Nota

• Tal com estableix l'article 411-4.1 del Codi Civil de Catalunya (CCCat), la delació es produeix en el moment de la mort del causant. La peculiaritat d'aquest tipus de delació és que existint una delació a favor d'una persona determinada la delació queda frustrada i s'ha de procedir a realitzar una nova delació a favor de la persona cridada següent.
  Pot ser que la primera delació es frustri perquè la persona repudia l'herència o perquè no l'accepta en el termini que la llei disposa, però també pot ser-ne una causa la indignitat apreciada, una vegada ja s'ha obert la successió (art. 412-8 CCCat). Així doncs, la persona o persones que tenien preferència en la delació no han pogut acceptar l'herència de manera vàlida.
  En aquest sentit, l'article 442-2 del CCCat fixa el supòsit de delació per als descendents de grau ulterior, respecte als quals estableix que si tots els descendents cridats d'un mateix grau repudien l'herència aquesta es defereix als descendents del grau següent, per dret propi, però dividida per estirps i a parts iguals entre els descendents de cada estirp. En aquest mateix supòsit, però, si segueix en vida el cònjuge o convivent en parella estable de la persona causant, i n'és el progenitor comú, l'herència no es defereix als nets o descendents de grau ulterior.
  D'altra banda, l'article 426-9 del CCCat fa referència als fideïcomissaris successius, sobre els quals disposa que es defereixen novament, en el temps o el cas previst pel testador, a favor d'un segon fideïcomissari que correspongui segons l'ordre de crides fixat per aquell, i així successivament a favor d'un per a després de l'altre, fins al darrer fideïcomissari, el qual resta lliure. Aquest mateix mecanisme s'aplica en el cas de l'hereu, quan la causant ha previst un hereu en el cas que el primer no accepti vàlidament l'herència.
• V. t.: delació n f
• V. t.: delació diferida n f
• V. t.: delació immediata n f