modalitat desiderativa/exhortativa

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Rosa Artigas i Catassús, procedeix de l'obra següent:

ARTIGAS i CATASSÚS, Rosa. Terminologia de lingüística textual [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/221/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autora o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  modalitat desiderativa/exhortativa, n f

<Lingüística textual>

Definició
Modalitat oracional prototípica que té, com a usos característics, intentar persuadir altri a realitzar una acció verbal o no verbal o, simplement, manifestar un desig de l'emissor i, com a funció específica, la funció conativa, la funció psíquica i la funció interlocutiva.

Nota

  • La modalitat desiderativa/exhortativa s'expressa en mode condicional, mode subjuntiu, mode indicatiu (present o futur) i mode imperatiu.