La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba prima, n f
- ca herba de l'esquinància, n f sin. compl.
- ca herba de la grava, n f sin. compl.
- ca herba del nuset, n f sin. compl.
- ca canyeta d'or, n f alt. sin.
- ca espartet, n m alt. sin.
- ca herba daurada, n f alt. sin.
- ca herba de l'orina, n f alt. sin.
- ca herba dels set nusets, n f alt. sin.
- ca herba dels set nusos, n f alt. sin.
- ca herba fina, n f alt. sin.
- ca herba pixadora, n f alt. sin.
- ca herba prima vera, n f alt. sin.
- ca junça vera, n f alt. sin.
- ca pixadora de tardor, n f alt. sin.
- ca serpentina, n f alt. sin.
- ca vara d'or, n f alt. sin.
- ca vareta d'or, n f alt. sin.
- ca bregandia, n f var. ling.
- ca herba dorada, n f var. ling.
- ca poleo, n m var. ling.
- ca xunsa vera, n f var. ling.
- nc Asperula cynanchica L.
<Botànica > rubiàcies>
Nota
- Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).