Back to top
llengua de signes txeca llengua de signes txeca

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  llengua de signes txeca
  • cod  Český znakový jazyk
  • ar  لغة الإشارات التشيكية
  • cy  Iaith arwyddion y Weriniaeth Tsiec
  • de  Tschechische Gebärdensprache
  • en  Czech Sign Language
  • es  lengua de signos checa
  • eu  txekiar keinu hizkuntza
  • fr  langue des signes tchèque
  • gn  ñe'ẽ rechaukaha Chéka
  • nl  Tsjechische Gebarentaal
  • pt  língua gestual checa
  • ru  Чешский язык жестов
  • zh  捷克手语

<Llengua de signes > Llengua de signes de persones sordes>, <Europa > República Txeca>

Definició
La llengua de signes txeca, la pròpia de la comunitat sorda de la República Txeca, és usada des del 1786, quan van començar a existir les escoles per a persones sordes. És parcialment intel·ligible amb la llengua de signes francesa. Les seves estructures gramaticals són similars a les de la llengua de signes eslovaca i, en alguns aspectes, a les de la llengua de signes austríaca, tot i que difereixen en el vocabulari.

La llengua de signes txeca va ser reconeguda legalment com a primera llengua de comunicació per a les persones sordes l'11 de juliol de 1998.