Back to top
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Els termes normalitzats han estat objecte d'un estudi exhaustiu que en garanteix l'adequació terminològica i s'han sotmès a l'aprovació del Consell Supervisor, un òrgan permanent i col·legiat amb representants de l'Institut d'Estudis Catalans i el TERMCAT, i especialistes dels diversos àmbits del coneixement.

  • ca  mànega, n f
  • ca  tornado, n m
  • ca  cap de fibló (balear), n m sin. compl.
  • ca  fibló (balear), n m sin. compl.
  • ca  tromba, n f sin. compl.
  • es  tornado, n m
  • fr  tornade, n f
  • fr  trombe, n f
  • en  landspout, n
  • en  tornado, n
  • enUS  twister, n

<Física > Meteorologia>

Definició
Remolí de vent amb un diàmetre màxim generalment d'uns centenars de metres, un gran descens de la pressió atmosfèrica a l'interior, un intens corrent vertical de succió, una velocitat tangencial màxima de 500 km/h i una velocitat de translació normalment inferior a 50 km/h, que penja d'un núvol cumuliforme, sovint un cumulonimbus, i està en contacte amb la superfície terrestre o aquàtica, el qual és visible generalment pel núvol en forma de con que genera o la pols, els objectes o l'aigua que aixeca al seu pas.

Nota

  • 1. Les mànegues es classifiquen, seguint l'escala de Fujita millorada, en sis categories, segons els danys que provoquen en les construccions i en la vegetació.
  • 2. La denominació mànega s'utilitza especialment quan el fenomen té lloc sobre la superfície del mar, que és la situació més habitual a la zona mediterrània. La denominació tornado se sol utilitzar quan el remolí de vent és especialment violent i provoca danys. La forma tromba, si bé té ús amb aquest sentit genèric, s'utilitza més habitualment referida de manera específica a les mànegues que tenen lloc sobre el mar, amb la forma tromba marina.
  • 3. L'equivalent anglès landspout no té un valor genèric, sinó que s'aplica a mànegues terrestres més aviat febles o, segons algunes fonts, no associades a un mesocicló.