correspondre

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca correspondre, v intr
ca correspondre's, v intr pron sin. compl.
es corresponder
es corresponderse

<Dret>

Definició

Dues coses, estar en relació de conformitat, de congruïtat o d'analogia mútues.

Nota

Àmbit: Inespecífic
Ex.: La versió de l'acusat no corresponia a la de la víctima.

Ex.: La versió de l'acusat no corresponia amb la de la víctima.

Ex.: La versió de l'acusat no es corresponia amb la de la víctima.

[correspondre's: Si porta un complement verbal, aquest complement s'introdueix majorment amb la preposició amb.]

[correspondre: Si porta un complement verbal, aquest complement s'introdueix majorment amb les preposicions a i, menys sovint, amb.]