Back to top
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  aruà
  • ar  أروا
  • cy  Aruá
  • de  Arua
  • en  Aruá
  • es  aruá
  • eu  aruera
  • eu  aruá sin. compl.
  • fr  aruá
  • gl  aruá
  • it  aruá
  • ja  アルア語
  • nl  Aruá
  • pt  aruá
  • ru  Аруа
  • ru  Аруаши sin. compl.
  • zh  阿鲁瓦语

<Tupí > Mondé>, <Amèrica > Brasil>

Definició
Alguns autors consideren que el gavião, el zoró, l'aruà i el cinta-larga són variants d'una mateixa llengua. Des d'un punt de vista ètnic, però, es tracta de quatre grups diferenciats. El suruí-paiter, llengua del mateix grup, presenta més diferències, tot i que hi ha un cert nivell d'intercomprensió.

Sembla que el territori tradicional dels aruàs se situava a la zona de l'igarapé Gregorio, afluent del riu Branco. Els aruàs que van sobreviure al contacte amb la societat occidental, que es va produir cap a 1920, van anar a viure al seringal São Luís. Sembla que el makurap (llengua tupí del grup tuparí) era usat com a llengua franca a la zona entre els diversos grups amerindis: aruàs, tuparís, wajurús, jabutis i makuraps. Els aruàs s'haurien anat integrant gradualment en l'ètnia makurap i la llengua aruà hauria estat substituïda. L'any 2000 ja només quedaven uns pocs parlants o semiparlants d'aruà.