Back to top
crioll anglès de les Antilles Neerlandeses crioll anglès de les Antilles Neerlandeses

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  crioll anglès de les Antilles Neerlandeses
  • de  Statian Creole Englisch
  • en  Saba Creole English
  • en  Saba Creole English
  • en  Saint Maarten Creole English
  • en  Statian Creole English
  • en  st. maarten Creole English sin. compl.
  • en  statian Creole English sin. compl.
  • es  criollo inglés de las Antillas Neerlandesas
  • es  saba creole english sin. compl.
  • es  st. maarten creole english sin. compl.
  • es  statian creole english sin. compl.
  • eu  antillas Neerlandesas Ingelesean kreolera
  • eu  saba creole english sin. compl.
  • eu  st. maarten creole english sin. compl.
  • eu  statian creole english sin. compl.
  • fr  créole anglais des Antilles néerlandaises
  • fr  créole anglais de Saba sin. compl.
  • fr  créole anglais de Saint-Martin sin. compl.
  • fr  statian Creole English sin. compl.
  • gl  crioulo inglés de las Antillas Neerlandesas
  • gl  saba creole english sin. compl.
  • gl  st. maarten creole english sin. compl.
  • gl  statian creole english sin. compl.
  • it  creolo inglese delle Antille Neerlandese
  • it  saba creole english sin. compl.
  • it  st. maarten creole english sin. compl.
  • it  statian creole english sin. compl.
  • nl  Creools Engels op de bovenwindse eilanden van de Nederlandse Antillen
  • nl  Engels-Creools op de bovenwindse eilanden van de Nederlandse Antillen sin. compl.
  • nl  Statian Creole English sin. compl.
  • pt  crioulo inglês das Antillas Neerlandesas
  • pt  saba creole english sin. compl.
  • pt  st. maarten creole english sin. compl.
  • pt  statian creole english sin. compl.

<Crioll de base anglesa>, <Amèrica > Antilles Neerlandeses>

Definició
Sint Eustatius, Saba i la part neerlandesa de Saint Martin / Sint Maarten, formen les illes Windward neerlandeses (Bovendewinds), que juntament amb Curação i Bonaire constituïen les Antilles Neerlandeses, dissoltes a l'octubre de 2010. Actualment, Sint Marteen és un país autònom dins el Regne d'Holanda, mentre que Saba i Saint Eustatius han esdevingut municipalitats holandeses especials.

Descobertes per Cristòfor Colom en el seu segon viatge (1493), des de 1648 foren colonitzades pels holandesos. Durant el segle XVII, però, van canviar de mans diverses vegades (anglesos, francesos i holandesos). Es tracta de tres petites illes amb poblacions molt reduïdes: Sint Eustatius (21 km2) té uns 2.200 habitants; Saba (13 km2), uns 1.500; Sint Maarten (34 km2), uns 28.000. L'illa de Saint Martin / Sint Maarten (85 km2) es divideix en dues parts pertanyents a entitats polítiques diferents: la zona nord és una dependència de Guadeloupe, departament i regió d'ultramar de França (amb uns 35.000 habitants); la zona sud havia format part de les Antilles Neerlandeses i és ara un país autònom dins el Regne d'Holanda.

El crioll parlat en aquestes illes no ha estat gaire estudiat. Segons algunes fonts, s'hi parla un crioll de base anglesa molt pròxim al de les illes Verges. D'altres parlen d'una variant local d'anglès o d'un crioll de base anglesa estretament relacionat amb el de les illes Leward. N'hi ha que no esmenten l'existència de cap crioll de base anglesa i descriuen la llengua que s'hi parla de manera majoritària com a anglès o com a una variant local d'anglès. Segons un dels pocs estudis existents sobre la llengua de la població blanca de Saba, la variant parlada per aquest grup seria anglès regional; la població d'origen africà, en canvi, parlaria crioll. L'estudi més recent sobre la llengua de Sint Eustatius descriu alguns trets típicament criolls en la varietat d'aquesta illa.

Tot i que aquestes illes van estar sempre sota jurisdicció holandesa, sembla que mai no s'hi va desenvolupar un crioll de base neerlandesa. De fet, al costat dels colons holandesos n'hi havia molts d'altres nacionalitats, entre els quals els anglesos (o anglòfons) eren majoria. En aquest context multilingüe, se suposa que l'anglès hauria esdevingut la llengua franca. A aquest fet, cal sumar-hi les relacions amb les colònies angleses veïnes.

Des de 2007, el papiamentu i l'anglès eren cooficials a les Antilles Neerlandeses al costat del neerlandès. A les illes de Sint Eustatius, Saba i Sint Maarten, la varietat d'anglès o crioll de base anglesa és la llengua més emprada. El papiamentu, l'espanyol i altres criolls caribenys hi tenen també certa presència.