  • es  acero fino
  • fr  acier fin
  • en  refined steel

<Indústria > Indústria bàsica i productes metàl·lics>

acord menor acord menor

<Arts > Música>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acord menor, n m
  • es  acorde menor
  • en  minor chord

<Música>

Definició
Acord format per una tercera menor i una quinta justa.
acord menor acord menor

<Arts > Música > Anàlisi musical>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Joana Roigé, procedeix de l'obra següent:

ROIGÉ FOIX, Joana. Sobre la necessitat d'obres lexicogràfiques especialitzades: Creació d'un diccionari d'anàlisi musical [en línia]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Facultat de Traducció i Interpretació, 2022. Treball de fi de grau.
<https://repositori.upf.edu/handle/10230/53822>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autora o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acord menor, n m
  • es  acorde menor, n m
  • en  minor chord, n
  • en  minor common chord, n

<Anàlisi musical > Anàlisi harmònica>

Definició
Acord format per una tercera menor i una quinta justa.

Nota

  • Exemple: A més, estava convençut que l'aparició de l'harmonia, quan l'ésser humà havia desenvolupat el sentit harmònic, havia suposat el naixement definitiu de l'art musical: el plaer de l'acord major i l'acord menor, de la cadència perfecta i de l'atracció tonal que dirigia la dominant a la tònica.
ala menor de l'esfenoide ala menor de l'esfenoide

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

  • ca  ala menor de l'esfenoide, n f
  • es  ala menor del esfenoides
  • en  lesser wing of sphenoid bone
  • TA  ala minor ossis sphenoidalis

<Anatomia>