Nota

• El Codi civil de Catalunya (CCCat), en el títol II del llibre segon, regula les institucions de protecció de la persona. En nomenar les responsabilitats atribuïdes a diferents persones en l'exercici de les funcions tutelars, el CCCat fa referència a «l'administrador o administradora patrimonial», amb clara referència a l'exercici d'unes funcions amb responsabilitat limitada exclusivament a l'administració i la guarda dels béns dels menors o de les necessitats de complement de capacitats no sotmesos a la potestat del pare i de la mare.
  L'article 222-27 del CCCat estableix de manera expressa que en cas que es compti amb un administrador patrimonial, el tutor només s'ocupa de l'àmbit personal; no obstant això, les decisions que concerneixen tant a l'àmbit patrimonial com al personal s'han de prendre conjuntament.
  El Codi civil espanyol (CC), a partir de la reforma del títol XX per la Llei 13/1983, de l'Estat, fixa la mateixa figura de l'administrador patrimonial. Així, l'article 223 del CC disposa que els pares poden «ordenar qualsevol altra disposició sobre la persona o béns de llurs fills menors o incapacitats», i l'article 227 estableix que qui disposi de béns gratuïtament en favor d'una persona menor o incapacitada «en podrà establir les regles d'administració i designar la persona o persones que l'han d'exercir», tot afegint que «Les funcions no conferides a l'administrador o administradora corresponen al tutor o tutora». En el CC no hi ha més referències distintives entre les figures del tutor i l'administrador.
  Així, doncs, el CCCat regula, de manera detallada i específica, les funcions de l'administrador o administradora patrimonial de manera diferenciada de les del tutor o tutora. En constituir la tutela, l'autoritat judicial pot separar la tutela de la persona de l'administració dels béns, designar els titulars de tots dos càrrecs i fixar-ne l'àmbit de competència. L'autoritat judicial, d'ofici o a sol·licitud del tutor, del Ministeri Fiscal o del tutelat, pot nomenar un administrador patrimonial en el decurs de la tutela si el patrimoni del tutelat assoleix una importància considerable o si es produeix una altra causa que ho faci necessari (art. 222-12 CCCat). Malgrat tot, en el cas que no hi hagi un nomenament d'administrador patrimonial, les funcions d'administració són assolides pel tutor, atès que formen part de les funcions tutelars. El nomenament de l'administrador o administradora patrimonial (o delació), en tant que és un càrrec tutelar, té la mateixa regulació que la del tutor. És a dir, la delació feta per un mateix (art. 222-4 CCCat), la deferida del pare i de la mare (art. 222-5 CCCat), i la dativa que correspon a l'autoritat judicial si ho considera convenient (art. 222-10 CCCat).
  L'article 222-15 del CCCat estableix que poden ser titulars de l'administració patrimonial les persones físiques que tinguin capacitat d'obrar plena i no incorrin en cap de les causes d'ineptitud recollides en la llei, com ara: a) estar privades o suspeses de l'exercici de la potestat o de la guarda per resolució administrativa o judicial ferma, o haver-ho estat durant cinc anys; b) haver estat remogudes d'una tutela per una causa que els fos imputable; c) estar complint una pena privativa de llibertat; d) estar en situació declarada de concurs i no haver estat rehabilitades, llevat que la tutela no inclogui l'administració dels béns; e) haver estat condemnades per qualsevol delicte que faci suposar fonamentadament que no exercirien la tutela d'una manera correcta; f) observar una conducta que pugui perjudicar la formació del menor o la cura de l'incapacitat; g) estar en situació d'impossibilitat de fet per a exercir el càrrec; h) tenir enemistat amb la persona tutelada, o tenir-hi o haver-hi tingut plets o conflictes d'interessos; o i) no tenir mitjans de vida coneguts.
  També poden ser titulars de la tutela les persones jurídiques sense ànim de lucre que es dediquin a la protecció de persones menors o incapacitades i que compleixin els requisits que determina la llei.
  Es poden al·legar excuses per a no exercir la tutela, i, per extensió, per a no exercir l'administració patrimonial, com ara edat, malaltia, manca de relació amb la persona que s'ha de posar en tutela, les derivades de les característiques de l'ocupació professional del designat o qualsevol altra que faci l'exercici de la tutela especialment feixuc o que el pugui afectar. En el cas de persones jurídiques, aquestes es poden excusar si no tenen mitjans humans o materials suficients per a exercir-los adequadament o si les condicions de la persona que s'ha de posar en tutela no s'adeqüen a les finalitats per a les quals han estat creades les dites persones jurídiques (art. 222-18 CCCat).
  L'article 222-40.1 del CCCat estableix que en l'exercici de les seves funcions l'administrador patrimonial ha d'actuar amb la diligència d'un bon administrador i responent pels danys causats. A més, l'administrador patrimonial ha de facilitar al tutor o la tutora els recursos necessaris perquè pugui dur a terme adequadament les seves obligacions (art. 222.35 CCCat); i és qui representa legalment, en l'àmbit de la seva competència, la persona tutelada (art. 222.35 CCCat).
  Pel que fa als actes exclosos de la representació de l'administrador o administradora patrimonial, l'article 222-47 del CCCat enumera els actes que no entren dins la representació del tutor o de l'administrador patrimonial: a) els relatius als drets de la personalitat, llevat que les lleis que els regulen estableixin una altra cosa; b) els que pugui fer el tutelat d'acord amb la seva capacitat natural i, en la tutela de menors, els relatius a béns o serveis propis de la seva edat, d'acord amb els usos socials; c) aquells en els quals hi hagi un conflicte d'interessos amb el tutelat, i d) els relatius als béns exclosos de l'administració de la tutela o, si escau, de l'administració patrimonial, d'acord amb els articles 222-41 i 222-42.
  Els actes subjectes a autorització prèvia, judicial o del consell de tutela són els que descriu l'article 222-43 del CCCat d'una manera detallada, i es poden resumir en els següents: a) alienar béns immobles, establiments mercantils, drets de propietat intel·lectual i industrial o altres béns de valor extraordinari, i també gravar-los o subrogar-se en un gravamen preexistent, llevat que el gravamen o la subrogació es faci per a finançar l'adquisició del bé; b) alienar drets reals sobre els béns a què fa referència la lletra a) o renunciar-hi, amb l'excepció de les redempcions de censos; c) alienar o gravar valors, accions o participacions socials. No cal l'autorització, però, per a alienar, almenys pel preu de cotització, les accions cotitzades en borsa ni per a alienar els drets de subscripció preferent; d) renunciar a crèdits; e) renunciar a donacions, herències o llegats; acceptar llegats i donacions modals o oneroses; f) donar i prendre diners en préstec o a crèdit, llevat que aquest es constitueixi per a finançar l'adquisició d'un bé; g) atorgar arrendaments sobre béns immobles per un termini superior a quinze anys; h) avalar, prestar fiança o constituir drets de garantia d'obligacions alienes; i) adquirir la condició de soci en societats que no limitin la responsabilitat de les persones que en formin part, i també constituir, dissoldre, fusionar o escindir aquestes societats; j) renunciar, assentir a la demanda, desistir o transigir en qüestions relacionades amb els béns o els drets a què fa referència aquest apartat; k) cedir a terceres persones els crèdits que el tutelat tingui contra el tutor o adquirir a títol onerós els crèdits de tercers contra el tutelat; l) demanar als prestadors de serveis digitals la cancel·lació de comptes digitals, sens perjudici de la facultat d'instar-ne la suspensió provisional en els termes de l'article 222-36.
  La rendició de comptes és una obligació establerta explícitament per l'article 236-24 del CCCat. S'han de retre a l'autoritat judicial en el termini de sis mesos des de l'extinció de la tutela, prorrogables judicialment, per justa causa, per un altre període de tres mesos. Aquesta obligació es transmet als hereus de l'administrador o administradora patrimonial. La persona tutelada, el seu representant legal o els seus hereus estan legitimats per a requerir la rendició de comptes. L'acció de reclamació prescriu al cap de tres anys de l'extinció del termini establert per a la rendició. Si s'escau, el còmput de la prescripció no s'inicia fins al moment que ha cessat la convivència entre la persona tutelada i el tutor o tutora (o l'administrador o administradora patrimonial, s'entén). El mateix és aplicable en cas de cessament del tutor o tutora o administrador patrimonial. Els comptes han de ser aprovats per l'autoritat judicial, amb audiència, segons correspongui, de la persona tutelada, del titular de la tutela, de l'administrador patrimonial o de qui ocupi la presidència del consell de tutela. L'aprovació no impedeix l'exercici de les accions que corresponguin a les diferents persones interessades. En cas de desaprovació dels comptes, l'autoritat judicial pot demanar a l'administrador o administradora patrimonial, o als seus hereus, garanties per a la protecció de l'interès de la persona tutelada, amb comunicació al ministeri fiscal a fi que insti, si ho considera oportú, les accions oportunes, inclosa la de responsabilitat.