substància

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca substància, n f
es sustancia

<Dret>

Definició

Classe de matèria de les diverses de què estan formats els cossos, les quals es distingeixen entre elles per un conjunt de propietats organolèptiques, físiques i químiques.

Nota

Àmbit: Espanya
La Llei 16/2002, de l'1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació, de l'Estat, defineix substància, en l'article 3.j, com els elements químics i els seus compostos, amb l'excepció de les substàncies radioactives regulades per la Llei 25/1964, del 29 d'abril, sobre energia nuclear, i dels organismes modificats genèticament, regulats per la Llei 15/1994, del 3 de juny, per la qual s'estableix el règim jurídic de la utilització confinada, alliberament voluntari i comercialització d'organismes modificats genèticament, a fi de prevenir els riscos per a la salut humana i el medi ambient, i també en les normes de desenvolupament corresponents o en la normativa que les substitueixi.