En la redacció de definicions és convenient evitar recórrer a sinònims, d'acord amb la idea que, per a facilitar la comprensió del significat, és preferible referir-se sempre amb la mateixa denominació a una mateixa cosa.

En teminografia, això té implicacions tant en la tria de les forms dels termes (és a dir, en les referències a altres termes) com en el lèxic comú utilitzat (l'anomenada riquesa lèxica):

(1) En els termes, convé utilitzar sempre la denominació primera de la fitxa (és a dir, la denominació marcada com a més adequada o bé la primera alfabètica, en cas que n'hi hagi diverses d'igualment adequades).
Ex.: A partir de la fitxa de accident de treball (en què accident de treball i accident laboral són denominacions sinònimes i accident de treball surt en primer lloc per qüestions alfabètiques), no és adequada la definició següent per a indemnització: *"Compensació econòmica que rescabala un treballador d'alguna circumstància laboral [...], com ara [...] un accident laboral o determinades despeses". És preferible: "Compensació econòmica que rescabala un treballador d'alguna circumstància laboral [...], com ara [...] un accident de treball o determinades despeses".

(2) En les paraules i les construccions de lèxic comú subjectes a sinonímia, convé triar-ne una i utilitzar-la de manera sistemàtica. Els criteris de tria solen ser el tractament que en fa el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, l'extensió dialectal de cada sinònim i també la freqüència d'ús.
Ex.: Les dues definicions següents no són coherents: platja barra *"Platja formada a les lleres de poc cabal on l'onatge crea una barra de sorra contra la qual trenquen les ones" i barra litoral *"Barra longitudinal [...] no gaire allunyada de la costa, que fa rompre les onades en condicions d'alta energia". És preferible una mateixa solució per a totes dues; per raons de freqüència, platja barra "[...] contra la qual trenquen les ones" i barra litoral "[...] que fa trencar les ones en condicions d'alta energia".