Nota

• Aquesta modalitat és recollida per l'article 15 de l'Estatut dels treballadors (ET) i regulada inicialment pel Reial decret (RD) 2546/1994, del 29 de desembre, i que ha estat objecte de constants modificacions i actualitzacions, pel qual es desenvolupa l'article 15 de l'ET en matèria de contractació, de l'Estat. La darrera modificació s'ha produït per la Llei 16/2013, del 20 de desembre, de mesures per a afavorir la contractació estable i millorar l'ocupabilitat dels treballadors.
  A l'inici, aquesta modalitat contractual va donar resposta a les necessitats que tenien els empresaris per circumstàncies vinculades a la demanda de llur producció. Actualment, per bé que manté aquesta funció, també afavoreix que les empreses contractin treballadors de manera precària. Segons el dret positiu, «es considera contracte eventual el que es concerta per atendre exigències circumstancials del mercat, acumulació de feina o excés de comandes, encara que es tracti de l'activitat normal de l'empresa» (art. 3 RD 2546/1994).
  La durada màxima del contracte eventual és de sis mesos, dins un període de dotze mesos, a comptar del moment en què es produeixen les circumstàncies esmentades. Per conveni col·lectiu d'àmbit sectorial estatal o, si no n'hi ha, per conveni col·lectiu sectorial d'àmbit inferior es pot modificar la durada màxima d'aquests contractes i el període dins el qual es poden realitzar en consideració al caràcter estacional de l'activitat en què aquestes circumstàncies es poden produir. Tot i això, «el període màxim dins el qual es pot realitzar és de divuit mesos i la durada del contracte no pot superar les tres quartes parts del període de referència establert».
  Així mateix, per conveni col·lectiu, es poden determinar les activitats en les quals es poden contractar treballadors eventuals, així com fixar criteris generals relatius a la relació adient entre el volum d'aquesta modalitat contractual i la plantilla total de l'empresa. Aquest contracte s'ha de formalitzar per escrit si la durada és superior a quatre setmanes (art. 6 RD 2546/1994) i «en el contracte s'ha de consignar amb precisió i claredat la causa o circumstància que el justifiqui» (art. 3 RD 2546/1994).
  Juntament amb el contracte eventual, van aparèixer altres modalitats contractuals de durada determinada i se n'han incorporat de noves. Així, el contracte per obra o servei determinat, regulat pel RD 2720/1998, del 18 de desembre, que desenvolupa l'article 15 de l'ET, per a la realització d'una obra o servei determinats, té una autonomia i substantivitat pròpia dins l'activitat habitual de l'empresa, i l'execució de la qual, per bé que limitada en el temps, en principi té una durada incerta.
  El contracte d'interinitat, també regulat en el RD 2720/1998, s'estableix per a substituir l'absència d'un treballador, per alguna de les causes consignades de mutu acord en el contracte, com pot ser la incapacitat temporal del treballador o treballadora absent, la maternitat, paternitat o baixa per risc durant l'embaràs, els diversos supòsits d'excedència, la seguretat de les víctimes de violència de gènere i substitucions per descansos, permisos o vacances, i està recollit en el conveni col·lectiu.
  Els contractes per a la formació, regulats darrerament pel Reial decret llei (RDL) 10/2011, del 26 d'agost, de mesures urgents per a la promoció de l'ocupació i el manteniment del programa de requalificació professional de les persones que esgotin la protecció per desocupació, pretenen afavorir la inserció professional i la formació teòrica i pràctica dels joves.
  Els contractes de treball en pràctiques, regulats en el RD 488/1998, del 27 de març, pel qual es desenvolupa l'article 11 de l'ET en matèria de contractes formatius, tenen per objecte que els treballadors adquireixin la pràctica professional adequada al nivell d'estudis cursats.
  En aquest apartat dels contractes formatius de durada determinada, s'hi inclou el contracte per a la formació i l'aprenentatge regulat en diverses disposicions, la darrera de les quals és el RDL 3/2012, del 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, que estableix que en aquests contractes el treballador alterni l'activitat laboral i l'activitat formativa en el marc del sistema de formació professional.
  Finalment, en el capítol de contractes formatius hi ha el contracte temporal per al personal investigador en formació, regulat en el RD 63/2006, del 27 de gener, pel qual s'aprova l'Estatut del personal investigador, i en la Llei 14/2011, de l'1 de juny, de la ciència, la tecnologia i la innovació; i el RD 99/2011, del 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat, s'adreça a les empreses que contractin personal amb formació de graduat universitari o de doctorat que sigui beneficiari de programes d'ajuda adreçats al desenvolupament d'activitats de formació i especialització científica.
  D'altra banda, hi ha el contracte de relleu per a substituir treballadors en situació de jubilació parcial d'acord amb l'article 12.6 de l'ET i la posterior modificació produïda per la Llei 27/2011, de l'1 d'agost, sobre actualització, adequació i modernització del sistema de Seguretat Social, que té per objecte substituir un treballador o treballadora jubilat parcialment durant el temps previst entre l'inici de la jubilació parcial i la data prevista per a la jubilació definitiva.
  Els contractes de durada determinada s'extingeixen per expiració del temps convingut, realització de l'obra o el servei objecte del contracte o per les causes establertes en el contracte de treball d'interinitat (art. 8 RD 2546/1994). L'article 15 de l'ET i l'article 8 del RD es refereixen a l'extinció d'aquests contractes i a la possible conversió en indefinits. Així, «adquireixen la condició de treballadors fixos, sigui quina sigui la modalitat de la contractació, els que no hagin estat donats d'alta a la Seguretat Social una vegada transcorregut un termini igual o superior al període de prova establert per a l'activitat de què es tracti, llevat que de la mateixa naturalesa de l'activitat o dels serveis contractats se'n dedueixi clarament la durada temporal, tot això sens perjudici de les altres responsabilitats que corresponguin en dret» (art. 15.2 ET). La presumpció de conversió en contractes indefinits, així com la presumpció iuris tantum, també operen en els casos següents: quan no s'ha observat l'exigència de forma escrita; quan els treballadors no han estat donats d'alta a la Seguretat Social, sempre que hagi transcorregut almenys un termini igual al que legalment s'hagi pogut fixar per al període de prova, i quan s'hagi subscrit en frau de llei (art. 15.3 ET i art. 9 RD 2546/1994). La suspensió del contracte no comporta l'ampliació del període de durada.
  Els empresaris tenen l'obligació, en un termini no superior a deu dies a partir de la contractació, «de notificar a la representació legal dels treballadors a l'empresa els contractes de durada determinada que es regulen en aquest article quan no hi ha l'obligació legal de lliurar-ne una còpia» (art. 15.4. ET i art. 10 RD 2546/1994).
  Pel que fa a la Seguretat Social, l'article 7.1 del Reial decret legislatiu, del 20 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la Llei general de la Seguretat Social, inclou en el camp d'aplicació els treballadors eventuals.
  La disposició final segona número quatre del RDL 28/2018, del 29 de desembre, modifica l'article 151 de la Llei general de la Seguretat Social (LGSS) i estableix que la quota empresarial s'incrementarà en un 40 % quan el contracte de treball temporal de curta durada sigui igual o inferior a cinc dies.
  Així mateix, d'acord amb la disposició final segona d'aquest RDL, s'incorpora a la LGSS l'article 249 bis pel qual als efectes exclusius de les prestacions de jubilació, incapacitat permanent, mort i supervivència, incapacitat temporal, maternitat, paternitat i cura de menors afectats per càncer o alguna malaltia greu en els contractes de caràcter temporal que tinguin una durada efectiva igual o inferior a cinc dies, cada dia cotitzat es considerarà com 1,4 dies cotitzats, sense poder superar mensualment el nombre de dies que correspongui al mes en què s'han prestat els serveis.