encertir-se
encertir-se
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca encertir-se, v intr pron
- ca cerciorar-se, v intr pron sin. compl.
- es arreglarse
- es cerciorar
- es cerciorarse
- es ordenar
<Dret>
Definició
Adquirir la certesa de la veritat d'una cosa.
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: El jutge es volia encertir que l'acusat es limitaria a respondre les preguntes de l'acusació.
Ex.: Us heu de cerciorar de la fiabilitat de les paraules dels testimonis.
