Nota

• L'article 156.2.a de la Llei general de la Seguretat Social (LGSS) en recull la definició.
  Amb aquesta inclusió de l'accident en el trajecte o in itinere dins el concepte de accident de treball, la LGSS ha incorporat la constant jurisprudència anterior, que ja amb caràcter previ havia elaborat el concepte, i els elements que hi han de confluir perquè es produeixi, els quals es poden sintetitzar en els termes següents: a) el trajecte o el punt de partida i d'arribada entre els quals s'ha de produir l'accident: malgrat que l'article 156.2.a de la LGSS únicament exigeix que el punt de partida o el d'arribada sigui el lloc de treball, el més habitual és que l'accident es produeixi durant el camí que han de seguir els treballadors des de llur domicili (d'hivern o d'estiu) o fins a aquest, que és l'altre punt de partida o d'arribada, ja que se suposa que l'arribada al domicili trenca el nexe causal entre l'accident i el treball. Per tant, no es pot produir un accident en el trajecte quan encara no s'ha iniciat el trajecte o el recorregut o quan aquest ja ha finalitzat; b) mitjà de desplaçament: la jurisprudència ha admès qualsevol mitjà de desplaçament, sempre que sigui idoni, que no augmenti innecessàriament els riscos, ni hagi estat raonablement prohibit pels empresaris, i c) el comportament dels treballadors: els treballadors no han de dur a terme, en primer lloc, desviacions per motius personals que trenquin la unitat d'acte entre l'accident i el desplaçament, encara que sí que poden realitzar petites interrupcions (anar a comprar, acompanyar una amistat, etc.); en segon lloc, tampoc no poden allargar en excés el temps del trajecte, i l'accident s'ha de produir dins el termini normalment invertit en el trajecte, tot i que tant el trajecte com el temps emprat a efectuar-lo no han de ser sempre els mateixos; i, finalment, els treballadors tampoc no poden incórrer en imprudència temerària o conduir en estat d'embriaguesa, encara que no es trenca el nexe causal per simples infraccions del codi de circulació.
  Al marge dels casos en què conflueixen aquests elements, també es poden qualificar d'accident in itinere els casos següents: a) els accidents esdevinguts durant els viatges d'anada i tornada que efectuen els immigrants, sempre que es facin amb la intervenció de la Direcció General de Migracions (disposició addicional primera de la LGSS i Ordre ministerial del 23.12.1971, de l'Estat), amb l'excepció que el risc estigui protegit pel país d'immigració; b) en l'àmbit comunitari, es consideren accidents en el trajecte els accidents soferts quan la persona treballadora és mòbil o itinerant en diversos estats, o resideix en un estat i treballa en un altre, o es desplaça, i c) la malaltia que s'esdevé en el trajecte d'anada o tornada del treball, sempre que es demostri la connexió causal entre treball i malaltia (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 1.12.2017, Centre de Documentació Judicial [CENDOJ], recurs 3892/2015, resolució 974/2017).
  L'accident en el trajecte s'ha de distingir, finalment, dels accidents que sofreixen els treballadors en els trajectes que han de recórrer a conseqüència de llur treball, siguin de caràcter habitual o realitzats per ordre dels empresaris (accident en missió). Aquests accidents tenen la consideració d'accidents de treball per si mateixos, sense necessitat d'acudir a la figura de l'accident en el trajecte (STS del 20.4.2015, CENDOJ, recurs 1487/2014).