encertir

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca encertir, v tr
ca cerciorar, v tr sin. compl.
es asegurar
es confirmar

<Dret>

Definició

Donar certesa {a algú} de la veritat d'una cosa.

Nota

Àmbit: Inespecífic
Ex.: Aquest fet ha encertit l'advocat de la innocència del seu client.

Ex.: Les proves l'han cerciorat de la culpabilitat del presumpte atracador.