Back to top
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  min
  • ca  geolecte min sin. compl.
  • cod  Mĭnyŭ
  • cy  Min
  • de  Min
  • en  Min
  • es  min
  • eu  min
  • fr  min
  • gl  min
  • gn  min
  • it  min
  • ja  閩語
  • ja  福建語 sin. compl.
  • nl  Min
  • pt  min
  • ru  Минь
  • zh  闽南话
  • scr  Caràcters xinesos o hanzi
  • num  Sistema aràbic
  • num  Sistema xinès

<Sinotibetana > Sinítica>, <Àsia > Xina>

Definició
El terme xinès inclou diverses llengües sinítiques, de la família sinotibetana, parlades en conjunt per més de 1.125 milions de persones a la Xina, Taiwan, Malàisia, Singapur i altres països del sud-est asiàtic. Les classificacions més recents de les llengües sinítiques (o geolectes xinesos) reconeixen oficialment deu geolectes: el geolecte del nord, el wu, el gan, el xiang, el hakka o kejia, el yue, el min, el jin, el hui i el ping.

El geolecte min es parla a la província de Fujian, al nord-est i la costa de la província de Guangdong, a la perifèria de l'illa de Hainan i a Taiwan. També compta amb comunitats de parlants a diferents països del sud-est asiàtic, com ara Tailàndia, Malàisia, Indonèsia, Filipines i Singapur.

L'orografia de Fujian l'ha convertit en una província relativament aïllada del centre de la Xina. Aquest aïllament ha fet que el min hagi estat poc exposat a la influència d'altres geolectes, i que conservi en exclusiva alguns trets propis del xinès clàssic.

El geolecte min és el més heterogeni de tots, i sol dividir-se en min del nord (minbei), el dialecte més representatiu del qual és el de Fuzhou, i min del sud (minnan), el dialecte més representatiu del qual a la Xina continental és el de Chaozhou. N'és també un bon exponent el taiwanès.