Nota

• La regulació penal, i concretament el Codi penal (CP), estableix la possibilitat que, donades unes determinades circumstàncies, un fet constitutiu de delicte no sigui sancionat per la regulació penal; bàsicament, perquè el fet es considera justificat jurídicament o perquè la persona autora no es pot considerar jurídicament culpable.
  Perquè es pugui considerar que s'ha comès un delicte és necessari que es compleixin una sèrie de supòsits: una acció o una omissió típica, antijurídica (el que pot donar lloc a causes de justificació) i culpable (el que pot donar lloc a causes de no culpabilitat).
  Les causes de justificació i les causes de no culpabilitat són les que condueixen a les circumstàncies eximents, i es troben regulades en els articles 19 i 20 del CP. En el cas d'aquestes darreres, es tracta de circumstàncies com ara la legítima defensa o l'estat de necessitat, que impliquen alhora el compliment d'una sèrie de condicions; i el compliment d'un deure, d'un ofici o d'un càrrec.
  Pel que fa a les causes de justificació, la regulació determina que poden ser la minoria d'edat (que implica l'aplicació de la legislació que regula la responsabilitat penal del menor), l'alienació mental, la intoxicació plena per consum d'alcohol o drogues, l'actuació sota la síndrome d'abstinència i la por insuperable.
• V. t.: circumstància eximent n f