modalitat declarativa

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Rosa Artigas i Catassús, procedeix de l'obra següent:

ARTIGAS i CATASSÚS, Rosa. Terminologia de lingüística textual [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/221/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autora o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  modalitat declarativa, n f

<Lingüística textual>

Definició
Modalitat oracional prototípica que té, com a ús característic, referir-se al món per donar-lo a conèixer i, com a funció específica, la funció referencial.

Nota

  • 1. La modalitat declarativa s'expressa en mode indicatiu i mode condicional.
  • 2. En usos no característics, a més de la funció referencial, pot fer altres funcions, com ara:
    - funció conativa de dir (declarativa per a demanar informació)
    - funció conativa de fer i psíquica (declarativa per a donar ordres)
    - funció psíquica i conativa (declarativa per a exhortar o per a expressar desig)
    - funció psíquica i referencial (declarativa de defensa de l'enunciat)
    - funció interlocutiva (declarativa de constatació)
    - funció interlocutiva (declarativa per a regular la comunicació).