Nota

• 1. El lidar proporciona dues imatges d'una mateixa àrea, una imatge dels temps de retorn, de la qual s'obté informació de la distància al sensor i l'elevació del punt sobre el terreny, i una imatge de la intensitat, de la qual s'obté informació de les propietats de l'objecte, amb la mateixa densitat de punts que la imatge d'elevació. Proporciona una exactitud vertical elevada, de 5-30 cm aproximadament. Depenent de la longitud d'ona utilitzada, té capacitat de penetració de la boira, els núvols i la vegetació, per la qual cosa també es pot utilitzar en preses nocturnes. Com que processa múltiples senyals, pot distingir entre retorns a diferents altures produïts per la cobertura vegetal i el terreny. La densitat de punts varia segons l'altura i la velocitat de vol, i també segons la freqüència de repetició de polsos. Això pot donar lloc a bases de dades molt grans, ja que se solen emetre entre 10.000 i 100.000 polsos per segon, amb una empremta en el terreny a una distància compresa entre 0,5 i 5 m. L'angle d'incidència pot arribar a 70º, però s'utilitzen angles més petits, de 40º aproximadament, per a assolir una penetració més elevada i evitar punts morts, amb una mesura gairebé vertical. Un lidar opera a altures inferiors a 1.000 m.
  
  2. L'acrònim lidar prové de l'anglès light intensity detection and ranging ('detecció i localització per intensitat de llum').
• La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
  
  FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
  ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8