fer jurisprudència
fer jurisprudència
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca fer jurisprudència
- ca constituir jurisprudència sin. compl.
- ca constituir precedent sin. compl.
- ca crear jurisprudència sin. compl.
- ca crear precedent sin. compl.
- ca establir un precedent sin. compl.
- ca fer precedent sin. compl.
- es sentar jurisprudencia
- es sentar precedente
<Dret>
Definició
Adquirir el caràcter de jurisprudència o incorporar-se a la jurisprudència.
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: La decisió del jutge ha fet jurisprudència pel cas de l'acomiadament d'un empleat.
Ex.: Tingueu en compte que les normes que s'han anat modificant per a aquesta presa de decisió podrien fer precedent per a qualsevol altra votació.
Ex.: El jutge ha reconegut la incapacitat de la malalta de fibromiàlgia; des de l'associació esperem que això creï jurisprudència.
Ex.: En el judici a l'Audiència Nacional van poder parlar en català; això va crear precedent pel que fa a l'ús del català en aquest tipus de judici.
Ex.: Esperem que la decisió final del jutge no constitueixi precedent.
Ex.: La sentència del cas estableix un precedent i obre una nova via en l'àmbit dels acomiadaments improcedents.
Ex.: El cas que ha jutjat el Tribunal Suprem no pot constituir jurisprudència sobre un dret que conforme a la llei ha d'interpretar un altre tribunal.
