Nota

• 1. L'objecció de consciència s'ha de limitar a les circumstàncies previstes per llei, ja que s'espera del professional de la salut que compleixi amb les prestacions que la societat li ha encomanat. El dret a l'atenció sanitària preval per damunt del dret a l'objecció de consciència, de manera que l'objector ha de garantir sempre el dret a l'atenció sanitària del pacient.
• 2. No és objecció de consciència l'oposició a una actuació sanitària en què el balanç de riscos i beneficis és desfavorable, ni tampoc l'escrúpol del professional de la salut amb la decisió del pacient, que s'ha de respectar.