Nota

• 1. La distància focal està determinada per l'índex de refracció del material de la lent, la longitud d'ona incident i els radis de curvatura de la lent. És positiva en una lent convergent i negativa en una lent divergent. Mesura la capacitat d'una lent de refractar un feix de llum col·limada i és una propietat de la lent, mentre que la distància principal és una propietat de la càmera.
  
  2. La distància focal d'una lent es pot obtenir mitjançant la fórmula del constructor de lents:
  <Vegeu imatge 1>,
  on r₁ i r₂ són els radis de curvatura de les dues superfícies de la lent i n és l'índex de refracció.
  
  3. Atès que en una càmera aèria la distància als objectes es considera infinita, les càmeres aèries utilitzen lents amb una distància focal fixa:
  <Vegeu imatge 2>,
  on mb és el numero d'escala i H és l'altura de la càmera sobre l'elevació mitjana del terreny.
  
  Les distàncies focals habituals varien entre 65 i 610 mm, entre les quals les més comunes són de 89, 152, 210, 230 i 305 mm, i dins d'aquestes, la distància focal de 152 mm. Les distàncies focals petites s'utilitzen per a àrees planes i vols a una escala més gran, mentre que les distàncies focals llargues s'utilitzen per a terrenys més articulats. Per a un format de càmera determinat, el camp de visió i la distància focal varien inversament.
• La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
  
  FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
  ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8