La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca venda
- ca cevenda sin. compl.
- ca chivenda sin. compl.
- ca lemba sin. compl.
- ca tshivenda sin. compl.
- ar فيندا
- cy Venda
- cy Cevenda sin. compl.
- cy Chivenda sin. compl.
- cy Lemba sin. compl.
- cy Tshivenda sin. compl.
- de Venda
- de Cevenda sin. compl.
- de Chivenda sin. compl.
- de Lemba sin. compl.
- de Tshivenda sin. compl.
- en Venda
- en Cevenda sin. compl.
- en Chivenda sin. compl.
- en Lemba sin. compl.
- en Tshivenda sin. compl.
- es venda
- es cevenda sin. compl.
- es chivenda sin. compl.
- es lemba sin. compl.
- es tshivenda sin. compl.
- eu vendera
- eu cevenda sin. compl.
- eu chivenda sin. compl.
- eu lemba sin. compl.
- eu tshivenda sin. compl.
- eu venda sin. compl.
- eu vendera sin. compl.
- fr venda
- fr cevenda sin. compl.
- fr chivenda sin. compl.
- fr lemba sin. compl.
- fr tshivenda sin. compl.
- gl venda
- gl cevenda sin. compl.
- gl chivenda sin. compl.
- gl lemba sin. compl.
- gl tshivenda sin. compl.
- gn venda
- gn cevenda sin. compl.
- gn chivenda sin. compl.
- gn lemba sin. compl.
- gn tshivenda sin. compl.
- it venda
- it cevenda sin. compl.
- it chivenda sin. compl.
- it lemba sin. compl.
- it tshivenda sin. compl.
- pt venda
- pt cevenda sin. compl.
- pt chivenda sin. compl.
- pt lemba sin. compl.
- pt tshivenda sin. compl.
- tmh Tavendat
- tmh cevenda sin. compl.
- tmh Chivenda sin. compl.
- tmh lemba sin. compl.
- tmh tshivenda sin. compl.
- zh 文达语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional>, <Àfrica > República de Sud-àfrica>, <Àfrica > Zimbabwe>
Definició
Podem distingir diversos dialectes del venda: el tshiilafuri (venda occidental), el tshimanda (tshiladzi o venda central), el tshimbedzi (venda oriental), el tshilembethu (venda nord-oriental) i el tshironga (venda meridional).
El venda s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
