Nota

• L'ascens comporta l'accés a un lloc de treball o a una funció superior a la que tenia reconeguda el treballador o treballadora abans de la modificació, amb caràcter permanent. La regulació jurídica de l'ascens la formulen, per primer cop, les lleis laborals, en la primera redacció de l'Estatut dels treballadors (ET), el 1980. Abans d'aquesta data, eren les ordenances laborals, els reglaments de règim interior i els convenis col·lectius els que n'establien el règim jurídic. El Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals, ratificat el 13 d'abril de 1977 (art. 7.c) reconeix el dret a la igualtat d'oportunitats de tothom per a la promoció en el treball a la categoria superior corresponent, i considera únicament els factors de temps de servei i capacitat.
  La Constitució espanyola (art. 35.1) reconeix, entre els drets i els deures dels ciutadans, el dret dels treballadors a la promoció mitjançant el treball. El Reial decret legislatiu 2/2015, del 23 d'octubre de l'ET, inclou el dret a la promoció en el treball (art. 4.2.b) entre els drets bàsics dels treballadors en la relació de treball. Estipula que l'ascens, dins el sistema de classificació professional, s'ha de produir d'acord amb el que estableix el conveni col·lectiu i, a manca de conveni, en acord col·lectiu entre l'empresa i els representants dels treballadors, atenent en tot cas a la formació, els mèrits i l'antiguitat dels treballadors i a les facultats organitzatives empresarials, sense discriminació per raó de sexe (art. 24.1.2). Fixa la possibilitat d'adquirir el dret a l'ascens per a la realització de funcions superiors a les del seu grup professional o categories equivalents, si se superen uns períodes fixats legalment o convencionalment (art. 39.4). La Llei 36/2011, del 10 d'octubre reguladora de la jurisdicció social, estableix una modalitat processal especial per a canalitzar els conflictes de classificació professional (art. 137).
  Jurídicament, l'ascens es defineix com una novació objectiva no extintiva del contracte de treball, que l'empresari o empresària ha d'acceptar si el treballador o treballadora reuneix els requisits fixats legalment o convencionalment. Es tracta d'un canal de mobilitat vertical o jeràrquica en l'organització de l'empresa. Materialitza la promoció dels treballadors dins l'ocupació que desenvolupaven, i es tradueix en la reclassificació dels treballadors dins el sistema de classificació professional d'aplicació a l'empresa, i constitueix una de les manifestacions principals del dret a la promoció mitjançant el treball.
  Els criteris d'ascens s'estableixen, amb caràcter general, a la normativa laboral. Han d'atendre, en tot cas, a la formació, als mèrits, a l'antiguitat del treballador i a les facultats organitzatives de l'empresari o empresària, però les vies per a establir el sistema aplicable en cada cas són la negociació col·lectiva o l'acord entre l'empresa i els representants dels treballadors.
  En l'àmbit de la funció pública, l'ascens es defineix com el nomenament irrevocable i il·limitat en el temps d'un funcionari o funcionària per a un lloc de treball superior dins el cos al qual pertany. Descriu la progressió que experimenta el funcionari o funcionària pel canvi de lloc de treball. El Tribunal de Justícia de la Comunitat Europea ha avalat, d'acord amb la Directiva 96/207/CEE, del 9 de febrer (art. 2.1 i 4), que les legislacions nacionals atorguin preferència a l'ascens a les candidates femenines en sectors de l'activitat de l'Administració en què la dona tingui menys presència; en tot cas, s'ha de garantir l'avaluació objectiva dels criteris relatius als candidats d'ambdós sexes per tal que no siguin discriminatoris (Sentència del Tribunal de Justícia de la Comunitat Europea [STJCE] de l'11.11.1997).
  Els convenis col·lectius, en establir les regles per a l'ascens, han d'observar els criteris de l'Estatut dels treballadors (ET), però és possible pactar en conveni l'ascens automàtic per a la permanència durant un cert temps a la categoria inferior (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 23.11.1992 i Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya [STSJC] del 19.6.2017, Centre de Documentació Judicial [CENDOJ], Recurs 121672017, Resolució 3991/2017). La promoció professional del personal de l'Administració pública exigeix, en tot cas, un concurs, una oposició, o un concurs oposició amb respecte pels principis d'igualtat, mèrit, capacitat i publicitat (STS del 27.12.1991 i STSJC del 8.6.2017 CENDOJ, Recurs 1939/2017, Resolució 3674/2017 i 30.6.2017 CENDOJ, Recurs 7433/2016, Resolució 2087/2017). La modalitat processal de classificació professional s'ha d'utilitzar exclusivament quan la reclamació de categoria professional estigui fonamentada en la realització d'activitats de categoria professional superior, no si la clau de la decisió es troba en la interpretació de preceptes legals o convencionals (STS del 30.1.1997 i STSJC del 29.2.2016). La realització de treballs de categoria superior no comporta el pagament de diferències salarials si el treballador o treballadora no té la titulació oficial que exigeixen les funcions esmentades (STS del 17.5.1997 i STSJC del 29.2.2016 CENDOJ, Recurs 6713/2015, Resolució 1323/2016).