Back to top
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  ngwo
  • ca  miguhni sin. compl.
  • ca  nguni sin. compl.
  • ca  ngunu sin. compl.
  • ca  ngwaw sin. compl.
  • cod  ngwo
  • ar  نغوو
  • cy  Ngwo
  • cy  Banya sin. compl.
  • cy  Ngwaw sin. compl.
  • de  Ngwo
  • de  Banya sin. compl.
  • de  Ngwaw sin. compl.
  • en  Ngwo
  • en  Banya sin. compl.
  • en  Ngwaw sin. compl.
  • es  enguo
  • es  banya sin. compl.
  • es  ngwaw sin. compl.
  • es  ngwo sin. compl.
  • eu  ngwoera
  • eu  banya sin. compl.
  • eu  ngwaw sin. compl.
  • fr  ngwo
  • fr  banya sin. compl.
  • fr  ngwaw sin. compl.
  • gl  ngwo
  • gl  banya sin. compl.
  • gl  ngwaw sin. compl.
  • gn  enguo
  • it  ngwo
  • it  banya sin. compl.
  • it  ngwaw sin. compl.
  • ja  ングウォ語
  • nl  Ngwo
  • nl  Banya sin. compl.
  • nl  Ngwaw sin. compl.
  • pt  ngwo
  • pt  banya sin. compl.
  • pt  ngwaw sin. compl.
  • ru  Нгво
  • ru  Банья sin. compl.
  • zh  恩沃语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo>, <Àfrica > Camerun>

Definició
El ngwo és una llengua del grup momo parlada al poble de Ngwo, a la subdivisió Njikwa. El grup ètnic s'autodenomina widikum i anomena ngwo la seva llengua. A diversos pobles de la zona hi ha altres grups que es consideren també pertanyents a la comunitat widikum, però que anomenen la llengua i el grup propis amb denominacions diverses: a Ikweri trobem els ikwitis, que parlen egami-ikwiti; a Ekwebo, els ekwebos, que parlen igama o (muaghama)-ekwebo; a Banya, els banyés, de llengua també banyé; a Konda, els kondes o ikondes, que parlen konda tigako; a Bakwa, els sasokubis, que parlen odzokubi; a Basa, els mishulengus, que parlen odzamagu. Cal afegir-hi l'amasi, parlat als pobles d'Amasi i Ayi, que s'havia classificat com una variant de la llengua manta i actualment es considera més aviat pròxim al ngwo.

No és del tot clar si totes aquestes varietats són dialectes del ngwo o si es tracta de diverses llengües relacionades. Els estudis estableixen que hi ha cert nivell d'intercomprensió, més o menys elevat segons els casos, però que depèn en certa mesura de coneixements lingüístics adquirits. Algunes fonts agrupen aquestes varietats en tres grups lingüístics: el primer, el d'Ikweri, el d'Ekwebo, el de Banya, el de Basa i el de Bakwa (i potser el de Bako); el segon, el de Konda, i el d'Amasi i el d'Ayi, i el tercer, el ngwo en solitari. Altres fonts distingeixen quatre llengües diferents: ngwo, amasi, basa i konda. Les dades sobre el nombre de parlants mostren moltes divergències: van des dels 22.000 parlants fins als 67.000. Probablement la inclusió o no de certes varietats influeix en aquesta variació.

Els parlants d'aquestes varietats fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües, i fins i tot en alguns casos amb parlants d'altres varietats incloses dins del ngwo. Aquestes variants són emprades de manera habitual en la vida de la comunitat; tan sols a Bakwa es destaca un ús creixent del pidgin anglès entre els joves.

S'han produït alguns materials escrits en ngwo. Parlants d'algunes varietats o llengües, com els bakwes o el bases, no accepten aquests materials en ngwo.