Back to top
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  kunza
  • ca  atacama sin. compl.
  • ca  atacameño sin. compl.
  • ca  cunza sin. compl.
  • ca  kunsa sin. compl.
  • ca  lipa sin. compl.
  • ca  ulipe sin. compl.
  • cod  likan antai
  • ar  الكونزية
  • cy  Kunza
  • cy  Atacama sin. compl.
  • cy  Atacameño sin. compl.
  • cy  Cunza sin. compl.
  • cy  Kunsa sin. compl.
  • cy  Lipa sin. compl.
  • cy  Ulipe sin. compl.
  • de  Kunza
  • de  Atacama sin. compl.
  • de  Atacameño sin. compl.
  • de  Cunza sin. compl.
  • de  Kunsa sin. compl.
  • de  Lipa sin. compl.
  • de  Ulipe sin. compl.
  • en  Kunza
  • en  Atacama sin. compl.
  • en  Atacameño sin. compl.
  • en  Cunza sin. compl.
  • en  Kunsa sin. compl.
  • en  Likanantaí sin. compl.
  • en  Lincan Antai sin. compl.
  • en  Lipe sin. compl.
  • en  Ulipe sin. compl.
  • es  kunza
  • eu  kunzera
  • eu  atacama sin. compl.
  • eu  atacameño sin. compl.
  • eu  cunza sin. compl.
  • eu  kunsa sin. compl.
  • eu  lipa sin. compl.
  • eu  ulipe sin. compl.
  • fr  kunza
  • fr  atacama sin. compl.
  • fr  atacameño sin. compl.
  • fr  cunza sin. compl.
  • fr  kunsa sin. compl.
  • fr  lipa sin. compl.
  • fr  ulipe sin. compl.
  • gn  kúnsa
  • gn  atakáma sin. compl.
  • gn  atakaméño sin. compl.
  • gn  cunza sin. compl.
  • gn  kúnsa sin. compl.
  • gn  lipa sin. compl.
  • gn  ulipe sin. compl.
  • it  kunza
  • it  atacama sin. compl.
  • it  atacameño sin. compl.
  • it  cunza sin. compl.
  • it  kunsa sin. compl.
  • it  lipa sin. compl.
  • it  ulipe sin. compl.
  • ja  クンザ語
  • ja  リパ語 sin. compl.
  • ja  ウリペ語 sin. compl.
  • ja  クンサ語 sin. compl.
  • ja  アタカマ語 sin. compl.
  • ja  アタカメニョ語 sin. compl.
  • nl  Kunza
  • nl  Atacama sin. compl.
  • nl  Atacameño sin. compl.
  • nl  Cunza sin. compl.
  • nl  Kunsa sin. compl.
  • nl  Lipa sin. compl.
  • nl  Ulipe sin. compl.
  • pt  kunza
  • pt  atacama sin. compl.
  • pt  atacameño sin. compl.
  • pt  cunza sin. compl.
  • pt  kunsa sin. compl.
  • pt  lipa sin. compl.
  • pt  ulipe sin. compl.
  • ru  Кунса
  • ru  Липа sin. compl.
  • ru  Кунца sin. compl.
  • ru  Улипе sin. compl.
  • ru  Атакама sin. compl.
  • ru  Атакаменьо sin. compl.
  • zh  昆萨语
  • zh  昆沙 sin. compl.
  • zh  衮扎 sin. compl.
  • zh  阿塔卡马 sin. compl.
  • zh  阿塔卡梅、利帕、乌利佩 sin. compl.
  • num  Sistema aràbic

<Aïllada>, <Amèrica > Xile>

Definició
El quítxua i l'aimara ja exercien una forta influència a la zona del nord de Xile i l'Argentina prèviament a l'arribada dels espanyols. Aquests, però, van promoure l'ús del quítxua com a llengua general entre els altres grups amerindis, fins al punt que va arribar a amenaçar o substituir algunes llengües, com el kunza o el kakán. En una segona etapa l'objectiu va ser l'expansió de l'espanyol.

La llengua kunza, però, no es va extingir fins a mitjan segle XX. Els anys 50 ja només quedaven alguns semiparlants que en recordaven alguna cosa. El grup ètnic, que parla actualment espanyol, fa servir el kunza encara en algunes cerimònies i cants rituals, tot i que ja no es comprèn el significat dels mots que s'utilitzen.

No hi ha gaire documentació sobre aquesta llengua extingida, tot just petits vocabularis i un corpus de textos amb traduccions aproximades, atès que les persones que encara poden recitar-los tenen tan sols una idea general sobre el seu significat.

S'ha proposat una relació entre el kunza i el kanoê, i també s'ha inclòs dins la família txibtxa; de manera general, però, es continua considerant el kunza com una llengua aïllada.