Back to top
desnonament administratiu desnonament administratiu

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  desnonament administratiu, n m
  • es  deshaucio administrativo

<Dret públic>

Definició
Potestat que la llei atorga a les administracions públiques per a recuperar l'ocupació d'un bé de domini públic quan s'extingeix el títol que en legitimava l'ocupació.

Nota

  • Les administracions públiques gaudeixen de la potestat de desnonar, com també la tenen els arrendadors respecte dels seus béns arrendats; però en el cas de l'Administració, el desnonament té una sèrie de peculiaritats.
    L'article 41.1 de la Llei 33/2003, del 3 de novembre, del patrimoni de les administracions públiques (LPAP) estableix una sèrie de facultats i prerrogatives de les administracions públiques per a la defensa del seu patrimoni, entre les quals hi ha el desnonament: «Desnonar per via administrativa els posseïdors dels immobles demanials, una vegada extingit el títol que emparava la seva tinença». Es tracta d'una facultat de què disposen tant l'Administració general de l'Estat com les territorials, així com ara les entitats públiques empresarials dependents de l'Administració general de l'Estat o que hi estan vinculades, i les entitats que s'assimilin a aquestes vinculades a les administracions de les comunitats autònomes i a les corporacions locals, respecte dels béns de caràcter demanial de què disposin (art. 41.3 LPAP).
    D'acord amb aquesta potestat de desnonament, es permet que les administracions públiques recuperin per via administrativa la possessió dels seus béns demanials quan decaiguin o desaparegui el títol, les condicions o les circumstàncies que en legitimaven l'ocupació per part de tercers (art. 58 LPAP). La competència del desnonament és del ministre titular del departament, o del president o director de l'organisme públic que tingui afectats o adscrits els béns.
    Per a poder exercir-la, l'article 59 de la LPAP disposa que és necessària la declaració d'extinció prèvia o la caducitat del títol que atorgava el dret d'utilització dels béns de domini públic; que s'ha de realitzar per via administrativa, així com els pronunciaments que es requereixin sobre la liquidació de la situació possessòria i la possible indemnització, prèvia instrucció del procediment corresponent en què es dona audiència a la persona interessada. La resolució és executiva, sense perjudici que s'hi puguin interposar recursos en contra, i es notificarà al detentor perquè desocupi el bé en un termini no superior a vuit dies.