Back to top
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  ngie
  • ca  angie sin. compl.
  • ca  baminge sin. compl.
  • ca  baninge sin. compl.
  • ca  mengum sin. compl.
  • ca  mingi sin. compl.
  • ca  ngi sin. compl.
  • ca  ugie sin. compl.
  • ca  ungie sin. compl.
  • de  Ngie
  • de  Angie sin. compl.
  • de  Baninge sin. compl.
  • de  Mingi sin. compl.
  • de  Ngi sin. compl.
  • en  Ngie
  • en  Angie sin. compl.
  • en  Baminge/baninge sin. compl.
  • en  Mengum sin. compl.
  • en  Mingi/Ngi sin. compl.
  • en  Ugie sin. compl.
  • en  Ungie sin. compl.
  • es  ngie
  • es  angie sin. compl.
  • es  baminge/baninge sin. compl.
  • es  mengum sin. compl.
  • es  mingi/Ngi sin. compl.
  • es  ugie sin. compl.
  • es  ungie sin. compl.
  • eu  ngie
  • eu  angie sin. compl.
  • eu  baminge/baninge sin. compl.
  • eu  mengum sin. compl.
  • eu  mingi/Ngi sin. compl.
  • eu  ugie sin. compl.
  • eu  ungie sin. compl.
  • fr  ngie
  • fr  angie sin. compl.
  • fr  baninge sin. compl.
  • fr  mingi sin. compl.
  • fr  ngi sin. compl.
  • gl  ngie
  • gl  angie sin. compl.
  • gl  baminge/baninge sin. compl.
  • gl  mengum sin. compl.
  • gl  mingi/Ngi sin. compl.
  • gl  ugie sin. compl.
  • gl  ungie sin. compl.
  • it  ngie
  • it  angie sin. compl.
  • it  baminge/baninge sin. compl.
  • it  mengum sin. compl.
  • it  mingi/Ngi sin. compl.
  • it  ugie sin. compl.
  • it  ungie sin. compl.
  • nl  Ngie
  • nl  Angie sin. compl.
  • nl  Baninge sin. compl.
  • nl  Mingi sin. compl.
  • nl  Ngi sin. compl.
  • pt  ngie
  • pt  angie sin. compl.
  • pt  baminge/baninge sin. compl.
  • pt  mengum sin. compl.
  • pt  mingi/Ngi sin. compl.
  • pt  ugie sin. compl.
  • pt  ungie sin. compl.

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo>, <Àfrica > Camerun>

Definició
El ngie és parlat a dinou pobles al nord de Widekum i al sud d'Oshie, a l'àrea de Bamenda. La comunitat s'autodenomina ngie, però alguns grups veïns fan servir altres noms, com ara ungie o baminge. A la part occidental del territori ngie, als pobles d'Esaw, Bassic, Abichia, Echia i Nkon, hi ha un subgrup que parla una variant anomenada mengum o igumanyang; la distància entre el mengum i el ngie és prou important, de manera que alguns autors les consideren llengües diferents. Dins del ngie pròpiament dit, hi ha tan sols petites diferències dialectals, especialment entre els pobles centrals i els dos del sud, Akuwu i Azem. El ngie s'inclou dins el grup momo.

Segons els mateixos ngies, són originaris de Duduum, com altres grups veïns amb els quals comparteixen una identitat cultural: els ngoshies, els ngwos i els moghamos. Segons diuen, hi ha cert nivell d'intercomprensió entre el ngie i les llengües d'aquestes comunitats, també del grup momo.

Els ngies fan servir el pidgin anglès del Camerun amb persones d'altres grups lingüístics i, més estranyament, anglès, la llengua de l'ensenyament. El pidgin és força emprat en la vida diària de la comunitat (al mercat, als centres de salut, en les reunions regionals, etc.), tot i que el ngie és la llengua principal a casa, al camp i entre els amics. Els joves parlen sobretot ngie, però el barregen amb el pidgin i l'anglès, fet vist negativament pels adults.

L'única temptativa d'estandardització de la llengua ngie ha estat impulsada per Florence Umenjoh, un parlant nadiu amb estudis en lingüística. Umenjoh és autor d'un llibre sobre la història de la llengua i responsable d'un diari en què es presenta vocabulari ngie.