Nota

• Els articles del 424-1 al 424-10 del Codi civil de Catalunya (CCCat) regulen la disposició fiduciària mitjançant la qual el testador o la testadora pot designar com a hereus distributaris el marit o la muller supervivent o els dos parents més pròxims, que són les persones a les quals concedeix amb caràcter subsidiari la facultat d'elecció d'hereu.
  Les característiques de la institució són: la funció dels hereus distributaris és subsidiària, en el sentit que només opera en el cas que el testador o la testadora mori sense haver designat successors; l'encàrrec fiduciari és només sobre les facultats esmentades, sense atorgar cap dret real de gaudi sobre els béns hereditaris, i, a l'últim, el testador o la testadora no determina totalment l'hereu, i correspon als hereus distributaris completar o integrar la voluntat dels testadors.
  Els hereus distributaris poden ser tant el cònjuge supervivent (art. 424-1 CCCat) com els dos parents més propers (art. 424-5 CCCat). L'article 424-6 del CCCat estableix les regles de prelació per a designar aquests dos parents, que han de tenir plena capacitat per a disposar: els de parentiu més pròxim en relació amb els fills o els descendents, un pertanyent a la línia materna i l'altre a la paterna, i amb preferència el de més edat.
  Si el testador no ha designat cap persona o la designació és ineficaç, l'herència ha de ser administrada pel cònjuge o convivent supervivent, segons el que disposa l'article 424-4.2 del CCCat. El cònjuge o convivent té la lliure administració de l'herència i facultats dispositives plenes sobre els béns hereditaris per a fer actes d'inversió, satisfer necessitats de l'herència, atendre la seva subsistència personal, la dels fills i la dels descendents, i pagar deutes, càrregues i llegítimes, amb les limitacions establertes pel testador. Els béns adquirits per la realització d'actes d'inversió i els fruits i les rendes no consumits en aquestes atencions s'incorporen a l'herència.
  D'altra banda, l'article 424-8 del CCCat disposa que, en cas de manca d'elecció o distribució o divergència entre els parents o distribuïdors, l'herència es defereix als fills per parts iguals, i en la posició del premort entren els descendents per estirps. En el supòsit en què no hi hagi descendents, els hereus del premort només poden reclamar la llegítima que li hauria correspost.
  Un cop acceptat el càrrec, i fins a l'exercici de la facultat, es produeix una situació jurídica en què no hi ha persona titular determinada de l'herència, situació que la llei resol establint una administració o una curatela de l'herència en favor de la persona designada pel testador o la testadora i, en cas de no haver-ho fet o de no acceptar el càrrec, del cònjuge supervivent.
  Si l'hereu distributari o l'hereva distributària és el cònjuge supervivent, pot elegir entre els fills i els descendents d'aquests; així, pot instituir hereus més d'un fill o filla o només a un o una i reduir els altres a la condició de legataris o legitimaris, i ho pot fer en parts iguals o desiguals; a més, pot imposar les condicions, les limitacions de disposar i les substitucions que cregui oportunes, llevat de declaració en contra de la persona causant. L'elecció es pot fer en testament, heretament o escriptura pública, però només és revocable la declaració feta en testament.
  Si els hereus distributaris són els dos parents més propers, només poden elegir un únic hereu entre els fills del testador o la testadora o un descendent en cas de premoriència del fill o la filla, sense poder imposar cap gravamen o limitació a l'hereu instituït. L'elecció només es pot fer en escriptura pública i és irrevocable, llevat que la persona elegida no vulgui o no pugui ser hereu o hereva.
  L'elecció s'ha de fer en el termini fixat pel testador o la testadora i, en cas que no n'hi hagi, si no la fan en els quatre anys posteriors a la mort de la persona causant, els interessats poden requerir als parents electors que la facin en els sis mesos següents al requeriment (art. 424-9 CCCat).
  Finalment, l'article 426-11 del CCCat regula el cas en què el testador o la testadora atorga a l'hereu fiduciari o l'hereva fiduciària la facultat d'elegir a l'hereu fideïcomissari o l'hereva fideïcomissària entre les persones que designa per llurs noms o circumstàncies, o que formen un grup determinat. L'hereu fiduciari o l'hereva fideïcomissària ha d'observar allò establert per la persona causant i, supletòriament, les regles establertes en l'esmentat article: a) l'elecció pot recaure en una, diverses o totes les persones designades, però, si es tracta de fills, el fiduciari només pot escollir nets que siguin fills d'un fill premort; b) si elegeix diversos fideïcomissaris, els pot fixar quotes iguals o desiguals; si no ho fa, ho són per parts iguals; c) no es poden imposar a l'elegit condicions, prohibicions de disposar o altres modes, fideïcomisos ni cap altra càrrega o limitació, però li poden ser ordenades substitucions vulgars a favor d'altres designats; d) l'elecció s'ha de fer personalment en testament, codicil o pacte successori, en què hom ha d'expressar que es fa ús de la facultat d'elegir, sense que sigui admissible delegar-la ni encomanar-la a un apoderat. L'elecció es pot fer també per acte entre vius, en una escriptura pública, que és irrevocable, sens perjudici de la facultat de nomenar un altre fideïcomissari si el nomenat mor o renuncia abans de deferir-se el fideïcomís; e) si en l'herència pròpia el fiduciari ha nomenat hereu algun o alguns dels fideïcomissaris, a manca d'elecció o distribució expressa, s'entén que l'elecció o la distribució es fa a favor d'aquests, i f) si no s'ha fet ni elecció ni distribució, els elegibles són fideïcomissaris per parts iguals.
• V. t.: institució d'hereu n f