El tsakhur és una llengua caucàsica parlada al nord-est del Caucas. Actualment (des de 1991) els seus parlants estan dividits entre la República del Daguestan, pertanyent a la Federació Russa, i la República de l'Azerbaidjan.

Els orígens del poble tsakhur són incerts, però se sap que formava part de l'antic regne d'Aghuània (l'Albània del Caucas, per als romans). Quan aquest regne va desaparèixer, al segle VIII dC, els tsakhurs van mantenir la independència fins al segle XIX, quan el seu territori va passar a formar part de l'Imperi rus. Amb la Guerra del Caucas molts van ser deportats a l'Azerbaidjan durant nou anys (1852-1861).

El seu territori, al curs alt del riu Samur, està totalment envoltat de muntanyes molt altes; per això, fins a la dècada de 1960, els contactes dels tsakhurs amb els altres pobles van ser escassos. Tot i això han mantingut relacions estretes amb els àzeris i els rútuls, i algunes varietats de tsakhur comparteixen molts elements amb les llengües d'aquests dos pobles.

La llengua té dos blocs dialectals principals: el tsakh (el més ampli) i el gelmets (que comprèn tan sols l'extrem oriental del domini lingüístic, al Daguestan), cadascun amb diversos dialectes.

El tsakhur va ser llengua oral fins al 1932, quan es va crear un estàndard escrit en alfabet llatí. Al Daguestan, aquest alfabet no es va arribar a fer servir mai. A l'Azerbaidjan es va utilitzar fins al 1938, quan l'autonomia cultural dels tsakhurs va ser suspesa i la llengua va desaparèixer de l'ensenyament escolar. No es va reprendre fins al 1990. El 1992 es va crear un nou estàndard escrit per al tsakhur en alfabet ciríl·lic, que és el que es fa servir actualment al Daguestan.

La situació actual de la llengua tsakhur no és igual en tot el territori on es parla. Mentre al Daguestan no té cap presencia a l'escola (la llengua d'escolarització continua essent el rus, amb aprenentatge del lesguià), a l'Azerbaidjan, tot i que la llengua de l'educació és l'àzeri, el tsakhur s'ensenya durant els quatre primers anys.

Els dominis lingüístics del tsakhur a l'Azerbaidjan depenen, també, de la distribució ètnica de cada poble i de l'aïllament territorial. Així, en alguns pobles, el tsakhur només s'utilitza a casa; en altres, és la llengua de comunicació habitual. La majoria de tsakhurs, però, continuen utilitzant la llengua i transmetent-la a les generacions més joves, i està creixent l'interès en el seu aprenentatge i el desenvolupament de materials docents.

D'altra banda, les comunitats tsakhurs menys aïllades i amb més contacte amb els àzeris són les que mostren un ús més baix de la llengua en l'esfera social i un gir lingüístic més fort cap a l'àzeri.

Els primers estudis sobre la llengua tsakhur van ser elaborats a final del segle XIX i principi del XX. Hi ha força estudis lingüístics descriptius i estudis sociolingüístics, i també material docent.

Hi ha petits grups de parlants de llengua tsakhur al nord del Daguestan, entre els rius Terek i Sulak, arribats a la zona en migracions per motius econòmics.