Back to top
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  jita
  • ca  echijita sin. compl.
  • ca  ecijita sin. compl.
  • ca  kijita sin. compl.
  • ar  جيتا
  • cy  Jita
  • cy  Echijita sin. compl.
  • cy  Ecijita sin. compl.
  • cy  Kijita sin. compl.
  • de  Jita
  • de  Echijita sin. compl.
  • de  Ecijita sin. compl.
  • de  Kijita sin. compl.
  • en  Jita
  • en  Echijita sin. compl.
  • en  Ecijita sin. compl.
  • en  Kijita sin. compl.
  • es  jita
  • es  echijita sin. compl.
  • es  ecijita sin. compl.
  • es  kijita sin. compl.
  • eu  jitera
  • eu  echijita sin. compl.
  • eu  ecijita sin. compl.
  • eu  jita sin. compl.
  • eu  kijita sin. compl.
  • fr  jita
  • fr  echijita sin. compl.
  • fr  ecijita sin. compl.
  • fr  kijita sin. compl.
  • gl  jita
  • gl  echijita sin. compl.
  • gl  ecijita sin. compl.
  • gl  kijita sin. compl.
  • gn  jita
  • gn  echijita sin. compl.
  • gn  ecijita sin. compl.
  • gn  kijita sin. compl.
  • it  jita
  • it  echijita sin. compl.
  • it  ecijita sin. compl.
  • it  kijita sin. compl.
  • pt  jita
  • pt  echijita sin. compl.
  • pt  ecijita sin. compl.
  • pt  kijita sin. compl.
  • tmh  Tajitat
  • tmh  Echijita sin. compl.
  • tmh  ecijita sin. compl.
  • tmh  kijita sin. compl.
  • zh  吉塔语
  • num  Sistema aràbic

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional>, <Àfrica > Tanzània>

Definició
El grup etnolingüístic jita és un dels grups establerts a la regió nord de Tanzània, concretament a la regió de Mara. Generalment, els parlants de jita tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental. A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han tingut un fort impacte sociolingüístic en comunitats veïnes. Aquest és el cas dels jites, que han tingut una forta influència sobre els kerewes.

Una varietat dialectal d'aquesta llengua és el mrangi.

El jita s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.