rútil
rútil
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NOGUÉS, Joaquim M. (coord.). Diccionari de gemmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/168/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca rútil, n m
- es rutilo
- fr rutile
- it rùtilo
- en rutile
- de Rutil
<Gemmologia > Espècies gemmològiques > Òxids>
Definició
Òxid de titani, mineral que cristal·litza en el sistema tetragonal.
Nota
- Cal destacar-ne l'elevat índex de refracció, el coeficient de dispersió i l'alta birefringència. El nom prové del mot llatí rutilus, 'roig brillant', en referència al color vermell o marró d'aquest mineral.
